L'avanç cap a una recerca i innovació més responsables, que responguin a les necessitats i expectatives de la societat, ha centrat la segona sessió de les jornades «Noves perspectives en la gestió de la responsabilitat social a les universitats» que s'han celebrat en la Universitat Jaume I els dies 29 i 30 de novembre de 2016. Expertes i experts de l'àmbit acadèmic, de l'administració pública i de l'empresa han destacat la importància de potenciar el diàleg, la participació, la transdisciplinariedad, la inclusió i la transparència al voltant de la ciència. En aquest sentit, han valorat de forma positiva l'aposta europea per introduir la Recerca i Innovació Responsables (RRI per les seues sigles en anglès) com un aspecte transversal que ha d'estar present en tots els projectes de recerca finançats amb fons europeus.
La sessió sobre RRI s'ha iniciat amb la participació de Gemma Revuelta, professora de la Universitat Pompeu Fabra, qui ha destacat la importància d'avançar cap a la «deseabilidad de la recerca i la innovació, alguna cosa que suposa anar més enllà de l'acceptabilitat de la mateixa». Revuelta ha destacat com la RRI suposa replantejar «qui dirigeix el vaixell de la ciència» donant veu a diferents actors. Com a directora del projecte europeu HEIRRI ha destacat la importància de la formació en l'àmbit de la RRI. En aquest sentit, el projecte HEIRRI busca integrar la formació en recerca responsable a les universitats pel que s'estan desenvolupant un ampli estudi a escala internacional, a més del desenvolupament de materials que seran d'accés obert.
Posteriorment Rosina Malagrida, coordinadora del Hub nacional de RRI Tools i responsable del LivingLab de Salut de IrsiCaixa, ha explicat el projecte europeu RRI Tools que ha desenvolupat eines per a la implantació de la Recerca i Innovació Responsables a les quals pot accedir-se a través de la plataforma en línia RRI Toolkit. En la seua intervenció, Malagrida ha destacat la importància que la comunitat científica «surta de la torre d'ivori fent el sistema de ciència permeable», de manera que s'estableixi una relació bidireccional entre investigadors i indústria amb altres actors com la ciutadania o els actors polítics. «La innovació i la recerca afecta al nostre model de vida i és important que hagin canals per poder opinar sobre cap a on van», ha assenyalat, indicant que els estudis demostren com «la població vol participar cada vegada més en les decisions sobre ciència».
Per la seua banda, César López, responsable d'Unitat del Departament de Cultura Científica i de la Innovació de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), ha abordat els nous públics per a la ciència posant l'accent en la importància de fer arribar la recerca a diferents sectors habitualment allunyats de la mateixa. Així, ha destacat alguns dels projectes recolzats per la FECYT que afavoreixen la divulgació de la ciència a través de mecanismes nous i altres dirigits a públics diversos. Accions de divulgació en escoles de barris deprimits, actuacions dirigides a fomentar les vocacions científiques, campus científics per a adolescents, contes sobre ciència pels més petits o el concurs de monòlegs sobre ciència Famelab han estat algunes de les accions assenyalades pel representant de la FECYT.
Finalment, Francisco Fernández Beltrán, director del Servei de Comunicació i Publicacions de la Universitat Jaume I, ha estat l'encarregat de tancar les conferències amb la presentació del model de comunicació de la RRI des d'una perspectiva ètica desenvolupat per investigadors i professionals dels àmbits de la comunicació i l'ètica de l’UJI. El projecte, que compta amb el suport de la FECYT, posa de manifest el paper de la comunicació per aconseguir una recerca responsable. En aquest sentit, en el model proposat la comunicació actua com a «principi i motor de la RRI en afavorir un diàleg bidireccional amb els afectats per la recerca i la innovació». Així mateix, resulta bàsic per fer públics els processos, els compromisos i els resultats aconseguits.
La sessió s'ha tancat amb la presentació de comunicacions sobre Responsabilitat Social Universitària i Recerca i Innovació Responsables que seran publicades en línia i en obert.
La RSU integrada en l'estratègia universitària
L'especialista en Enginyeria i Gestió Responsable de la Universitat de Burgos, Oscar J. González, ha presentat el panorama en xifres de la RSU a les universitats espanyoles. Segons l'estudi que han dut a terme, el 48% de les universitats realitzen RSU, de les quals el 89,7% són universitats públiques, bé a través de codis de conducta, plans estratègics o memòries de responsabilitat social. Per comunitats, ha assenyalat que destaca Andalusia, Catalunya, Comunitat Valenciana i Madrid. «La RSU és una realitat i els que no la gestionen es van a quedar fos perquè la societat ho va a demandar», ha afirmat.
D'altra banda, en la taula rodona sobre experiències pràctiques de RSU el catedràtic del Departament d'Economia de la Universitat de Cantàbria, Rafael Domínguez Martín, ha assenyalat que s'ha avançat a les universitats en RSU però encara no hi ha un coneixement assentat ni suficient apropiació per part dels equips rectorales, l’estudiantat i professorat. «Si la RSU és realment una prioritat hauria d'estar transversalizada en tota la universitat. Hem d'identificar bé als grups d'interès i dialogar amb ells i integrar la RSU en l'estratègia, com a part nuclear de la gestió de la universitat», ha afirmat.
En aquesta línia, el vicerector adjunt de Relacions Institucionals per la RSU de la Universitat Miguel Hernández d'Elx ha abordat l'elaboració de memòries de RSU i la utilització del format GRI, destacant la importància d'introduir la RSU com a part del pla estratègic perquè «es genera cert compromís públic». Una idea que també ha compartit Mònica Figueras, vicerectora de Responsabilitat Social i Promoció de la Universitat Pompeu Fabra, qui ha explicat el procés participatiu que s'ha dut a terme en la UPF per introduir la RSU en el pla estratègic, «un procés que ha contribuït a integrar de forma natural la RSU i traduir-la a cada sector impregnant la cultura de la universitat d'aquests temes», ha assenyalat.
Les jornades han estat promogudes pel Comissionat del Rector per al Desenvolupament de la Responsabilitat Social Universitària i el Servei de Comunicació i Publicacions de la Universitat Jaume I, i compten amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri d'Economia i Competitivitat.