El Centre Cultural La Nau ha sigut l’escenari triat per a exhibir per primera vegada una selecció de l’obra pictòrica de Wences Rambla que recorre tota la seua producció artística a través de 37 peces, des de l’informalisme dels seus primers anys com a pintor fins a l’art digital, passant pel realisme social, l’abstracció geomètrica i els paisatges.

L’exposició, titulada «Wences Rambla: balanç d’una trajectòria», ha sigut organitzada per la Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València i comissariada pel professor i crític d’art Pascual Patuel. La mostra compta amb el suport del Vicerectorat de Cultura i Igualtat, que dirigeix Antonio Ariño, i la col·laboració de Banco Santander i Heineken España, i es podrà visitar a la sala Martínez Guerricabeitia de La Nau fins al pròxim 30 d’abril.

Wences Rambla (Castelló, 1948) és un pintor de producció prolífica i, ara, La Nau és pionera a reunir en un únic espai una mostra retrospectiva que fa balanç del seu treball a través d’una acurada selecció de prop de 40 obres, entre llenços i fotografies. Aquest ha sigut l’objectiu del comissari, Pascual Patuel, que defineix l’artista com «un home de la postmodernitat amb una mirada creativa sobre les avantguardes anteriors al seu temps», tenint en compte que les primeres creacions de Wences Rambla veuen la llum a finals dels anys 60.

L’exposició s'ha presentat en roda de premsa el dilluns 20 de febrer a La Nau i ha comptat amb les intervencions del vicerector Antonio Ariño, qui ha mostrat la seua satisfacció per acollir a l’edifici històric de la Universitat de València una proposta com aquesta, que «enriqueix la col·lecció Martínez Guerricabeitia i visibilitza l’art contemporani valencià»; el director d’activitats de la Col·lecció, José Pedro Martínez, qui ha subscrit les paraules del vicerector i ha destacat que aquesta mostra «ens permet conéixer de manera retrospectiva la ingent producció de Wences Rambla»; el comissari, Pascual Patuel, ideòleg del discurs que segueix l’exposició, i el mateix pintor, que s’ha expressat sobre cadascuna de les seues etapes artístiques, des del dibuix fins a la fotografia digital, passant per l’art compromés i el realisme social, tot vertebrat pel llenguatge geomètric. «A la meua obra sempre l'acompanyen les estructures geomètriques, però el color, la composició, etcètera, són realment els que es disputen el partit en el terreny de joc dels elements plàstics, que és el quadre», ha reflexionat Wences Rambla.

Segons ha explicat el professor Patuel, Wences Rambla s’allunya, per exemple, de la geometria rígida que propugnava l’abstracció geomètrica de principis del segle XX, motivada per una necessitat de trencar els esquemes del realisme tradicional vuitcentista, i s’apropia d'aquesta fent-la seua i interioritzant-la. «La geometria de Rambla és més dinàmica, més subjectiva, gens ortogònica, més suggerent, menys ortodoxa», ha afirmat Pascual Patuel, gran coneixedor de la producció del castellonenc, del qual ha comissariat exposicions anteriors organitzades pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i pel Museu de Belles Arts de Castelló, a més de publicar algun estudi sobre l’artista.

El llenguatge abstracte acompanya Wences Rambla des dels seus inicis, si bé la primera etapa de l’autor, entre 1968 i 1973, se centra en el naturalisme i la pintura informal. Per a això fa ús de materials extrapictòrics com ara arena, cartó o terres de diversa procedència i grossor, que donen com a resultat un món de paisatges.

Cap al 1973, desenvolupa una «etapa de compromís», explotant així el que coneixem com la funció social de l’art o realisme social. Critica la situació política del moment fins a transcendir allò local i universalitzar la problemàtica social latent. Els temes habituals en aquest apartat són «la violència, l’opressió i les sempre difícils relacions humanes», ha dit Patuel.

