Julio Rogero, mestre d’educació primària i membre del Moviment de Renovació Pedagògica Escola Oberta de la Federació de MRP de Madrid, va advocar per la construcció d’una escola pública democràtica, plural i inclusiva davant del sistema educatiu de la denominada «Llei Wert» al XI Congrés Internacional i XXXI Jornades d’Universitats i Educació Inclusiva: «L’escola exclosa».

Segons Rogero, l’èxit social l’experimenten aquells que s’ajusten a la concepció d’èxit que la societat ha creat, un èxit basat en la cultura de la meritocràcia i que posseeixen els que tenen un magnífic currículum i són capaços de competir en el camp empresarial. «Els perdedors són menyspreables perquè no s’han esforçat prou i els guanyadors són els que han basat el seu èxit en la cultura de l’esforç, tan valorada en la nova llei d’educació. Al meu entendre, la cultura de l’esforç que se’ns proposa és la cultura dels esclaus», va afirmar.

En aquesta línia, va apuntar que amb la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) l’èxit escolar està planificat, ja que es promociona l’excel·lència d’uns pocs, mentre que als alumnes que necessitarien una atenció personalitzada se’ls situa en vies sense eixida. «Solament cal veure el decret de currículum que s’ha aprovat per a infantil i primària basat en continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables, on l’important no són els processos ni atendre la singularitat de cadascun dels alumnes. El que preval són els resultats que van donaran per ser competitius segons el valor per al mercat de treball que ha afegit el sistema en el seu procés d’escolarització», va assenyalar Rogero.

Quant a la LOMCE, el professor va exposar que aquesta llei maquilla les xifres de fracàs escolar i elimina tots els programes d’atenció a la diversitat i compensació educativa. En aquest sentit, va assenyalar que els alumnes que necessiten compensació educativa, entorn d’un 10%, aniran a noves vies de formació professional a les quals abans es donava resposta des d’aquests programes per a intentar que tots arribaren a les mateixes metes per diferents camins. «Ara les metes són diferents, s’eliminen els programes de compensació i les vies de formació s’ajusten als talents. Aquesta nova llei consagra l’església de la talentologia», va apuntar.

Segons Rogero, aquest procés es promou a través de la competició dels centres educatius, la selecció d’alumnes que garanteixen l’èxit dels centres i proves externes dirigides a sancionar eals centres que tenen alumnes que precisament necessitarien més recursos i més suports.

Per a finalitzar, Rogero va concloure que «la resposta està en la perspectiva de la construcció d’un model d’escola pública, que no és l’escola que tenim ara, on es donen les característiques d’una escola democràtica, laica, plural, inclusiva i solidària».

Altres notícies de la FCHS:

Edgar Bresó: «Ser capaç de generar un estat afectiu positiu a l'aula és el que marca la diferència en un docent»