Estem de nou davant d'una nova proposta de línies de govern, en aquest cas d'aquelles que pretenem de dur a terme durant el tan anunciat any 2000, últim any d'aquest segle i que ens dóna pas a aquell en el qual la Universitat celebrarà el seu desè aniversari. Doncs bé, i per contextualitzar la situació des de la que s'aborden aquestes propostes de govern, cal indicar que a hores d'ara s'han desvetllat algunes de les incògnites que fa un any ens feien veure la situació amb preocupació i que ens generaven un alt grau d'incertesa. Avui ens trobem davant d'una situació prou diferent a la de l'any passat i això ens planteja l'oportunitat d'abordar l'acció de govern amb més decisió tenint en compte també que aquest any 2000 serà l'últim any complet d'aquesta legislatura.
Un dels aspectes que generaven incertesa era l'anunciada reforma del títol cinquè de la LRU. Com sabreu s'ha optat per trobar una eixida provisional, a traves de la reforma dels Reials Decrets que afecten al règim i retribucions del professorat, creant una nova figura de associat a temps complet per als doctors i resolent alguns temes, fins ara pendents, relacionats amb els complements de determinats col·lectius i amb això es pretén deixar per a la següent legislatura la reforma de la LRU. Pel que pareix i tal com s'està produint el debat, aquesta reforma no sols abordaria les qüestions del professorat, sinó que es plantejaria des de la seua globalitat. Per tant si es confirmen aquestes previsions caldrà aprofitar-les, però a la vegada haurem de preveure les possibles línies de futur, assegurant que les polítiques i accions que ara emprendrem puguen enllaçar amb aquestes.
També cal ressenyar que a primeries de l'any es van publicar els Decrets 33 i 34 de la Generalitat Valenciana que desenvolupen elements importants de la Llei de la Funció Pública Valenciana i per tant ja disposem d'un nou marc que regula les relacions laborals i retributives que en aquest cas afecta al col·lectiu del PAS. Aquests Decrets i l'aprovació del nou Pla de finançament ordinari de les universitats públiques valencianes ens han permès fer per primera vegada un pla plurianual de plantilla del PAS que s'està estudiant al si de la Mesa Negociadora.
Pel que fa al finançament, com ja és conegut per tots vosaltres, al mes de juny vàrem signar les universitats valencianes i la Generalitat un nou pla de finançament, que ens permetrà assolir en el 2003, i d'una forma progressiva, un nivell de finançament ordinari públic del 1% del PIB. Es tracta d'un pla que ens fa més responsables -del llarg termini- ja que incorpora la necessitat de dotar-se d'un fons de provisió per abordar futures inversions i que presenta la singularitat respecte al pla fins ara vigent en que una part significativa dels ingressos, un 10%, està condicionada a la consecució d'una sèrie d'objectius. Tanmateix el Pla planteja que la diferència entre els ingressos ordinaris, que es preveu rebran les universitats en el període 1999-2003, i la suma de l'1% del PIB d'aquestos anys, es destine a proveir el segon Pla d' Inversions. D'aquest Pla, com també ja coneixeu, es va fer un avançament per als exercicis de 1999 i del 2000, per tal de no paralitzar les obres urgents, i que en el cas de la Universitat Jaume I ens han reportat 3.300 milions.
Doncs bé, hem passat d'una situació financera compromesa, en quant que les transferències corrents que consignàvem en el pressupost eren superiors a les que ens dotava el pla de finançament vigent, a una situació pressupostària que, segons la nostra previsió d'ingressos per al 2000, per primera vegada ens pot permetre portar, a més de les bàsiques, altres polítiques actives que vagen mes enllà d'aquelles que ja hem portat a terme i que des de l'equip de govern hem considerat imprescindibles per a construir el nostre projecte de futur i a les que com tots vosaltres sabeu mai hem renunciat, reivindicant i aconseguint un tracte diferencial i una transitorietat major de la acordada en el primer pla.
Tot això fa que ara el problema -a curt termini- no és tant la insuficiència financera com la sostenibilitat del projecte d'Universitat - d'acord amb els paràmetres que fixa l'actual pla i amb aquells que amb posterioritat pogueren determinar-se- en un moment en que ens trobem davant d'una nova situació de competència, que ve determinada per la forta davallada de la natalitat i la capacitat que tindrem per sostenir el mateix volum d'estudiantat de fora de les nostres comarques, la major diferenciació de l'oferta educativa i la seua globalització, i la més que previsible retenció del finançament total públic. Aquestes pautes marcaran, amb tota probabilitat, el futur de la Universitat espanyola i europea i ja han estat diagnosticades per diferents estudis, com ara el Llibre Blanc de les Universitats Valencianes o els esborranys de l'Informe 2000 encarregat per la Conferència de Rectors, entre d'altres. Aquestos informes plantegen, com tots sabeu, la necessitat que les Universitats es doten d'un Sistema de Direcció Estratègica que facilite la coordinació de totes les àrees de activitat i de totes les unitats.