No serà fins al 1985 quan Wences Rambla entra de ple en l’abstracció geomètrica. Reprén els paisatges dels 70 i el llenguatge abstracte, el que dóna com a fruit un «paisatgisme de tarannà geomètric». Imaginativa i surrealista, la pintura d’aquest període es presenta repleta de grafismes i signes cal·ligràfics creant així un univers «peculiar, suggerent i arabesc», molt proper a la pintura espacialista i cinètica.

Aquest paisatgisme esdevé més metafísic i conceptual a partir de la dècada dels 90, on ja no es troben pràcticament vincles amb el món natural de Wences Rambla de fa 30 anys. «Rambla evoluciona cap a un espai de creació mental, on l’estètica i la investigació dels aspectes plàstics de l’obra assumeixen un protagonisme molt evident», ha assenyalat Patuel. Un paisatgisme abstracte que, en canvi, cap al 2010, acaba per sotmetre’n a un «procés de concreció icònica», característic en la seua obra fins avui.

Així doncs, l’obra de Wences Rambla respon, d’una banda, a una vessant d’artistes que es desenvolupen en els anys de la democràcia i, per tant, amb capacitat per a saltar per damunt de les avantguardes que s’oposaven artísticament al Règim; i, d’una altra, al «panorama eclèctic actual», tal com el descriu el professor Pascual Patuel, on tenen cabuda la geometria, sí, però també l’informalisme, el pop-art, l’accionisme, la fotografia i l’audiovisual, entre molts altres moviments artístics.

«Wences Rambla: balanç d’una trajectòria» forma part, segons ha indicat el vicerector Antonio Ariño, d’una de les línies de treball fonamentals del Vicerectorat de Cultura i Igualtat, que és «el compromís amb els artistes valencians, amb obra destacada i reconeixement internacional que, en canvi, exposen en molt poques ocasions a València».

El comissari i els fons

El doctor Pascual Patuel és professor titular d’Història de l’Art de la Universitat de València i crític d’art. Ha estudiat en profunditat el moviment plàstic valencià dels anys 50 i de les dècades posteriors, el que li ha portat a forjar una sòlida amistat amb els seus protagonistes com ara Wences Rambla o Joaquín Michavila.

L’exposició «Wences Rambla: balanç d’una trajectòria» ha sigut possible, a més, gràcies al suport de prestadors particulars i públics que han cedit les diferents peces que ara s’exhibeixen a La Nau de la Universitat de València: col·leccionistes privats i el mateix artista han prestat obra, així com el Museu d’Art Contemporani de Vilafamés, la Universitat Jaume I de Castelló, la Fundació Caixa Castelló i el Museu de Belles Arts de Castelló-Diputació de Castelló.

Dins de la sèrie «Trobades amb la col·lecció Martínez Guerricabeitia», la Fundació General de la Universitat de València ha editat el catàleg d’obres, que estarà a disposició del públic des d’aquest 20 de febrer en qualsevol dels establiments de la Tenda de la Universitat (http://www.uv.es/latenda) o al Servei de Publicacions (http://puv.uv.es/). El volum conté textos de Pascual Patuel, acompanyats per documents gràfics i el currículum de Rambla, deixant palesa així la seua trajectòria artística.

Per últim, amb l’objectiu d’acostar l’art contemporani a la societat, l’exposició es completa amb visites guiades (96 386 49 22 - visites.guiades@uv.es) i activitats didàctiques (677 027 357 - activitatspmg@fundacio.es) d’inscripció gratuïta.

FITXA TÈCNICA:

Sala: Martínez Guerricabeitia del Centre Cultural La Nau

Data: del 20 de febrer al 30 d’abril de 2017

Horari: de dimarts a dissabte, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. Diumenge i festius, de 10 a 14 hores. Dilluns, tancat. Entrada lliure

Organitzen:

Universitat de València

Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València

Centre Cultural La Nau

Comissari:  Pascual Patuel, professor titular d’Història de l’Art de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València i crític d’art

Coordinadora tècnica:  Lydia Frasquet Bellver

Col·laboren: Banco Santander i Heineken España S.A.

Texte i imatges: Universitat de València