Marián López Fernández-Cao destaca els greus desequilibris de gènere que hi ha als museus espanyols

09/04/2014 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Marián López Fernández-Cao, professora titular de la Universitat Complutense de Madrid i presidenta de l’associació Dones en les Arts Visuals (MAV), va ser l’encarregada de donar inici al XVIII Congrés Internacional de l’Institut Universitari d’Estudis Feministes i de Gènere Purificación Escribano amb la conferència «Recuperant la petjada de les dones: mirades sobre el patrimoni i els museus», en la qual va subratllar la importància de recuperar les aportacions de les dones en la història i va posar de manifest els greus desequilibris, des del punt de vista de gènere, que hi ha en els museus espanyols.

«Quan els xiquets entren a un museu, veuen que la genealogia masculina ha fet coses importants, però quan una xiqueta entra en un museu, hi troba una absoluta sensació de contingència, és a dir, existeix però podria no haver existit, i això és d’una responsabilitat educativa, social i política cabdals perquè constitueix una injustícia i és absolutament antidemocràtic. A una xiqueta li estem negant les referències del seu passat per a constituir-se com a subjecte», va afirmar la professora. En aquest sentit, va afegir que treballar la memòria construeix la identitat individual i l’obligació del museu no és tan sols cultural, sinó també social i educativa.

Segons López Fernández-Cao, «la inclusió del punt de vista de gènere és una assignatura pendent als museus». En aquesta línia, va explicar les aportacions que comporta l’aplicació de la metodologia feminista, ja que treballa el coneixement situat, és a dir, les diferents interpretacions que es poden donar sobre una obra, així com el punt de vista des de l’experiència i les vides de les dones. «No hi ha una experiència de les dones pel fet d’haver nascut dona, però si que hi ha una experiència de socialització comuna. Els grups perifèrics o discriminats de vegades tenen una mirada que aporta un plus a la mirada hegemònica», va assenyalar.

Per finalitzar, va abordar el treball que s’ha realitzat des de l’Institut d’Estudis Feministes de la Universitat Complutense de Madrid en diferents museus espanyols, a través d’un conveni amb el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. Concretament, el projecte incloïa el Museu del Prado, el Museu Reina Sofia, el Museu del Vestit i el Museu Arqueològic Nacional, encara que només s’ha completat el treball en tres dels quatre museus. «L’objectiu era retornar a les dones el seu paper en la història de la producció artística a través de la promoció de la presència equilibrada als museus, una nova lectura dels fons i la creació de guies i itineraris de protagonisme actiu de les dones», va explicar.

Quant al projecte, va aportar algunes dades significatives sobre aquest desequilibri de gènere als museus espanyols. De les 20.000 obres del Museu del Prado, solament 83 obres són de dones i ara se n’exposen set gràcies al treball realitzat, ja que la resta d’obres hi romanen guardades. D’altra banda, dels més de 4.000 autors que s’exposen al Museu Reina Sofia, només un 12% són dones, un cas que López Fernández-Cao va qualificar de «greu» ja que, pel fet que es tracta d’art contemporani, aquesta podria ser una xifra molt més elevada.
 

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions