El responsable de l’Àrea de Promoció Lingüística del Servei de Llengües i Terminologia de l’UJI, Maties Segura, ha abordat l’ús del valencià a la universitat en les Jornades sobre Llengua, Cultura i Identitat Valencianes, organitzades pel Col·lectiu Universitat Jaume I per la Llengua i la Cultura (CULC).

Segura ha presentat algunes xifres sobre la docència en valencià a la Comunitat Valenciana. Així, ha explicat que l’ús del valencià baixa a mesura que s’avança en els cicles educatius amb un 40% a primària, un 34% a secundària i un 29% a batxillerat. Pel que fa a les universitats valencianes, ha afirmat que «l’estudiantat no té el dret garantit a rebre la docència en valencià però també hi ha una feble reivindicació d’aquest dret». Així, a les universitats valencianes les xifres varien des de 0% de crèdits en valencià a la Universitat Miguel Hernández d’Elx o el 5% a la Universitat d’Alacant fins al 20% de l’UJI o el 32% de la Universitat de València.

Quant a xifres de l’UJI, ha apuntat que en els usos administratius el valencià és majoritari amb un 72% d’escrits i documentació que es genera en aquesta llengua. No obstant això, en la docència ha explicat que hi ha un estancament del valencià davant una pujada progressiva de l’anglès, amb casos més extrems en els estudis de màster en els quals es donen més crèdits en anglès que en valencià. Segons les enquestes, l’opció lingüística de preferència de l’estudiantat de l’UJI en el curs 2016/2017 és d’un 22,85% en valencià davant un 64% en castellà. Tanmateix, tan sols un 1,1% afirmen tenir totes les classes en aquesta llengua i un 12,3% assenyalen que la major part de les seues assignatures són en valencià.

Per a fer front a aquesta situació d’estancament, ha posat en relleu la importància de tractar el valencià amb equitat, destinant més recursos per a promoure el seu ús, i d’aplicar la subsidiarietat lingüística, utilitzant la llengua local per davant de la llengua global i ocupant espais lingüístics amb exclusivitat o preferència. A més, ha assenyalat que cal garantir la seguretat lingüística en la llengua de la docència perquè la llengua establerta no es modifique una vegada han sigut iniciades les classes. Finalment, ha afegit que «ha d’haver-hi una responsabilitat institucional per a incrementar la docència en valencià i que no siga una qüestió que depenga del voluntarisme del professorat. La Universitat ha de ser la que planifique i establisca quines classes s’han de fer en valencià».

En aquesta línia, Segura ha apuntat com a propostes de millora realitzar un canvi de model cap a una política lingüística d’igualtat, fixant uns mínims institucionals de docència en valencià, vinculant la consecució dels objectius del Pla Pluriennal de Multilingüisme als indicadors estratègics i establint repercussions econòmiques. A més, també ha advocat per promoure l’acreditació del C1 de valencià i el B2 d’anglès per a l’estudiantat i fer un seguiment de la seguretat lingüística i la qualitat de la docència. Per a concloure, ha instat els assistents a exigir els seus drets i participar en sindicats, associacions universitàries i òrgans de govern, i els ha animat a formar part del voluntariat lingüístic.

Fotografies