L’Institut Universitari de Dret del Transport (IDT) de la Universitat Jaume I en col·laboració amb BP Oil España ha celebrat la jornada titulada «La protecció del passatger» en la qual han participat experts en dret mercantil de diverses universitats espanyoles i italianes.

La jornada s’ha iniciat amb la taula redona «La protecció del passatger en transport internacional» que ha comptat amb la participació de Mª Jesús Guerrero, catedràtica acreditada de Dret Mercantil en la Universitat Pablo Olavide de Sevilla; Achim Puetz, professor ajudant doctor de Dret Mercantil de l’UJI  i Mª José Morillas, catedràtica de Dret Mercantil de la Universitat Carlos III de Madrid.

Guerrero ha abordat diverses qüestions sobre la jurisdicció en les accions reconegudes en el conveni de Montreal. Concretament, la catedràtica ha aprofundit en la delimitació de l’acció duta a terme pel demandant atès que en molts litigis es tria el tribunal amb el qual s'obtindran unes millors condicions, el denominat fòrum shopping. Així mateix ha fet referència a la jurisdicció en els casos dels contractes de viatges combinats o en accions contra múltiples transportistes, entre d'altres.

Per la seua part, Puetz ha centrat la seua intervenció en la legislació vigent en el transport per ferrocarril. Així, ha apuntat que l’empresa ha de respondre si s’està dins del cotxe o si s’està pujant o baixant d'aquest excepte si és per causes inevitables alienes a l’empresa o si és culpa del viatger, encara que aquestes qüestions plantegen molts problemes d’interpretació.

Segons ha explicat, els danys indemnitzables en cas d’accident són les lesions en les quals es cobreixen despeses i perjudicis; la mort, que té dret a una cobertura de les despeses i una indemnització, així com els danys morals. Pel que fa als retards, cancel·lacions i pèrdues d’enllaços el professor ha fet un repàs a les diferents indemnitzacions com ara les establertes pel Reglament del Sector Ferroviari que contemplen una devolució del 50% o un 100% sobre el preu del bitllet segons si el retard és superior a 60 o 90 minuts; assistència per interrupció del viatge o reintegrament per cancel·lació si és 48 hores abans del viatge o el doble del preu del bitllet si és quatre hores abans. En aquest sentit, ha posat de relleu les incompatibilitats d'aquest reglament amb el Reglament 1371/2007.

Finalment, Morillas ha abordat els casos d’insolvència patrimonial de les aerolínies. La catedràtica ha fet un repàs dels possibles mecanismes als quals pot recórrer el passatger com ara l’incompliment del contracte; la directiva europea sobre règim de viatges combinats; els mecanismes de reemborsament dels mètodes de pagament, els mecanismes concursals o les mesures de convenis i acords i mecanismes d’autoregulació de les companyies, entre d'altres.

No obstant això, Morillas ha assenyalat que tot i que hi ha molts mecanismes, aquests són insuficients perquè la majoria deixen desprotegit el passatger. En aquesta línia, ha assenyalat que hi ha reformes en marxa que proposen solucions a aquesta situació que principalment contemplen la creació d’un fons de garantia; la instauració d’una assegurança obligatòria  que cobrisca en cas d’insolvència o la contemplació d’una assegurança de contractació voluntària o obligatòria per part del passatger. No obstant això, ha remarcat que totes aquestes mesures conflueixen sempre en el passatger.

La jornada ha conclòs amb la taula redona «La conveniència de l'ampliació de la protecció del passatger» en la qual han participat Alberto Emparanza, catedràtic de Dret Mercantil de la Universitat del País Basc; Massimiliano Piras, catedràtic de Dret de la Navegació de la Università degli Studi di Cagliari, i Leopoldo Tullio, catedràtic de Dret de la Navegació de la Sapienza-Universitat de Roma i doctor honoris causa de la Universitat Jaume I.

En primer lloc, Emparanza ha tractat el tema de la protecció del passatger en el transport marítim segons el reglament de 23 d'abril de 2009 sobre responsabilitat dels transportistes de passatgers per mar en cas d'accident. Ha fet referència al cas Costa Concòrdia i ha fet el supòsit de què succeiria a Espanya davant un cas així. Així, el catedràtic ha posat de manifest la falta de claredat pel que fa a normativa interna espanyola, comunitària i internacional ja que «hi ha certa complexitat en analitzar quina és la normativa aplicable en cas d'accident, ja que aquestes tres no coincideixen exactament». En aquest sentit ha apuntat que «la normativa interna i comunitària remeten a la internacional, és a dir, quan canvia la internacional les dues primeres també canvien, una tècnica discutible que pot donar lloc a certes contradiccions normatives a l'hora d'aplicar la normativa a Espanya, per la seua legislació pròpia».

A continuació, Piras ha repassat la normativa europea referent a sancions del transportista i drets del passatger així com la tutela dels diferents organismes en l'execució del contracte de transport dels passatgers en tots els mitjans de transport públics existents. Davant de la complexitat d'assignació de la tutela el catedràtic ha conclòs que «la normativa europea estableix un cert tipus de prestació, un instrument de reclam per als passatgers per a solucionar els problemes de lentitud de l'ordinari mecanisme jurídic».

Finalment, Tullio ha sintetitzat les diferents limitacions de la normativa de compensació en cas d'accident en el «complex sistema de protecció del passatger», referint-se principalment a aspectes d'equipatge i transport. En aquest sentit ha destacat que «el contracte del passatger és el contracte que més obligacions suposa ja que no solament ha de pagar per un servei, sinó que a més té l'obligació d'adaptar-se a la normativa (de mesura i pes de l'equipatge) i complir amb aquesta a pesar que hi ha certa incoherència perquè en cada tipus de transport és diferent».

Fotografies