L'Àrea d'Història Antiga i Arqueologia de la Universitat Jaume I va celebrar el passat 3 i 4 de novembre el I Congrés Internacional «De Artis Rupestris. Art rupestre protohistòric i art rupestre històric a la Península Ibèrica» amb l' objectiu de contribuir a explicar el final de les manifestacions rupestres de la Prehistòria i les pervivències que l'art rupestre va tenir a partir de la Protohistòria i durant les diferents etapes històriques en la Península Ibèrica.

A l’acte d’inauguració van assistir Wenceslao Rambla, vicerector de Cultura, Extensió Universitària i Relacions Institucionals; Juan José Ferrer, catedràtic d’Història Antiga de l’UJI; José Luis Jarque, diputat de Cultura de la Diputació de Castelló; Consuelo Matamoros, cap de servei de Patrimoni Cultura de la Direcció General de Cultura de la Generalitat Valenciana, i Rafael Benavent, president honorífic del Consell Social de l’UJI.

Mauro S. Hernández, catedràtic de Prehistòria de la Universitat d’Alacant, va ser l’encarregat d’oferir la ponència inaugural, en la qual va afirmar que «l’estudi de l’art rupestre històric és una tasca que tenim en deute». En la conferència, el catedràtic va analitzar les manifestacions artístiques en el període de la prehistòria, és a dir, fins a l’edat de Bronze. En aquest sentit, va explicar la complexitat a l’hora de classificar i datar l’art prehistòric i va assenyalar la necessitat de ser rigorós en la definició de cadascun dels horitzons artístics.

En primer lloc, va analitzar exemples de pintura de l'art llevantí així com de l'art esquemàtic que són qüestionables en la seua classificació. Així, el catedràtic va afirmar que «estem en el moment de poder començar a plantejar-nos l'existència d'un nou horitzó artístic pintat en els abrics i coves de l'arc mediterrani en el qual la cronologia és de l'edat del bronze i que pot ser un art nou o una perduració de l'anterior». Així mateix, va instar a les noves generacions d'investigadors en aquest camp a donar igual importància a l'art pintat en els abrics siga de la cronologia que siga perquè són béns d'interès cultural.

D'altra banda, va abordar els gravats, concretament, aquells que es presenten en forma de cassoletes i canaletes. Sobre aquest tema va apuntar que «a l'edat del bronze hi ha uns motius que són inqüestionablement prehistòrics, són clarament d'aqueix moment i que a més tenen un clar contingut i simbolisme relacionat amb l'aigua».

Per a concloure, Hernández va afirmar que «no sabem res, però tenim arguments per a començar a plantejar-nos noves qüestions en l'estudi de l'art prehistòric. Cal ser rupturista, no cal tenir vergonya a criticar i rebatre perquè només del debat ix la discussió i la ciència».

Fotografies

Altres notícies de la FCHS:

María Limoge: «L'escola intercultural no és solament treballar en l'aula sinó que ha de ser un projecte conjunt de centre»

Estudiants de Publicitat i Relacions Públiques de la UJI assisteixen als Premis a l'Eficàcia 2014 a Madrid