Per tant la qüestió és: com avançar-nos, tenint en compte les amenaces i contingències que hi ha i les fortaleses i oportunitats que hi tenim?, com hem de dirigir la Universitat, a tots els nivells, per no malbaratar unes possibilitats que es concretaran, amb tota certesa, durant els pròxims anys?
Per un altra banda i tal com deia en el discurs d'inauguració d'aquest curs, el treball que s'ha portat a terme durant el passat curs ha estat important i crec que, més enllà dels elements de detall, ens podem sentir tots satisfets dels resultats. Hem acomplit, o estem camí de fer-ho, amb molts dels objectius principals que ens plantejarem l'any passat i n'hem abordat d'altres que s'han plantejat al llarg de l'exercici. Encara que siga només a títol d'exemple, la inauguració el dia d'obertura de curs de les construccions que es finalitzaren i es ficaren en funcionament durant el curs passat, ens va permetre visualitzar una part d'eix esforç i sentir-nos, perquè no dir-ho, orgullosos del camí fet. Aquestes construccions no sols significaven una millora de les infrastructures sinó un guany en l'operativitat i un estalvi de recursos.
Estem per tant, en aquest inici de curs - i torne ara a repetir les paraules del parlament de l'acte d'obertura de curs - davant d'una nova i millor situació que hem de saber aprofitar. De les accions que pugem prendre i dels nostres compromisos individuals i col·lectius dependrà el model d'Universitat que acabarem construint i la situació que ocuparem. És l'hora, doncs, d'involucrar-nos assolint una forma de treball i unes formes de participació, de direcció i de gestió, i acabant de desplegar les estructures organitzatives que ho facen possible.
Doncs bé, amb aquesta intencionalitat us plantegem les línies mestres de govern, que despleguen o aprofundeixen, en alguns dels casos, en les ja plantejades ara fa un any, i que responen als compromisos que l'equip de govern ha agafat amb la comunitat universitària i amb aquest claustre en aquest mandat.
Espere que pugeu apreciar el nivell de compromís de les propostes que des de l'equip de govern us plantegem i que requerirà d'un major compromís de les persones que assumeixen funcions directives amb les mans dels quals anem a ficar majors recursos i responsabilitats sempre que els seus projectes estiguen d'acord amb les línies i objectius que a nivell institucional es determinen.
Partirem a l'hora de fixar les orientacions i objectius generals del fet que ja hi tenim tota una sèrie de punts de referència o punts clau consensuats a la Universitat Jaume I com a institució i com a organització, resultat del procés d'elaboració i de desplegament de els Estatuts (valors, principis rectors, drets de les persones, etc.) i a través dels processos de participació i de debat de les diferents propostes de l'equip de govern ( polítiques i orientacions bàsiques) i als compromisos de l'equip davant d'aquest claustre, que no cal reiterar encara que formen part de les directrius que orienten les línies de govern i d' actuació del 2000.
En qualsevol cas, cal indicar que hi ha un elevat consens - estudi realitzat al voltant del Manual d'Imatge i Comunicació- a que qualsevol Sistema de Direcció de la UJI com organització, hauria de contemplar i harmonitzar quatre orientacions:
Tot això per aconseguir un Objectiu Estratègic General:
Aquest objectiu general l'haurem d'aconseguir posant una especial atenció a tota una sèrie de factors clau d'èxit, entre els quals haurem de tindre en compte:
Aquestos són els factors que cal atendre, a més d'altres de caire institucional als quals ja hem fet referència, per tal de determinar les línies d'actuació en els següents àmbits d'activitat: formació, investigació, relacions universitat-societat, organització i infrastructures.
1.1.- L'organització i estructura dels plans i programes d' estudis
1.1.1.- Desplegament de les accions resultants de l'informe i debat realitzat pel Claustre sobre els documents: l'organització dels estudis i línies mestres del model educatiu; aprofundint en el mateixos. En concret s'haurà d'acometre:
1.1.2.- La millora de la oferta de títols oficials, demanant l'implantació d'algunes noves titulacions sempre que aquestes puguen ser sostingudes a mig termini, no afecten negativament als projectes existents i es complementen amb ells, millorant la oferta educativa.
