El 19 de febrer de 1991, les Corts Valencianes van aprovar la creació de la Universitat Jaume I de Castelló, un centre d'estudis superiors que es va convertir en la universitat pública del nord de la Comunitat Valenciana. Tan sols cinc anys després, durant el 1996, veia la llum un títol propi, avançat a aquella època, que després dels anys es consolidarà a escala internacional: el Màster Universitari en Estudis Internacionals de Pau, Conflictes i Desenvolupament.

Conegut afablement com el «Màster de la Pau» per la comunitat universitària i l'entorn acadèmic, aquests estudis han acompanyat la història de l'UJI pràcticament des de l'inici de la seua marxa docent. El Màster, que ha celebrat aquest curs els 25 anys de trajectòria, compta amb la participació d'alumnat de tots els continents i professorat «de les més prestigioses institucions acadèmiques nacionals i internacionals». El títol està emmarcat en la Càtedra Unesco de Filosofia per la Pau i ofereix formació tant acadèmica com professional en el camp interdisciplinari dels estudis de pau, conflictes i desenvolupament.

Irene Comins Mingol, professora de Filosofia en el Màster i la seua directora durant més de vuit anys fins a 2016, que també en va ser alumna en la promoció de 1999, ha afirmat que el títol «va ser una iniciativa pionera en el seu moment en tot el territori espanyol. Actualment presenta estudis del més alt nivell acadèmic amb una gran orientació internacional». Per part seua, l'actual directora, Sonia París Albert, ha explicat: «Es tracta d'un màster molt motivacional que comporta una enorme implicació de l'estudiantat en els camps acadèmic i personal. Arriben al programa amb grans vivències personals, perquè gran part de l'alumnat procedeix de països en conflicte».

«No sols hi ha la pau entesa d’una sola manera, sinó que hi ha tantes formes de fer la pau com diverses són les persones i les cultures», resa el lema del Màster, unes paraules que es converteixen en full de ruta i recorden a les idees i a la manera de pensar del «professor i mestre» Vicent Martínez Guzmán. I és que, si la universitat pública de Castelló és la mare del Màster de la Pau, Martínez Guzmán en va ser el pare. «És impossible parlar de la història de la càtedra sense recordar la labor pionera i compromesa de Vicent, el nostre pare i fundador. Sé que estaria orgullós del treball que continuem fent», va assegurar durant l'aniversari la professora Comins.

Jornada Internacional «25 years making peace(s)»

Per a celebrar el vint-i-cinqué aniversari, el Màster Internacional en Estudis de Pau, Conflictes i Desenvolupament va organitzar la Jornada Internacional «25 years making peace(s)», que va tenir lloc durant els dies 30 i 31 de gener i va consistir en un conjunt de conferències, tallers i altres activitats dutes a terme per alumnes i exalumnes del màster, professors i professionals dins del marc de la investigació de la pau, així com personalitats rellevants tant en l'àmbit universitari com en el públic. Un «espai de trobada bonic i emotiu» gràcies al qual els assistents «hem reviscut moments únics de la història del programa, ens hem retrobat i hem pogut apreciar l'impacte que el màster ha tingut en nosaltres, tant a escala acadèmica com professional i personal», tal com ha remarcat Sonia París, la directora del Màster.

María José Salvador Rupert, actualment vicepresidenta de les Corts Valencianes i exalumna del Màster, també ha volgut formar part de l'aniversari per a reconéixer la trajectòria de la càtedra i la seua rellevància, així com agrair tant a l'alumnat com al professorat la tasca que realitzen en una disciplina «tan important, des de Castelló i per a tot el món». María José Salvador és un exemple de la trajectòria i el bon fer del títol, però no n'és l'únic. Les jornades van reunir molts antics alumnes que ara exerceixen professionalment una ocupació relacionada amb la pau i la resolució pacífica de conflictes, els quals, juntament amb els més de 12.000 treballadors per la pau repartits en més de 100 països diferents dels cinc continents, representen «el vertader èxit i el recorregut» del programa.

