La professora Paloma Palau amb dos alumnes de Mestre d'Educació Primària. | FOTO: Damián Llorens
Més de 200 estudiants de quart curs del Grau en Mestre/a en Educació Primària van tenir l'oportunitat de gaudir de l'exposició «Entre la ciència i la ficció», emmarcada en el 25 aniversari de la Universitat Jaume I, d'una forma molt especial.
A través de la proposta «La dimensió lúdica del quotidià» de l'assignatura «Didàctica de les Arts Visuals II», coordinada per la professora del departament d'Educació i comissària de l'exposició Paloma Palau, els alumnes van poder experimentar de manera diferent les obres exposades en la Galeria Octubre, pertanyents al Museu d'Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés, i les cinc escultures del campus incloses en l'exposició. «L'objectiu era que aprofundiren més en el seu entorn quotidià i sentiren eixa pertinença al campus i, per extensió, al seu pas per la Universitat a través de l'elaboració d'un projecte gràfic el contingut principal del qual eren les escultures, vinculat a l'exposició en la Galeria Octubre i a la relació amb el patrimoni de la Universitat» explica Palau.
En primer lloc, els estudiants van reflexionar, a través d'un text, sobre els elements que cada dia passen desapercebuts en l'entorn quotidià i van aprofundir en el significat de les escultures del campus Odos, de Pere Ribera, situada en la rotonda d'accés nord al campus; Dona dominant el cel i la terra, de Salvador Mallén, situada en l'entrada principal de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques; Guante Blanco, de Manuel Sáez, a l'Àgora; Asomats als llibres, de Miquel Gozalbo, a la Biblioteca, i El árbol del conocimiento, de Miklós Palfy, en el Jardí dels Sentits.
A continuació, van realitzar una visita a la Galeria Octubre, guiats per la comissària de l'exposició Patricia Mir, qui va realitzar una anàlisi crítica de les diferents peces explicant les característiques tècniques, estètiques i temàtiques de cada obra i posant de manifest la dualitat entre les obres cinètiques i les de gènere fantàstic. Els alumnes van mostrar un gran interès per algunes de les peces més estimulants com l'escultura d'Elvira Alfageme o el parabán de Javier Calvo. «Em va cridar l'atenció poder interactuar amb les figures, és el que més em va agradar» comenta l'estudiant Alejandro Llopis, una idea que comparteix Sara Monfort i Marc Aguilar que també destaquen les obres amb efectes visuals i d'art cinètic com les més cridaneres de la mostra. En aquesta visita a l'exposició, els alumnes també van poder observar imatges de les escultures del campus, punt de partida de l'aventura que els esperava a continuació.
«Primer vam fer un recorregut per les escultures per a decidir la que més ens cridava l'atenció per a així realitzar un primer projecte que consistia a descriure gràficament, de la forma més creativa possible, una de les escultures a través de tècniques gràfiques d'estampació, collage, trencats o cosits en el paper. Jo vaig escollir El árbol del conocimiento» apunta l'estudiant Sara Monfort. Una vegada realitzat aquest projecte individual, els estudiants van elaborar en parelles un plànol en el qual van marcar dos itineraris: el quotidià i el lúdic.
«Per a realitzar l'itinerari quotidià havíem de revisar el recorregut que fem tots els dies per a venir a la Facultat i, en fer-ho, ens vam adonar que mai veiem altres parts del campus perquè, en el nostre cas, entrem per la rotonda de la cadira i anem directament a classe i no veiem res. A més, havíem de fer un itinerari lúdic que passara per totes les escultures i representar-ho gràficament amb el que més ens cridava l'atenció de cada escultura, relacionant-les entre elles i donant-li un sentit al recorregut» explica l'alumna Virginia Valero.
D'aquesta forma, els estudiants van crear amb l'itinerari lúdic un quadern de viatge en forma d'acordió de paper en el qual es representaven amb diferents tècniques gràfiques les cinc escultures, prenent com referència fotografies i dibuixos que ells mateixos havien realitzat durant el seu recorregut. Respecte a aquest itinerari, Alejandro Llopis assenyala que «es tracta de buscar una visió diferent de la Universitat i hem vist que les escultures a cadascun ens transmetien una cosa diferent sent la mateixa figura. Nosaltres comencem l'itinerari amb Odos, que és l'escultura que vam escollir per al treball individual, i acabem amb Guante Blanco perquè aquesta última crèiem que simbolitzava el que hem viscut nosaltres en la Universitat, passant temps a l'Àgora i a la Biblioteca, des d'on també es pot observar».
I és que aquesta proposta didàctica, com apunta Paloma Palau, és una mostra de la importància que les escoles s'òbriguen a l'entorn i estiguen en contacte amb la comunitat pel que imprimeix en l'alumnat, i perquè ells s'impliquen en l'entorn pròxim. «El campus és una font de recursos i té un patrimoni artístic que a voltes ni veiem» afig.
Una missatge que, sens dubte, ha arribat a aquests estudiants a través d'aquesta proposta didàctica tal com explica Marc Aguilar: «crec que aquest treball m'ha servit per a veure que hi ha moltes formes de treballar la plàstica i que realment ho podríem treballar dins de l'aula de Primària, encara que d'una forma més simple. A més, m'he adonat que, encara que coneixia les escultures, mai m'havia parat a mirar-les amb deteniment. Quan et detens i les observes t'adones de moltes coses que et passen desapercebudes, hi ha moltes coses en el nostre entorn en les quals no ens fixem».
Altres notícies de la FCHS:
La Universitat Jaume I celebra una gala sobre el Festival publicitari El Sol
L’UJI i «Levante de Castelló» reconeixen el treball de l’estudiantat de Periodisme