1.1.3.- Fomentar els programes de doctorat conjunts i l'establiment de xarxes de col·laboració com mesura d'impuls de el doctorat i l'investigació.
1.2.- Estudiantat i qualitat docent
1.2.1.- Incrementar els acords amb altres universitats espanyoles i estrangeres, amb la finalitat de promoure la mobilitat de l'estudiantat, millorant i completant així la nostra oferta educativa i promovent la internacionalització i el coneixement d'altres realitats socials i culturals.
1.2.2.- Introduir els programes de tutorització, tant aquells destinats a l'inserció en el primer curs com els destinats a fomentar determinades competències professionals, a realitzar en els últims cursos, establint els programes de formació.
1.2.3.- Estudiar la transició des del nou Batxillerat a la Universitat que implicarà l'adequació a la nova realitat que se'ns planteja des de la LOGSE respecte als coneixements i habilitats que tenen els estudiants de secundària que, a partir d'ara, s'integraran als estudis de la nostra Universitat. Des de l'estudi dels currícula s'hauran de proposar accions que facen més eficient el procés d'aprenentatge.
1.2.4.- Estendre als tres Centres la iniciativa dels llibres electrònics de titulació, com a mecanisme que ens permetrà integrar tota aquella informació que l'estudiantat requereix en els diferents estadis de la seua vida acadèmica i li facilitarà la gestió.
1.2.5.- Fomentar la certificació de la qualitat de les titulacions per entitats acreditades.
1.2.6.- Fomentar l'ús de les noves tecnologies de la informació i les comunicacions en l'ensenyament, sobre tot en les noves propostes.
1.2.7.- Millorar la coordinació entre matèries, impulsant la gestió de les titulacions i els projectes de millora que fomenten la interdisciplinarietat i el desenvolupament de capacitats i competències amples, que no es poden aconseguir amb l'intervenció en una assignatura aïllada.
1.2.8.- Posar en marxa, progressivament en les titulacions de la UJI, les Comissions de Seguiment Mixtes Universitat-Societat com a fòrum de diàleg entre els professionals, el professorat i l'estudiantat.
1.2.9.- Incentivar econòmicament als Departaments per la productivitat i la excel·lència de l'activitat docent del professorat que integra les seues plantilles.
1.2.10.- Elaborar i aprovar una normativa d'ús dels resultats de l'avaluació on s'establisca la seua difusió, i les pautes i procediments d'intervenció adreçats a la millora docent i a la incentivació del professorat.
1.2.11.- Revisar i redefinir el model propi d'avaluació de l'activitat docent del professorat fent-lo més adaptat a les necessitats dels professors, dels departaments i dels centres, dotant a aquest model d'altres accions - no contemplades en el model actual- que ens permeten obtindre una avaluació més global del procés docent vinculant-la, fins i tot, a l'avaluació de les titulacions.
1.2.12.- Consolidar i estendre els processos d'avaluació per a la millora, emmarcats ara dintre del Projecte d'Avaluació Institucional del Consell d'Universitats, a totes les titulacions, i tots els departaments/unitats predepartamentals i serveis.
1.2.13.- Seguir impulsant les estades en pràctiques i ampliar la possibilitat de realització en empreses d'altres països de la Unió Europea, mantenint el sistema de tutorització i supervisió que s'està aplicant a les pràctiques.
1.2.14.- Establir un programa d'estudis de postgrau (màsters,cursos d'especialització) dirigit des del Centre de Formació de Postgrau pel Director Acadèmic.
1.2.15.- Establir un programa d'estudis de pregrau (graduats universitaris, títols superiors universitaris) dirigit des del Centre de Formació Superior
1.3. Professorat
1.3.1.- Desenvolupar accions per al PDI adreçades a l'actualització del coneixement i a la millora en general, contemplades en els nostres estatuts i que fins ara no havien sigut activades: Posada en marxa d'un pla d'anys/semestres sabàtics.
1.3.2.- Continuar amb la política de promoció i estabilització del PDI en formació i del PDI funcionari, definint els criteris acadèmics -docents i investigadors- de promoció a les diferents figures funcionarials.
1.3.3.- Elaborar un Document de Plantilla per al PDI que, en el marc del Pla Pluriannual de Finançament de les Universitats Públiques Valencianes, permeta desenvolupar una docència i una investigació de qualitat mitjançant una distribució objectiva i adequada del Professorat funcionari i contractat, i que, al mateix temps, atenga les expectatives de promoció del professorat dels departaments de la UJI que demostren una excel.lència docent i investigadora.
