Els responsables dels principals centres de terminologia de l’estat espanyol s’han donat cita a la Universitat Jaume I en la jornada «L’activitat terminològica com a base per a l’expansió de l’ús social de les llengües». La trobada, organitzada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i Termcat, amb la col·laboració de l’UJI, ha sigut inaugurada pel rector de la Jaume I, Vicent Climent; el president de l’AVL, Ramón Ferrer, i el director del Termcat, Jordi Bover.

Climent ha destacat el paper indispensable de la terminologia per a la societat, més enllà de l’interès professional. «Un món que es caracteritza per la difusió de la informació, l’extensió del coneixement i la vulgarització del saber especialitzat, necessita la terminologia per a moure’s en societat i participar dels processos de progrés», ha assenyalat.

Per la seua part, Bover ha afirmat que «la cooperació és el camí per tal d’optimitzar els recursos destinats a la nostra llengua, sobretot si són recursos de procedència pública». No obstant això, també ha posat en relleu el repte que suposa trobar l’equilibri perquè la varietat i la riquesa de cada territori no quede desplaçada per una estandardització excessiva.

En aquesta línia, Ferrer també ha fet referència a l’objectiu comú d’establir una xarxa de centres terminològics que ajuden a perfeccionar els mètodes de treball i a compartir coneixements. «Sols des de la diversitat compartida aconseguirem ser millors. Som un país de països i en aqueixa singularitat i diversitat està el nostre potencial lingüístic», ha apuntat.

A continuació, la presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Maria Teresa Cabré, ha oferit la conferència inaugural, en la qual ha abordat el paper de la terminologia en la societat.

En la seua intervenció, Cabré ha aprofundit en quatre fets irrefutables de la terminologia. En primer lloc, ha fet referència a l’omnipresència de la terminologia en la societat actual, caracteritzada per la innovació científica, la transmissió d’informació i la generalització de l’educació. En segon lloc, ha afirmat que «una llengua sense terminologia no és apta per a tots els usos», atès que els dominis especialitzats la requereixen i l’ús dels termes també dóna credibilitat i garantia de coneixement d’un àmbit i prestigi a la mateixa llengua.

Així mateix, en tercer lloc, ha apuntat que la terminologia sols es produeix d’una manera natural quan apareix en un discurs i, per tant, sols la utilització de la llengua farà que apareguen aquests termes i, en el cas que s’importen termes aliens, ha assenyalat que cal fer-ho de forma conscient i controlada. Finalment, com a quart fet ha afirmat que «el que s’entén per plurilingüisme, no ho és». En aquest sentit, ha explicat que quan es dóna prioritat d’ús a una llengua en determinats àmbits comunicatius es perden dominis comunicatius a les altres llengües i, per tant, es pot acabar en una etapa de diglòssia amb usos prestigiosos i no prestigiosos de les llengües.

D’altra banda, també ha abordat algunes falses creences sobre la terminologia com ara que és una tècnica de creació de diccionaris, que només s’utilitza en els àmbits especialitzats o que el treball terminològic s’organitza i es constitueix amb independència de les llengües o els contextos. Així, ha explicat algunes de les accions que s’han dut a terme per a fer front a aquestes afirmacions.

Per a concloure, ha posat en relleu la seua preocupació per la banalització i falta de consideració de la terminologia i ha donat algunes recomanacions des del punt de vista de la terminologia catalana: planificar les necessitats i tenir present que es treballa per a l’ús social de la llengua; donar major importància a la seua difusió i implantació, i tractar d’avançar en l’arrelament dels termes forans per tal que no s’implanten termes sense reflexió. 

Fotografies