La Universitat Jaume I ha acollit la primera de les dues sessions del congrés titulat  «La crisi de la dogmàtica: noves perspectives», organitzat pel Departament de Dret Públic de l’UJI i l’Institut de Criminologia de la Universitat de València. En el congrés s’han plantejat els diversos problemes que comporta la dogmàtica per al dret penal, com ara la transformació del llenguatge comú de les normes en llenguatge dogmàtic que deixa de ser entès pels seus destinataris; la substitució del concepte d’acció pel de responsabilitat o la idea errònia que l’ús de la dogmàtica soluciona problemes polítics i constitucionals.

Tomás S. Vives Antón, catedràtic emèrit de Dret Penal de la Universitat de València, ha sigut l’encarregat d’obrir el congrés amb la ponència «Deconstrucció de la dogmàtica i bases per a la seua reconstrucció». Segons Vives Antón, la dogmàtica ha sofert un procés d’autodesconstrucció. «Els conceptes bàsics de la dogmàtica penal han sigut malbaratats de manera que d’un sistema de garanties adscrit a la llei hem passat a un sistema d’especulació on les garanties han desaparegut, o almenys s’han enfosquit», ha afirmat. Així mateix, ha afegit que «si volem un dret penal que siga dret, els jutges han d’aplicar la llei sempre que siga constitucional i, per tant, la dogmàtica és una espècie de màscara que serveix per a disfressar que es fa la justícia que es vol».

En aquesta línia, ha apuntat que aquesta autodesconstrucció té un fonament en el rerefons de pensament que hi subjau: «Hi ha una il·lusió cientista de la qual fa gala la dogmàtica penal constantment. Es té la idea que fem ciència i això és necessari replantejar-ho». Així, segons el catedràtic, la dogmàtica espera que amb definicions molt acurades es resoldran els problemes, però «els problemes pràctics s’han de solucionar amb la pràctica».

Per a finalitzar, Vives Antón ha assenyalat que el sistema de dret penal no sols està limitat pels drets fonamentals, sinó que ha de ser conceptuat des d’aquests. «El sistema penal forma part del sistema jurídic i, per tant, està vinculat amb la Constitució, però no amb allò que u creu que és la Constitució, sinó amb allò que la Constitució és en la seua definició, amb els drets fonamentals tal com són compresos en la nostra època, amb enteniment i sempre millorables, fluids en alguns punts però en conjunt rígids», ha conclòs.

Altes notícies de la FCJE:

L’UJI i el Col·legi d'Economistes de Castelló premiaran els millors expedients acadèmics en els graus de l’àmbit d’economia

L'Associació Alexander von Humboldt d'Espanya debat sobre el paper de la ciència en la identitat europea