El periodista cultural Javier Tolentino ha assegurat que per aconseguir uns mitjans de comunicació «lliures i independents» que oferisquen informació veraç i objectiva cal una disposició política, però també una ciutadania crítica, que té la seua part de responsabilitat en el consum de determinats programes, encara que «els governs són els primers interessats en no tenir mitjans lliures i independents» perquè estan al servei del poder econòmic.
El crític cinematogràfic, qui ha sigut l’encarregat d’obrir el cicle «Cultura i dret: aproximacions interdisciplinàries» que coordinen els professors Ignacio Aymerich i Jesús García Cívico del Departament de Dret Públic de la Universitat Jaume I de Castelló, ha indicat que és necessària una «gran convenció periodística» que partisca de l’acadèmia per a canviar la situació de les empreses de comunicació, que hauria de començar irremeiablement amb un canvi del model de gestió d’aquestes empreses.
Tolentino considera que no hi ha, almenys a Espanya, mitjans que informen amb objectivitat, i n'hi ha pocs que busquen l’entreteniment de l’audiència des de la motivació i l'estímul d’aspectes culturals. En la seua opinió, per a la recerca de la veritat, cal comptar amb professionals que respecten el procés informatiu i ha rebutjat la idea d’un periodisme d’investigació perquè «tota informació pot ser objecte d’una anàlisi rigorosa». Malgrat això, pensa que és possible un periodisme transparent i independent, tant en les empreses públiques com privades, que ell no diferencia perquè «la comunicació és pública».
Preguntat pels assistents sobre el paper de la cultura en l’actualitat, el crític cinematogràfic considera que les arts es mostren conforme a la seua època, i en concret, el cinema «sempre ha sigut leal amb la ciudadania i el seu entorn», però els mitjans -ha comentat- només estan interessats en la cultura que és negoci, però no en aquella que «obri una porta al coneixement».
Javier Tolentino és un dels crítics cinematogràfics més reconeguts, no solament a Espanya sinó en els països de llengua castellana. El director d'El séptimo vicio, el mític programa de cinema de Radio 3, és també una d'aquestes veus que destaquen pel seu compromís social i cultural i per la seua lluïdíssima capacitat d'anàlisi. És autor d'El cine que me importa (Larousse, 2014) i, recentment, de Disculpen que les hable de la radio (Ocho y Medio i Ediciones Canibaal, 2017) i professor del Màster de Ràdio que organitza conjuntament la Universitat Complutense de Madrid i Ràdio Nacional d'Espanya.