La Unitat Predepartamental d’Infermeria de la Universitat Jaume I va organitzar el passat 22 de febrer la taula redona «Viure amb una alteració neurològica: impacte social i recursos» en la qual es va abordar l’actuació de les associacions que ajuden persones amb malalties neurològiques cròniques.
La necessitat d’unir forces entre el personal sanitari i els agents socials va ser la principal conclusió de la taula, que va comptar amb la participació de Samuel Miralles, president de l’Associació d’Esclerosi Múltiple de Castelló; Alicia Cucala, responsable del centre de dia Maset de Frater, i M. Carmen Gil, coordinadora d’Ateneu Castelló, així com usuaris de les associacions, que van compartir amb els assistents les seues experiències personals.
Miralles va explicar l’assistència que donen als pacients d’esclerosi múltiple, com ara atenció social, fisioteràpia, atenció psicològica o ajuda econòmica. «El trastorn que provoca aquest canvi de vida afecta tot el context de les persones i, per això, cal que sanitaris i treballadors socials treballen conjuntament», va afirmar.
Per la seua part, Alicia Cucala va assenyalar que l'associació va nàixer per iniciativa dels propis afectats a principis dels 80 i busca els mitjans per a la integració, així com la formació i promoció personal a través de diverses activitats, com ara grups de teatre, tallers de ceràmica o esports adaptats. «Maset de Frater no busca tan sols donar solució a necessitats bàsiques, sinó també a necessitats socials i de desenvolupament personal», va apuntar.
Per últim, la coordinadora de l'Ateneu de Castelló, M. Carmen Gil, va reforçar la idea de la unió dels àmbits sanitaris i social, ja que se salven vides però sense tenir en compte la qualitat d'aquestes vides. Segons Gil, hi ha problemes d’espai per a poder atendre les víctimes de malalties com l’ictus i altres danys cerebrals i, encara que va felicitar el personal sanitari pel seu treball, va afirmar que «és necessària una millor política per a les fases de rehabilitació i crònica, a les quals moltes vegades els pacients arriben sense informació ni recursos».