El catedràtic de Fonaments de l'Anàlisi Econòmica Vicente Orts ha abordat en la lliçó inaugural del curs 2014/2015 el fenomen de la globalització, el creixement econòmic i la concentració espacial de l'activitat econòmica.
Segons ha explicat Orts, hi ha un gran nombre de factors que poden condicionar la incorporació d'un país al creixement econòmic: història, geografia, canvi tecnològic o obertura exterior. Així, ha assenyalat que en la dinàmica espacial de l'activitat econòmica ha influït la creixent globalització, a través de la reducció dels costos de transport i comunicació i l'augment de l'obertura exterior, així com l'extensió de l'ús de tecnologies.
En aquest sentit, el catedràtic ha destacat el gran augment del nivell de producció dels països emergents d'Àsia i la forta expansió del comerç mundial amb transformacions importants en els fluxos comercials. «Encara que la major part del comerç segueix tenint lloc entre països relativament pròxims (Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i Central, Europa, CEI, Àsia, Àfrica i Orient Mitjà), a finals del segle passat es produeix un canvi en els principals fluxos interregionals de mercaderies, i augmenta clarament el protagonisme d'Àsia. A més, s'observa una sistemàtica pèrdua de pes dels països més desenvolupats en el comerç de manufactures i un creixent protagonisme dels països emergents en aquest mateix camp», ha assenyalat.
Així mateix, Orts ha apuntat que aquests canvis i transformacions han portat a un domini espectacular dels països en desenvolupament en la dinàmica de la inversió mundial, que ha alterat en tan sols 20 anys la geografia de la distribució de l'estoc de capital mundial. «En 1980, l'estoc de capital mundial estava fonamentalment concentrat als Estats Units, Europa i Japó. Trenta anys després, en 2010, la distribució de l'estoc de capital mundial ha canviat radicalment», ha afirmat.
Segons ha explicat el catedràtic, el centre de gravetat econòmic mundial, que en 1980 es trobava fortament ancorat entre Europa i Amèrica del Nord, s'ha anat desplaçant en les últimes dècades amb una ascensió de l'Àrea Sud i Est d'Àsia en tots els paràmetres: magnitud del seu PIB, percentatge de participació en la producció global i renda per càpita. Per la seua banda, la Unió Europea i Nord Amèrica han incrementat també el seu nivell de producció i renda per càpita, però hi ha un descens en la seua participació en la producció mundial. «Tot i ser cridaner aquest desplaçament, després de dècades de relativa estabilitat, no és un fet realment nou, ja que històricament el centre de gravetat s'ha anat desplaçant per la superfície de la Terra, però el que realment és cridaner i no té precedents històrics és la rapidesa amb la qual s'està produint, uns 140 km a l'any», ha apuntat Orts.
Per a concloure, el catedràtic ha posat l'accent en les implicacions i reptes des del punt de vista econòmic i geopolític d'aquests grans canvis en l'escena econòmica internacional. «Aquesta nova realitat emergent exigirà una gran talla dels responsables polítics nacionals i dels organismes internacionals per a adoptar les polítiques econòmiques adequades a la nova situació que, probablement, exigiran també importants modificacions en les institucions i en els mecanismes de gestió de globals», ha conclòs.
En aquest sentit Orts, ha explicat que cada vegada menys els països individualment, i sobretot els petits, podran controlar per si mateixos els paràmetres dels quals depèn el seu desenvolupament i benestar. «La cessió de sobirania a àmbits de decisió supranacionals, al costat de l'oportú control democràtic per part dels ciutadans d'aquests àmbits, és inajornable. Pot ser l'única forma de seguir avançant i d'evitar conflictes», ha afirmat. Així mateix, ha afegit que caldrà apostar per una nova revolució tecnològica i, al mateix temps, acomodar les pautes de producció i consum a la nova realitat.
Finalment, també ha destacat que malgrat els desafiaments que planteja l'onada de països que s'han incorporat al creixement econòmic, cal no oblidar que més de 600 milions de persones han aconseguit sortir de la pobresa extrema, una millora enorme i ràpida en el benestar de la humanitat sense precedents en la història del planeta.