Experts en arqueologia i robòtica submarina presenten a l’UJI les últimes novetats tecnològiques

08/05/2017 | SCP

Experts en robòtica i arqueologia submarina s’han reunit a la Universitat Jaume I el 4 i 5 de maig en les VII Jornades d’AUTOMAR, la xarxa de recerca en automàtica i robòtica per a les indústries i ciències marítimes i oceàniques, per a presentar les últimes novetats, experiments i projectes d’R+D+i en aquest àmbit.

En les jornades, organitzades pel grup de recerca Interactive and Robotics Systems Laboratory (IRSLab) de l’UJI, s’han analitzat els reptes tecnològics en arqueologia subaquàtica a Espanya en una taula redona, moderada pel catedràtic de Dret Internacional Públic de l’UJI Mariano J. Aznar, que ha comptat amb la participació de Xavier Nieto, arqueòleg i coordinador d’arqueologia subaquàtica del Campus d’Excel·lència Internacional del Mar de Cadis; Pere Ridao, director del Centre d’Investigació en Robòtica Submarina de la Universitat de Girona, i José Maria Riola, de la Subdirecció General de Tecnologia i Innovació del Ministeri de Defensa.

Xavier Nieto ha explicat quines són les principals necessitats tecnològiques en arqueologia submarina. En aquest sentit ha aclarit que l’arqueòleg és un investigador de la història, no un buscador d’objectes i, per tant, l’extracció no és l’objectiu final sinó analitzar els senyals d’ús de les eines, la posició dels objectes, etc. L’arqueòleg ha explicat que la metodologia consta de les següents fases: localització, documentació prèvia del jaciment, eliminació de sediments, documentació posterior i extracció.

Pel que fa a la localització, ha assenyalat que les eines que utilitzen tenen un cost elevat i no són específiques per a arqueologia. «El disseny d’equips especialitzats abaratiria les despeses i podria ser de producció espanyola i tindria projecció internacional», ha proposat. Sobre la documentació ha comentat que es necessita molta precisió i més garanties de qualitat sempre tenint en compte que els robots no causen danys. En aquest sentit, ha assenyalat que la fase d’eliminació de sediments és un camp d’investigació amb molta projecció perquè no hi ha robots ni màquines que garantisquen una bona excavació sense moure o danyar els objectes, una qüestió que també cal millorar en el cas de l’extracció. Finalment, Nieto ha proposat altres tipus d’aplicacions que també serien d’utilitat en aquest camp, com ara la millora en la localització dels arqueòlegs mentre es troben a l’aigua, les comunicacions sense fils entre la superfície i el fons o l’ús de tauletes i ordinadors al fons del mar.

D’altra banda, Pere Ridao ha mostrat alguns exemples dels avanços que han aconseguit amb el robot de la Universitat de Girona que compta amb sonar per a realitzar planimetries acústiques i també càmera estèreo. Així, ha exposat les imatges capturades sota l’aigua, que es tracten per a recuperar el seu color real; reconstruccions 3D de derelictes o els fotomosaics aconseguits amb el sonar. En aquesta línia ha mostrat algunes comparatives de les reconstruccions realitzades pels arqueòlegs i les aconseguides amb la càmera acústica per tal d’observar els marges d’error, «una línia d’investigació en la qual caldria continuar treballant, comparant també les imatges amb els models extrets de les imatges visuals capturades pel robot», ha apuntat. Així mateix, ha mostrat alguns vídeos realitzats amb càmeres panoràmiques de 360º que permeten navegar per la imatge i es poden carregar sobre Google Maps per tal d’oferir una mena de Google Street View aquàtic.

Per a finalitzar, José María Riola ha afirmat que Espanya té una gran riquesa històrica a les costes però una gran part de les destrosses les ha fet l’home, més que la natura, perquè no s’ha sabut apreciar-la. «Espanya és un país que ha mirat molt poc al mar i, per aquest motiu, l’arqueologia submarina és una de les més damnificades», ha apuntat. En aquest sentit, ha explicat que l’Armada té una responsabilitat perquè existeix un Pla Nacional per a la Protecció del Patrimoni Cultural Subaquàtic i també disposa dels mitjans per a contribuir a aquesta protecció, com ara bucs caçamines i bussos especialitzats, però ha de ser una acció coordinada amb les comunitats autònomes. A més, ha indicat que seria important que s’establiren uns requisits que especificaren les necessitats de precisió i moviments dels vehicles per als treballs arqueològics per tal d’afavorir aquestes tasques.

Fotografies

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions
Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16