La Universitat Jaume I de Castelló ha investit com a doctors honoris causa a l’expert en química supramolecular i biomimètica, Julius Rebek, i a la química d’avantguarda en el camp dels biomaterials, Maria Vallet, en un acte que ha tingut lloc en el Paranimf de la Universitat presidit pel rector de l’UJI, Vicent Climent, i l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco.
El professor Santiago Luis, catedràtic de Química Orgànica de l’UJI, ha sigut l'encarregat de llegir la laudatio de Julius Rebek, director del Skagss Institute of Chemical Biology del Scripss Research Institute (TSRI) dels Estats d’Units d’Amèrica. Luis ha destacat que «entendre que la vida, tal com la coneixem, està basada en un conjunt de processos químics extraordinàriament complexos i, al mateix temps, sorprenentment senzills en la seua definició a escala molecular i en les regles del joc que els concreten, o entendre que podem treure partit d’aquest coneixement per desenvolupar nous processos químics, nous sistemes eficients per distintes aplicacions, incloses les relacionades amb la salut, és una contribució clau del treball del doctor Rebek i defineix la seua activitat científica».
Per a Luis, la creativitat ha sigut una altra de les constants del professor Rebek, en desenvolupar una dilatada carrera investigadora en els centres acadèmics més importants i rellevants del món i ser capaç de «desenvolupar nous conceptes, reinventar per complet la utilització de tècniques o compostos i implementar aproximacions completament innovadores en aquests camps». Per al catedràtic, una altra de les aportacions d’aquest químic ha sigut la seua contribució a la formació dels nous científics, entre ells professorat de la universitat pública de Castelló, «com el que parla», ha assegurat.
Precisament, la col·laboració amb científics espanyols ha centrat la intervenció de Julius Rebek, qui ha repassat el nom de 23 investigadors espanyols amb els que ha treballat o col·laborat en la seua trajectòria científica i que, segons ha destacat, han estat claus per a conduir-lo fins al reconeixement concedit per la Jaume I, una distinció que ha agraït i per la que s’ha mostrar molt satisfet. Des dels seus inicis en la University of California, Los Angeles (UCLA), passant per la University of Pittsburg, el Massachusetts Institute of Technology (MIT) i el Scripps Research Institute, Rebek ha recordat el treball desenvolupat des de cadascun d’aquests centres amb investigadors espanyols, entre els que es troba el catedràtic de l’UJI, Santiago Luis.
El repte de l’envelliment cel·lular
Per la seua banda, el professor Juan Bautista Carda, catedràtic de Química Inorgànica, ha realitzat la laudatio de la científica María Vallet, catedràtica de Química Inorgànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid des de 1990 on lidera el grup de recerca de Biomaterials Intel·ligents. Carda ha afirmat que la professora Vallet «és una treballadora infatigable que no deixa de sorprendre amb la seua capacitat d’esforç, heretada dels seus pares» que en els seus primers treballs, dedicats a l’estudi dels òxids mixtes amb estructura perovskita, ja va aconseguir publicar en revistes de gran impacte com Nature. Després de la seua estada postdoctoral a Grenoble «va obrir una línia d’investigació a la Universitat Complutense de Madrid dedicada a l’estudi de materials magnètics» i després d’obtenir la Càtedra de Química Orgànica a la Facultat de Farmàcia de la UCM «va saber adaptar-se i obrir una línea d’investigació, de gran impacte, com és la dels biomaterials ceràmics, al mateix temps que formava un grup d’investigació jove i dinàmic».
El catedràtic de l’UJI també ha destacat la investigació centrada en l’obtenció de bioceràmiques per a reparar i regenerar teixit ossi i de sistemes bioceràmics per a l’alliberament controlat d’espècies biotecnològiques i antitumorals, així com la fabricació de nanopartícules que carregades d’antitumorals, s’alliberen dins de la cèl·lula cancerosa i actuen sense afectar a la resta de cèl·lules, perquè Maria Vallet -ha dit- «sempre està a l’avantguarda de la investigació dels biomaterials». Carda ha finalitzat explicant el treball de formació que ha realitzat la científica i la relació d’aquesta professora amb l’UJI, a través de la recordada Purificación Escribano, i els membres del Grup d’Investigació de Química de l’Estat Sòlid.
En el seu discurs, Maria Vallet ha plantejat la investigació sobre l’envelliment de les cèl·lules com un dels principals reptes de la ciència, recordant que la majoria de morts en l’actualitat per problemes de salut es troben vinculades a enfermetats relacionades amb l’envelliment de les cèl·lules com ara el càncer, les malalties neurodegeneratives i les cardiovasculars. Vallet s’ha mostrat convençuda de que la investigació aconseguirà retardar aquest envelliment, aconseguint augmentar a més dels anys de vida la qualitat. La investigadora ha destacat el paper dels biomaterials en aquests i altres avanços dirigits sempre a millorar la qualitat de vida de les persones, tant en la vellesa com al llarg de la vida. En aquest sentit, ha destacat «l’espectacular evolució dels biomaterials en el últims anys per al desenvolupament de pròtesis de forma que en l’actualitat l’objectiu és que puguen autoregenerar-se».
Reivindicacions
Per a finalitzar l’acte, el rector de l’UJI ha destacat l’exemple, a l’hora d’aplicar el talent a la millora de la societat, que suposen Rebek i Valles, que se sumen als 39 doctors i doctores honoris causa de l’UJI. «Ambdós representen el paradigma de com arribar a l'excel·lència en la recerca i, al mateix temps, cóm transmetre amb generositat el fruit d'eixe treball investigador a través de la seua docència i la seua col·laboració universitària, en especial amb aquesta Universitat que avui els acull», ha senyalat.
En la seua intervenció el rector ha reivindicat els estudis universitaris i els grau de doctor o doctora tant pel que suposa com a formació d’un esperit crític com per a millorar les opcions d’accés al mercat laboral. En aquest sentit, ha recordat que «segons les dades l'EPA al tancament de l'any passat, la tassa d'atur al conjunt de la societat espanyola és del 23,7% de la població, un percentatge que es redueix al 14,2% de la població amb estudis universitaris i al 4,2% de la població amb doctorat». Finalment, Climent ha aprofitat el seu discurs per a reivindicar un major finançament per a la investigació per tal d'evitar que la ciència espanyola continue perdent competitivitat i siga «motor del nostre desenvolupament i progrés com individus i com a societat».
Vídeo de l'acte en diferents formats