El Seminari «Memòria històrica educativa, gènere i innovació educativa», que forma part del projecte USE «Visibilització curricular del gènere des del GIE Educació Crítica i Gènere» ha celebrat el passat 22 de novembre la primera sessió en la qual han participat diversos experts i expertes en educació per tal de posar de manifest la necessitat de recuperar la memòria històrica educativa.
Aquesta primera jornada del seminari ha comptat amb la participació de la catedràtica del Departament d’Educació de la Universitat Jaume I Consol Aguilar, qui ha abordat la recuperació educativa de les i els mestres que, al llarg de la Segona República, van ser l'avantguarda de la innovació educativa a Castelló, com una necessitat des de la història local de l'educació.
Aguilar, autora de La educación en Castellón a través de la prensa (1868-1900), i d'Educació i societat a Castelló al llarg de la Segona República, ha assenyalat que aquesta tasca s’ha de fer, en primer lloc, com a recuperació d'una part de l'autoconsciència històrica i de l'autoestima ciutadana, lligades a la recuperació del patrimoni cultural, educatiu i social valencià, i, en segon lloc des de la construcció del desenvolupament comunitari ciutadà per l'absoluta actualitat de moltes de les seues accions educatives.
Entre els mestres recuperats es troben mestres capdavanters d'altra educació al segle XIX i els de la Segona República que impulsen una nova ciutadania: mestres lligats a l'ensenyament en valencià, mestres freinetistes (en valencià i en català) i mestres racionalistes. També l'acció educativa dels mestres a les colònies escolars, el reciclatge i la formació permanent i els centres de col·laboració pedagògica, remarcant la necessitat de recuperació de la història local educativa des del que Carlos Lomas anomena «pedagogia del record».
D’altra banda, Alfred Ramos, premi Baldiri Reixach 2015 amb el llibre Mestres de la impremta. El moviment Freinet valencià 1931-1939 i autor també d'Els mestres valencians de la CETEF (Cooperativa Espanyola de la Tècnica Freinet) 1933-1939 , ha impartit una conferència al voltant dels i les mestres freinetistes al País Valencià. En aquest sentit, ha mostrat diverses revistes escolars que es van generar com a eina de lliure expressió, anant més enllà de la simple tècnica metodològica, i mostrant la contribució dels mestres de la impremta del moviment freinetista valencià a la creació de ciutadania.
Per la seua part, Carmen Agulló, professora de la Universitat de València i autora de nombroses publicacions sobre aquest tema, s’ha centrat en la recuperació de les mestres republicanes des d'un posicionament de «desafiar les mentides, reinterpretar els silencis i descobrir els secrets». Així, Agulló ha parlat de tota la conceptualització educativa de la II República, vinculant-la amb el gènere, i ha mostrat dones que van ocupar l'espai públic: ministres, governadores, alcaldesses, regidores, contextualitzant les seues accions d'innovació educativa i de solidaritat.
Finalment, Joan Torró, de la Universitat de València i autor de la tesi Educació i societat a Ontinyent (1800-1975) sobre la recuperació de mestres al llarg de la història educativa d'Ontinyent, ha dissertat sobre el documental Les mamàs belgues, dirigit per Sven Tuytens i del qual ha sigut integrant de l’equip. El documental ha participat en festivals internacionals com l'Ekurhuleni International de Sud-àfrica i el Centre Joan Carles I d'Espanya de la Universitat de Nova York i altres institucions culturals s'hi han interessat. A més, gràcies a la intervenció de l'hispanista Paul Preston, es projectarà a Londres a la London School of Economics al desembre de 2016.