La Jaume I és pionera a migrar al núvol i consolida així el seu lideratge tecnològic

17/05/2016 | SCP

Des de la seua creació, la Universitat Jaume I ha sigut sempre pionera en l'àmbit de les noves tecnologies, un tret distintiu que ja quedava palès amb la creació del primer web d'Espanya en els temps en què la informàtica encara era una gran desconeguda per al gran públic, i del qual actualment segueix fent bandera en ser la primera universitat a migrar el càlcul de gestió al núvol.

Aquesta aposta pel núvol va començar fa ja cinc anys, quan es va traslladar el correu electrònic a Google, obtenint així altres serveis en línia de la companyia, com ara l'emmagatzematge d'arxius, calendaris compartits o creació de documents. Després d'aquest primer pas, la Universitat Jaume I va decidir l'any passat fer el salt complet a aquesta tecnologia amb la contractació de serveis de càlcul al núvol, una decisió que permetria no sols suprimir costos en equipament informàtic, que començava a quedar-se obsolet i requeria una inversió important per a la seua renovació, sinó també oferir un valor afegit en molts altres aspectes, com poden ser la seguretat o la qualitat del servei.

No obstant això, aquesta migració, que es va dur a terme de manera efectiva el passat mes d'abril, ha comportat un ardu i complex procés de treball per part de diferents col·lectius que, amb gran esforç i dedicació, han aconseguit que siga una realitat. 

En primer lloc, es va realitzar un estudi exhaustiu dels diferents proveïdors del moment, entre els quals es va optar finalment per Amazon Web Services (AWS), que pertany al mateix grup del conegut portal de compres per Internet. Tanmateix, optar per un líder tecnològic com AWS també va implicar demostrar a l'empresa la competència tècnica de l'equip de treball del Servei d'Informàtica de l’UJI, tot un repte que reflecteix la capacitat de treball d'aquest col·lectiu, que ha liderat tot el procés, i que va creure en el projecte des del primer moment. 

Així, l'equip va haver de posar-se per feina actualitzant i adaptant tota la pila tecnològica existent perquè funcionara al núvol, la qual cosa va contribuir a la millora i estandardització del programari i els processos. Després d'una prova pilot, que es va realitzar amb èxit fa sis mesos, es va decidir fer el salt definitiu a l'abril i en pràcticament 12 hores tot estava en marxa. 

No obstant això, la migració al núvol no és un procés finalitzat sinó que ara requereix d'un seguiment continu, que es realitzarà al llarg d'aquests mesos, per a avaluar el consum. De moment, les dades són positives i entren dins de les previsions, però serà necessari realitzar una fase d'avaluació del rendiment i optimització en la qual es determinarà què part del sistema és rendible mantenir en el núvol.

Avantatges de la migració

Els avantatges del canvi han sigut nombrosos, a part de la reducció de costos i l'estandardització tecnològica. En primer lloc, la seguretat és major tant en protecció de la informació com en la qualitat de la prestació del servei, atès l'alt nivell de seguretat d'una empresa amb el prestigi d’Amazon Web Services i l'atenció ininterrompuda que ofereix davant de qualsevol problema tècnic. 

Així mateix, l'externalització d'aquest servei, que seria comparable amb la contractació de l'energia elèctrica, permet l'ampliació de la capacitat de càlcul per a moments puntuals segons les necessitats, cosa que seria impossible realitzar amb una provisió de màquines pròpies. En aquesta línia, el programari i maquinari també està contínuament actualitzat, atès que corre per compte de l'empresa proveïdora, amb la qual cosa s'evita aquesta inversió per part de la institució i s'aprofita al mateix temps la baixada de preus que es produeix habitualment en el sector.

D'altra banda, el procés ha permès una formació en competències del personal, que ha actualitzat així les seues habilitats. En aquest sentit, també es produirà una redefinició de les activitats del personal del Servei d'Informàtica, que oferirà un major valor perquè es dedicarà en major mesura a projectes d'enginyeria davant de les tasques de manteniment que eren necessàries fins aleshores. A més, tot el coneixement que s'ha generat amb el procés de migració es transferirà a la comunitat universitària, especialment a l’estudiantat, ja que són perfils molt demandats actualment i amb un alt valor en el mercat.

Cal destacar que, en aquesta línia de transferència del coneixement, l’UJI també ha continuat la seua aposta pel programari lliure publicant de forma oberta tot el que s'ha desenvolupat per a la migració en GitHub, la plataforma per excel·lència dels programadors per a compartir codi.

Línies de futur

La Universitat Jaume I també té previst dur a terme altres iniciatives tecnològiques, com ara la virtualització d'escriptoris. Amb la virtualització, ordinadors amb recursos més limitats fan de «client lleuger», en altres paraules, realitzen una funció de pantalla, oferint a l'usuari les mateixes prestacions que un de més potent atès que el càlcul, el dibuixat i l'accés a dades es realitza en un ordinador central. D'aquesta manera, es redueixen les tasques de gestió i manteniment, ja que facilita, per exemple, instal·lar programari o canviar una versió del sistema operatiu massivament de forma instantània. Aquest sistema també facilitaria l'opció del teletreball, ja que permetria accedir a les eines de gestió de forma deslocalitzada, una idea que també es podria aplicar al professorat i estudiantat perquè tingueren tot el programari que necessiten des de qualsevol lloc.

A més, una altra de les tendències en les quals l’UJI vol posicionar-se amb un estil clar és l'«open data», és a dir, obrir al consum les dades que no estiguen protegides de manera que la transparència siga completa, oferint la font directa de la dada sense processar-la. Així, es pot generar un ecosistema de programadors i aplicacions encara major, ja que, per exemple, afavoreix que l’estudiantat realitze projectes d'aplicacions mòbils o web explotant aquestes dades.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions
Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16