Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat Jaume I pertanyents al grup de recerca «Excellentia: qualitat, innovació i persones» ha analitzat el patró d'adopció del model EFQM i han conclòs que les organitzacions amb un reconeixement a l'excel·lència adopten aquest model de manera homogènia i consistent. L'estudi es va desenvolupar el 2013 en el marc d'un acord de col·laboració entre el Club Excelencia en Gestión, i ha sigut publicat en la seua revista Visión digital.
La recerca, realitzada sobre una mostra de 180 organitzacions espanyoles que tenien un segell d'excel·lència concedit pel Club Excelencia en Gestión, s'emmarca en sengles projectes de recerca finançats per la Universitat Jaume I i el Ministeri de Ciència i Innovació.
Segons l'estudi, les organitzacions que tenen un reconeixement a l'excel·lència segueixen un patró similar en la utilització de bones pràctiques de gestió associades amb el model EFQM, emfatitzant el mateix tipus d'actuacions i trobant «facilitats» i «dificultats» en el mateix tipus de pràctiques, independentment del nivell d'excel·lència aconseguit, els anys d'experiència amb el model i la grandària. Aquest patró similar d'adopció del model es podria explicar per la senda que recorren les organitzacions fins a arribar a aconseguir el màxim nivell d'excel·lència.
De les organitzacions que en 2013 posseeixen el Segell d'Excel·lència Europea 500+, el 67% havia aconseguit un nivell inferior en avaluacions anteriors. Per tant, és possible afirmar que el model EFQM s'ajusta al seu propòsit de proporcionar pautes per a seguir una ruta cap a la millora, ja que les organitzacions mostren una transició des de nivells més baixos fins a nivells més alts d'excel·lència. A més, el 46% de les organitzacions amb un Segell 500+ en 2013 havien aconseguit aquest nivell d'excel·lència en avaluacions anteriors, la qual cosa indica que les bones pràctiques es mantenen en el temps i que un alt rendiment pot ser sostenible.
Les organitzacions consultades perceben millores en els diferents tipus de resultats des que van començar a utilitzar el model EFQM, fonamentalment en els resultats en els clients i resultats clau, seguits dels resultats en les persones, i en menor mesura en els resultats en la societat. Les bones pràctiques de gestió que semblen estar més relacionades amb la millora en els resultats són aquelles que tenen a veure amb l'establiment d'un model de lideratge, amb la identificació de les necessitats dels grups d'interès i la seua consideració en l'elaboració del pla estratègic, i amb la gestió dels processos. A més, s'evidencia que les organitzacions perceben millores en els resultats independentment del nivell de segell aconseguit, dels anys que porten involucrades en l'excel·lència en la gestió i independentment de la grandària.
La recerca també constata que l'ús de bones pràctiques de gestió vinculades amb el model EFQM està promovent un estil de direcció participatiu, amb una major participació de la direcció en els processos de millora de la qualitat o promovent grups de millora en els quals participen els empleats. De fet, en el 60,6% de les organitzacions consultades, la utilització del model EFQM sembla ser el fruit d'una anàlisi dels resultats i dels processos interns, més que obeir a pressions externes. La promoció d'un estil participatiu és una motivació important per a l'adopció del model EFQM.
L'estudi acaba insistint en la rellevància que tenen les pràctiques relatives a la gestió dels recursos humans en un context d'excel·lència en la gestió, i evidencien com les organitzacions consultades practiquen una avaluació del rendiment orientada al desenvolupament i en la qual existeix una participació dels empleats en l'avaluació.