Entre els convidats a unes jornades que tenien les grues d'origami com a símbol «de tants anys construint les paus», ha destacat la presència del sociòleg noruec Johan Galtung, considerat com una de les figures més rellevants mundialment de l'estudi de la pau i la resolució de conflictes. «Encara no m'ho crec. Em sent emocionada per parlar ací després de Johan Galtung. Mai vaig poder imaginar-me una cosa així», afirmava una «emocionada i agraïda» Ina Tcaci en la seua intervenció durant les jornades. Actualment treballadora de l'ONU i natural de Moldàvia, Tcaci, que va estudiar en el programa durant els anys 2004 i 2005, ha volgut remarcar: «Tant la Unesco com l'UJI encara són com una casa per a mi. El Màster ens va ensenyar a tots valors imprescindibles. Guarde molts records bonics de la meua experiència».

Quan passat i futur es donen la mà

«El Màster de la Pau és una família. Avui he tornat a veure a tanta gent que encara tinc tremolors a l'estómac», reconeixia Tcaci, una emoció que es pot extrapolar a tots i cadascun dels assistents a una jornada marcada per les abraçades, els somriures i l'alegria del retrobament, juntament amb l'oportunitat de conéixer els actuals estudiants.

Un mateix sentiment transmés amb paraules diferents. Fatuma Ahmed (Kenya), de la promoció 2001-2002, ha valorat l'emoció del retrobament i ha agraït a la càtedra «l'oportunitat que ens ofereix. Trobem les eines per a tenir la possibilitat de fer i crear alguna cosa en el context en què ens trobem». Per part seua, Ismael Cortés, actual diputat per part d'En Comú Podem i antic alumne, ha destacat: «L'experiència educativa va ser molt innovadora per a mi. És una experiència vital amb un noble component de creativitat».

«Hi ha un caràcter híbrid que diferencia als investigadors de la pau i els que exercim la resolució de conflictes d'altres praxis. És la nostra naturalesa, que ens impulsa a l'acció i a contagiar-nos de la vida. No podem viure només de conceptes i teoria», ha declarat Cortés, que adverteix als futurs treballadors per la pau: «Cal allunyar-se del treball, la investigació i la càtedra sense valors. És necessari imposar una ètica enmig de la nostra praxi i actuar en conseqüència».

Martínez Guzmán, un somni que es va convertir en càtedra

«Si haguérem de posar-li un nom a la pau seria, sens dubte, Vicent Martínez Guzmán». Amb aquestes paraules la rectora Eva Alcón donava per inaugurada la celebració del 25 aniversari, una de les moltes referències a la figura del professor. La vicepresidenta de les Corts Valencianes, María José Salvador, va recordar a l'investigador com algú que «va prioritzar el col·lectiu sobre l'individual i va ser l'eix vincular del Màster», mentre que la professora del Màster de la Pau Eloísa Nos afirmava: «Aquesta càtedra és el somni de Vicent. Gràcies a ell som ací. És la seua aportació a la societat i al món».

La rectora del programa, Sonia París, també ha volgut agrair al fundador del Màster per «sembrar llavors de pau per tot el món», i afig: «Va estar molt compromés amb la transformació del sofriment humà i de la naturalesa. És un filòsof pioner en l'àmbit de la investigació per a la pau». Tant és així que enguany es concedeix el primer premi Vicent Martínez Guzmán al Millor Expedient Acadèmic i el Premi Vicent Martínez Guzmán a la Companyonia, tots dos guardons han recaigut sobre l'estudiant Micaela Segal de la Garza, de la promoció 2017-2019.

Tots els docents, antics alumnes i persones connectades amb la càtedra recorden «amb afecte i admiració» a qui va fer possible aquest títol. Un «gran mestre i una gran persona» que, amb la seua investigació, va fer de l'UJI un centre referent tant dins del sistema universitari espanyol com en l'internacional. Durant la seua activitat, no sols va fundar el Màster i Doctorat en Estudis Internacionals de Pau, Conflictes i Desenvolupament, sinó també la Càtedra Unesco de Filosofia per la Pau i va ser impulsor de l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Social i Pau.

Fa 25 anys començava el somni de Vicent Martínez Guzmán, ara transformat en càtedra, en un llegat que va més enllà de l'activitat acadèmica. El professor encara segueix present en l'esperit i la voluntat del professorat i l'alumnat d'un màster que treballa per a honrar i continuar la seua labor.

Fotografies