La catedràtica Pilar Barreto durant la seua conferència. | FOTO: Damián Llorens
La Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Jaume I va celebrar el 22 i 23 d'abril les I Jornades d’Investigació per als estudiants de Ciències de la Salut amb l'objectiu que l’estudiantat dels àmbits de la Medicina, Psicologia i Infermeria puguera comunicar i compartir els seus treballs científics.
L’acte d’inauguració va comptar amb la presència del vicerector d’Investigació i Postgrau, Antonio Barba; el degà de la FCS, Rafael Ballester i la directora de les jornades Laura Mezquita. Barba va fer una crítica a les retallades continuades del govern espanyol a les subvencions econòmiques per a investigació. No obstant això, va posar de relleu el suport ferm de l’UJI a la investigació amb el seu pla propi de finançament.
Per la seua part, Ballester va recalcar la importància d’aquestes jornades per unir, per primera vegada, les tres disciplines de la Facultat i per estar centrades en la investigació, una qüestió «clau per al futur de qualsevol disciplina i un imperatiu moral pel bé dels nostres pacients». Finalment, Mezquita va destacar la qualitat i quantitat de treballs presentats per l’estudiantat amb un total de 30 comunicacions i 23 pòsters de 130 autors.
A continuació, la doctora Pilar Barreto, catedràtica de Psicologia Clínica de la Universitat de València, va oferir la conferència inaugural amb el títol «Investigació en cures pal·liatives: Promovent la dignitat de les persones». La catedràtica va iniciar la seua intervenció afirmant que «la investigació científica és una necessitat imperativa perquè s’ha de provar l’eficàcia dels tractaments» i va subratllar la importància d’investigar amb una visió integradora i multidisciplinar.
Barreto va abordar diferents aspectes que els professionals de la salut han de tindre en compte a l’hora de tractar amb pacients que es troben al final de la vida. Així, va assenyalar que «per a promoure la dignitat del pacient no sols és imprescindible atendre les necessitats que li generen sofriment sinó també promoure els recursos personals que té la persona per a potenciar el seu benestar i per a saber manejar el tràngol que suposa el final de la vida».
D’altra banda, va explicar que els professionals de les cures pal·liatives han d’enfrontar-se a una situació de manifestació implícita o explícita de la mort i un cúmul de necessitats físiques, emocionals, espirituals i socials. En aquest sentit, va destacar la importància de que el professional analitze com se sent davant la situació per a saber afrontar-la i poder connectar millor amb el pacient perquè «la por impedeix actuar amb eficiència».
Així mateix, la catedràtica va destacar la necessitat d’escoltar les preocupacions del pacient i detectar situacions adverses, necessitats emocionals i espirituals per ajudar-lo a resoldre-les o transcendir-les. Pel que fa a les necessitats espirituals, és a dir, aquelles qüestions relacionades amb el propòsit de la vida, trobar significat, perdó, reconciliació o afirmació de valors, la catedràtica va afirmar que, segons els estudis, «les persones amb una espiritualitat rica i ben coberta tenen un sofriment molt menor» i, per això, va instar als professionals de la salut a treballar la seua pròpia espiritualitat per tal de poder estar en «sintonia» amb el pacient i ser capaços d’ajudar-lo.
El primer dia de jornades es va completar amb la presentació de treballs de l’estudiantat i la xarrada d’Ismael Rodrigo, director de l’Oficina de Cooperació en Investigació i Desenvolupament de l’UJI (OCIT) el qual va parlar sobre la carrera investigadora.
La segona sessió es va iniciar amb la presentació de la Revista Àgora de Salut, a càrrec del rector de l'UJI, Vicent Climent, i el degà de la FCS, Rafael Ballester. La revista naix amb la intenció de ser un mitjà de publicació dels treballs que els estudiants de la Facultat de Ciències de la Salut presenten en les jornades. En el seu primer número es recullen els treballs encara no publicats de jornades anteriors.
En el segon dia de jornades també es van realitzar la resta de presentacions dels treballs de l’estudiantat, una ponència d’experts sobre l’abordatge interdisciplinar de les cures pal·liatives, un taller d’ecografia bàsica i un cinefòrum.