Isabel M. Martínez, professora de Psicologia del Treball i investigadora de l’equip WoNT, va obrir el passat 4 de novembre el cicle de conferències «Cap al benestar i la felicitat en temps de crisi» a la Seu de la Ciutat amb la xarrada «Per què estem tan estressats?» .
La professora va afirmar que l’estrès s’ha convertit en un problema social i que causa un gran cost, especialment a l’àmbit laboral. Així, va explicar que abans s’associava amb determinats lloc de treball com ara empresaris o executius però actualment està molt generalitzat i el pateixen mestresses de casa, persones majors, estudiants, parats o immigrants. «Tots som víctimes potencials de la malaltia del segle XXI» va apuntar. En aquest sentit, Martínez va destacar la importància de considerar l’estrès en relació a la salut ja que segons l’OMS el 70% de les morts prematures es deuen al càncer o malalties cardiovasculars, ambdues molt relacionades amb l’estrès.
En aquesta línia, la investigadora del grup WoNT va citar alguns tipus d’estrès que es produeixen en l’actualitat com ara el tecnoestrès produït per l’ús de les noves tecnologies; el burn-out o estar cremat en el treball; la síndrome d’Ulises en les persones que han emigrat; l’addicció al treball, les conseqüències de l’assetjament laboral o la sindrome Karoshi produïda per un excés de treball que pot portar fins a la mort.
A continuació, va analitzar quines són les causes d’aquest increment d’estrès en la població. Així, va assenyalar com algunes de les causes l’entrada de la dona en el món laboral; els canvis continus de la societat als quals cal adaptar-se ràpidament o l’increment de les expectatives del benestar, entre d'altres. «La situació actual sobre allò que esperem s’ha tornat més exigent i si afegim el moment crític actual de crisi on cada vegada tenim menys recursos es justifica per què ara estem molt més estressats» va assenyalar.
Martínez va definir l’estrès com pressió. «El procés que segueix l’estrès és que ens veiem pressionats i ens alarmem. Per a respondre a la pressió posem en marxa algun mecanisme però si aquesta situació es perllonga i no es pot fer front a ella, l’estrès s’apodera de la persona» va apuntar. Així, va explicar que si la persona té els recursos suficients per a respondre a les demandes externes o és capaç d’adaptar-se a la nova situació s’aconsegueix un equilibri i, fins i tot, la persona es pot enfortir. «L’estrès és negatiu quan no tenim els recursos necessaris», va afirmar.
Per tant, la investigadora va aconsellar fer un exercici de reflexió personal per a identificar els «estresors», veure en quin grau afecten a cada persona i analitzar els recursos disponibles per a poder neutralitzar-los. Alguns dels factors d’estrès que va citar són la pressió temporal, el conflicte i ambigüitat de rol, tenir moltes demandes a les quals no es pot respondre o les relacions interpersonals.
Com a recursos per a fer front a l’estrès, la professora va destacar augmentar el nivell de preparació i formació, establir metes i objectius realistes, afrontar els problemes com a reptes, cultivar el sentit de l’humor, centrar-se en el present, tindre una bona xarxa social, programar el temps d’oci i descans i portar una vida sana i saludable.