Durant els dies 31, 1, 2 i 3 dels mesos d’octubre i novembre va tindre lloc l’esperada XIII Trobada del Voluntariat Lingüístic Universitari. Ja són més de deu anys consecutius que quasi totes les universitats de la Xarxa Vives decideixen de reunir-se en algun lloc del territori catalanoparlant –que no és poc– per a tractar, debatre i fer balanç de la situació sociolingüística de la nostra llengua. Aquesta trobada té una importància i significació cabdal que només aquell que tinga la sort d’assistir podrà descriure. Com a estudiants de la Universitat Jaume I i membres del Voluntariat Lingüístic d’aquesta universitat, aquest any hem tingut l’honor d’experimentar aquesta realitat, caracteritzada per l’optimisme, la crítica i la germanor.

El lloc escollit aquest any ha sigut la Pobla de Benifassà, municipi de la comarca del Baix Maestrat situat a la província de Castelló. Els voluntaris van ser allotjats a l’alberg de la Font Lluny, un lloc perfecte per a poder desenvolupar totes les activitats programades: excursions, xarrades, dinàmiques, tallers, festa...

Durant quatre fugaços dies al voltant de noranta persones vam poder compartir les nostres opinions, experiències, lluites, somnis i malsons. A més a més, la riquesa dialectal que es respirava era de tal magnitud que tots vam poder aprendre paraules noves, expressions populars i formes de pronunciar.

No podem estar-nos de destacar la temàtica dels tallers que ens van preparar: assertivitat lingüística dins i fora de l’aula, seguretat lingüística a classe, dinamització lingüística i tecnologies de la comunicació o xarxa cívica i canvi sociolingüístic i, per acabar, com desterrar el sexisme del nostre llenguatge. Totes dutes a terme per professors i professionals en la matèria que utilitzaren una dinàmica participativa i de debat. Durant els tallers, tots vam poder opinar sobre la temàtica i explicar alguna situació perillosa relacionada amb l’ús de la nostra llengua en determinats contextos. En definitiva, van ser uns tallers molt inspiradors que demostraren que hi ha solucions, alternatives i formes de defensar la nostra llengua en qualsevol àmbit i situació personal.

L’últim dia de la trobada vam gaudir de les conferències d’Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d’Economia a la Universitat de Barcelona, i de Rafael Castelló, sociòleg i director del Servei de Política Lingüística a la Universitat de València. El fil conductor d’ambdues xarrades va ser la crisi i els canvis quant a llengua i societat en els diversos territoris. Els temes més parlats van ser el trilingüisme a les aules i com es tradueix en la realitat , el cost econòmic i social que portaria la independència i, en general, temes de sociolingüística en els territoris valencians i catalans. Així, tot el que es va parlar durant les dues hores que va durar la xarrada i el debat va estar caracteritzat per la naturalitat, la bona argumentació i les dades objectives. A més, el debat final va ser del més enriquidor per tenir al davant grans professionals sobre la matèria.

D’altra banda, les excursions programades per als dos dies van ser d’allò més interessants, ja que vam poder gaudir de paisatges captivadors, de la fauna típica del Mediterrani i dels camins més enigmàtics que mai no haguérem pogut imaginar. El primer dia, vam poder contemplar els masos de la Pastora i del Cabanil, el Boixar i la font del Montsó, així com també vam recórrer la ruta dels maquis. Després, ja el segon dia, férem una ruta pels masos de n’Insa, l’Esquetxe, la Morranda i el Ballestar. Certament, aquestes fantàstiques excursions ens feren veure la riquesa del nostre terreny, la majestuositat de les nostres serres i pobles però, sobretot, ens vam adonar de l’estima compartida que tenim tots sobre el nostre menut i, alhora, immens territori.

A banda d’això, cal dir que el primer dia vam tenir l’honor de poder visitar el monestir de Santa Maria de Benifassà, que només està obert al públic els dijous de 13 a 15 h. Aquesta relíquia té la virtut de ser el primer monestir fundat a terres valencianes, concretament l’any 1230. És d’estil gòtic, molt ben conservat i declarat monument nacional.

Quant a l’estada, la majoria ens vam quedar a l’alberg de la Font Lluny encara que, per falta de lloc, alguns assistents van haver de sacrificar un poc més les seues butxaques per a quedar-se a l’hotel del poble. Què podem dir de l’alberg? Situat només a uns cinquanta metres del poble i totalment envoltat d’aire pur, fauna, flora i muntanyes, era molt acollidor i tranquil. Tampoc no ens queixàrem en cap moment pel tracte rebut. I, finalment, no podem deixar de banda la gastronomia tradicional d’aquests territoris. Se’ns van oferir autèntiques delícies plenament casolanes com una crema de verdures, bullit, pit de pollastre, una torrada de carn... per a les menjades principals, així com també mantega, melmelada, torrades, magdalenes, galetes, embotit, suc i llet per a esmorzar. D’aquesta manera, és per tot açò que des de la Universitat Jaume I tornem a enviar-li una forta abraçada a Teresa i a tots aquells que la van ajudar i van fer possible aquesta trobada.

Tampoc no podem oblidar les nits a l’alberg. La música valenciana i catalana sonava sense cap por i a gust de tots els participants. Durant tota la nit vam poder conversar, ballar, cantar com a bojos, saltar i emocionar-nos només perquè estava sonant una de les nostres cançons preferides.

És imprescindible de remarcar una cosa curiosa i del tot impactant: a la trobada hi érem voluntaris d’Elx, Crevillent, Cullera, València, Castelló, Sòria, Tarragona, Lleida, etc., així com també voluntaris d’origen txec, alemany i austríac, que sabien parlar el català amb total fluïdesa. A partir d’ací, qualsevol es preguntarà: si una persona que ve de l’estranger i que no ha tingut pràcticament mai contacte amb la nostra llengua pot aprendre-la en un any, per què no ho poden fer tots aquells que vénen de fora del País Valencià (i sovint els de dins) com ho han fet els nostres amics del nord d’Europa?

A tall de cloenda, val a dir que aquesta és la millor forma de mantenir una llengua viva, donant-li protagonisme, utilitzant-la sense por, cantant-la amb passió i ensenyant-la a tot aquell que desitge aprendre-la. Catalans, valencians i balears tenim la sort de compartir una llengua, una cultura i un poble. Aquestes trobades ens ajuden a recordar que encara existim, que no ens han vençut i que som més forts que mai. És gràcies a les persones que formen i organitzen les Trobades del Voluntariat Lingüístic que s’aconsegueix d’augmentar amb efectivitat l’autoestima dels catalanoparlants. Aquestes persones encoratjaran els que vindran per seguir lluitant i treballant pel que és nostre. Necessitem mantenir la força sense defallir en cap moment perquè, tal com va afirmar el gran mestre Joan Fuster, «la llengua no ens la regalarà ningú, l’haurem de guanyar dia a dia».