Francesc Pérez i Moragón, editor de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana de la Universitat de València, ha sigut l'encarregat d'inaugurar el curs d'estiu de la Universitat Jaume I “A l’entorn de les Normes de Castelló: ambient, context cultural i repercussions” amb una ponència sobre el context històric de les Normes de Castelló. 

Pérez i Moragón ha destacat la importància que va tenir “l'ambient polític del moment en la redacció dels Normes de Castelló, un document transcendental que és un dels més decisius de la nostra història contemporània” i ha indicat que en una altra època històrica, aquest document potser no haguera tingut una adhesió tan significativa i plural per part de tantes persones, “que no ho haurien signat o no ho haurien fet sense discussió ni controvèrsia”. Per açò, en opinió d'aquest especialista en filologia valenciana, Les Normes de Castelló són l'efecte d'una confluència ocasional de dos factors: d'una banda, la relativa maduresa aconseguida pel valencianisme en els anys anteriors, en la dècada dels 20, tant en l'àmbit literari i cultural com a polític; i d'altra banda, l'ocasió històrica que va suposar la República per a les aspiracions de refer l'Estat espanyol sobre unes bases més justes i amb l'establiment de règims autonòmics. 

Pérez i Moragón ha explicat, a grans trets, el context polític d'aqueixa època indicant que les forces predominants en el panorama polític entre el 1931 i 1936 eren partits estatals que tenien una sucursal en cadascuna de les províncies del País Valencià. Aquests partits no tenien sensibilitat cap a la llengua ni eren partidaris d'un règim autonòmic, per la qual cosa les úniques organitzacions polítiques declaradament favorables a llengua catalana en tots els àmbits eren les valencianistes, associacions clarament minoritàries però que van tenir un paper important a l'hora d'impulsar la creació d'algunes publicacions periòdiques, incloent les que es van començar a editar en la dictadura de Primo de Rivera, com  Pàtria Nova, Taula de lletres valencianes, Avant, Cultura Valenciana, Camí, La República de les lletres o El País Valencià.

Com a conclusió, el ponent ha assegurat que els dos principals actius aconseguits durant la guerra per a la normalització lingüística i el desenvolupament d'un procés normativitzador van ser el precari però prometedor Institut d'Estudis Valencians i la introducció oficial dels estudis de valencià en alguns centres docents per part del Ministeri d'Instrucció Pública, llavors en mans del Partit Comunista.