La Comissió Interuniversitària en favor d’una Ràdio-Televisió Pública Valenciana (CIRTPV) i els departaments de Ciències de la Comunicació, Filologia i Cultures Europees, i Traducció i Comunicació de la Universitat Jaume I, han celebrat la jornada «El valencià com a llengua pròpia en el futur servei públic valencià de Ràdio-Televisió». La inauguració ha sigut a càrrec del rector de l’UJI, Vicent Climent; el comissionat del rector de la Universitat de València, Miquel Francés i el comissionat del rector de la Universitat Politècnica de València, José Luis Díez.

Climent ha afirmat que «el menyspreu d’una llengua esdevé el menyspreu d’una cultura i l’afebliment de la identitat col·lectiva de la seua comunitat. D’aquesta manera es divideix a una comunitat, se la desorienta i se la indueix a adoptar una actitud de passivitat generalitzada respecte de les qüestions culturals i identitàries». En aquest sentit, el rector de l’UJI ha fet referència al tancament de la radiotelevisió valenciana i a l’impediment de la difusió per diversos canals dels mitjans audiovisuals públics catalans i ha afegit que «la desaparició absoluta de qualsevol intent d’espai propi de comunicació per al valencià suposa un perill per a la societat, un perill de perdre el signe identitari».

A continuació, l’escriptor i guionista Rodolf Sirera ha fet un repàs de la realitat del món audiovisual valencià tant des del punt de vista teatral com de la televisió i el cinema. Sirera ha destacat com a aspecte positiu de la RTVV la marcació d’uns límits que han ajudat a la fixació d’un estàndard oral del valencià que s’utilitza ara en les pantalles i escenaris. «És un model discutible però ha tingut una incidència positiva en la normalització de la llengua sobre una societat que, en el moment dels inicis de RTVV, era majoritàriament analfabeta en la seua llengua perquè no havia anat a l’escola en valencià», ha assenyalat.

Com a aspectes negatius, Sirera ha fet referència a la «terrible» manipulació informativa, al fet que la televisió pública tenia com a objectiu competir amb les privades en «els aspectes més vulgars i denigrants de la lluita per l’audiència» o la col·locació de personatges populars que degradaven el mitjà, tot això amb una plantilla «sobredimensionada i majoritàriament submisa».

En aquest sentit ha afirmat que «cal que funcione una televisió valenciana perquè ho necessita la cultura i la llengua però no volem que es torne a obrir RTVV, volem que es torne a fundar amb criteris de veritable televisió pública. No volem tornar a la televisió que teníem, volem una nova televisió lliure i democràtica».

D’altra banda, ha posat de relleu l’agreujament progressiu que ha sofert el teatre i la televisió en valencià amb l’entrada del mil·lenni i, especialment, amb la crisi econòmica. Així, ha explicat que «amb l’esclat de la crisi es dóna la contradicció de que quan el públic, sobretot el jove, ja ha rebut educació en la seua llengua i és un consumidor potencial de teatre en valencià, gairebé ja no se li ofereixen espectacles en aquesta llengua. I quan la televisió, després de molts anys de negar-se a fer ficció en valencià, s’arrisca a fer-la i descobreix que els resultats de audiència comencen a ser bons aleshores es tanca».

Finalment, Sirera ha conclòs que «l’existència d’una televisió pública en la nostra llengua que informe, forme, interesse a l’espectador i, al mateix temps, divertisca, és absolutament necessària perquè el teatre en valencià recupere el terreny perdut i perquè el cinema valencià i la ficció valenciana tornen a funcionar, maduren i milloren».

En l’acte de cloenda, Javier Marzal, director del departament de Comunicació de l’UJI i membre de la CIRTPV, ha reafirmat que la restitució del servei públic de radiotelevisió és «vital al nostre territori» i que la nova RTVV ha de «tornar a fundar-se sobre unes bases ben diferents de les de la RTVV que vam conèixer durant 24 anys».

Així mateix ha recordat que la presència del valencià als mitjans de comunicació és pràcticament nula avui en dia i que els espectadors tenen ja una oferta de televisió, ràdio i Internet molt ampla en castellà, per la qual cosa «no és gens descabellat exigir que la nova radiotelevisió pública valenciana tinga el valencià com a llengua pròpia».

Per a finalitzar, ha apuntat que «no pot haver una economia del coneixement si no existeixen mitjans de comunicació públics que generen riquesa i que contribuisquen a l’impuls de les industries culturals, la qual cosa enforteix el sector audiovisual i l’espai comunicatiu». A més, ha assenyalat que són un instrument fonamental per a la normalització lingüística i fan possible la modernització del país.

Projecció - col·loqui «9encurt»

El departament de Ciències de la Comunicació, juntament amb el Laboratori de Ciències de la Comunicació, va organitzar una projecció de curtmetratges sobre el tancament de Ràdio-Televisió Valenciana elaborats per estudiantat de les titulacions de Periodisme, Comunicació Audiovisual i Publicitat i Relacions Públiques així com professionals de reconegut prestigi, que van presentar les seues obres audiovisuals i van debatre amb els assistents.

Fotografies

Altres notícies de la FCHS:

L’UJI i «La Caixa dels Colors» celebren el desé aniversari d’aquest espai familiar amb unes jornades

L'exposició fotogràfica «Revelar» mostra a l'UJI la realitat quotidiana de la drogadicció