1.3.4.- Consolidar el Programa de Formació del PDI, ampliant-lo i adaptant-lo a les necessitats del PDI i dels diferents àmbits i situacions docents.
1.3.5.- Estudiar la possibilitat d'establir mecanismes d'incentivació del PDI per la productivitat i l'excel.lència docent.
2.1.- Promoció dels programes de doctorat, com a mitjà de fomentar la formació d'investigadors i reforçar les línies d'investigació dels diferents grups de la Universitat a través de:
2.2.- Establiment d'un programa de professores i professors invitats, amb la finalitat de potenciar algunes línies de investigació i/o a col·laborar en programes de formació especialitzada.
2.3.- Creació de càtedres d'investigació amb un caràcter temporal.
2.4.- Impuls a la creació de centres/xarxes d' investigació que aborden temàtiques que, bé per la seua repercusió en l'entorn social i econòmic o per ser fonamental per al desenvolupament d'objectius estratègics generals, la universitat hauria de desenvolupar.
2.5.- Establiment de mecanismes que permeten als investigadors participants en projectes d'investigació atendre amb millors garanties els compromisos agafats, regulant la seua càrrega docent en eixos períodes i així afavorir la compatibilitat amb les funcions docents tot garantint-les.
2.6.- Continuïtat del programa d'estades d'investigació en centres i universitats de prestigi, de la convocatoria pròpia de projectes d'investigació i de la d'ajudes a congressos i reunions científiques.
2.7.- Reforçament de la estructura de la OCIT i establiment d'un sistema de ajudes complementàries, com mesures que han de facilitar la concurrència dels diferents grups d'investigació a programes i convocatòries públiques.
2.8.- Consolidació del Servei Central d'instrumentació científica, dotant-lo de mes personal técnic especialitat, per tal garantir un servei especialitzat de qualitat.
2.9. Incrementar la dotació de personal tècnic adscrit als laboratoris, que resulta a hores d'ara clarament insuficient.
2.10. Millorar la gestió dels projectes d'investigació i la seua supervisió i, també, les activitats i procediments relacionats amb la transferència de resultats incloses les relacionades amb els drets resultants de l'activitat investigadora.
2.11. Donar suport a les activitas adreçades al foment de la creativitat i la innovació. Establiment d'una estructura o centre d'iniciatives d'autoocupació i de desenvolupament d'emprenedors (viver d'empreses).
2.12. Consecució de fons FEDER per a potenciar les infraestructures d'I+D+I, definint la gestió dels mateixos d'acord amb els objectius de la Universitat i la política d'investigació/innovació establerta, impulsant a aquells grups que aposten per la excel.lència.
3.1. Comunicació i relacions institucionals.
3.1.1. Impuls de la política de comunicació a través de l'execució de tota una sèrie de programes i accions, definides a partir del Pla d'Imatge i Comunicació que s'ha elaborat en l'últim any i mig i que es configura com l'instrument bàsic que ha de permetre organitzar i sistematitzar les relacions internes i externes de la institució amb els seus pùblics, entre d'altres els dirigits a:
3.1.2. Potenciació del nou SIC, dotant-lo de nous recursos, i de la línia de digitalització de continguts audiovisuals.
3.1.3. Millora de la eficàcia de la producció editorial, potenciant les noves línies d'edició electrónica.
3.1.4. Realització de una sèrie d'activitats socioculturals, educatives i científiques, a programar amb de la presidència, durant el segon semestre de l'any 2000, de l'Institut Joan Lluís Vives, de l'any internacional de la cultura de la pau, de la celebració de la Festa de la Llengua del any 2000 al nostre Campus i de l'anunci de la celebració del desè anniversari de la Universitat.
3.2.- Política Lingüística.
3.2.1. Desenvolupament de les accions previstes pel Pla de política lingüística, entre les quals cal destacar: la definició dels nivells de coneixement lingüístic del personal de la Universitat i l'increment consegüent de les accions formatives que aquestes mesures comporten. Impuls de totes les accions del Pla destinades a incrementar l'ús del valencià en la docència com a resposta de l'augment progressiu que any rere any constatem en la demanda, així com les accions formatives i de suport derivades de l'impuls del multilingüisme.
3.2.2. Recolzar determinades línies d'activitat de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
3.3. Activitats socio-culturals i esportives
3.3.1. Continuarem desplegant l'activitat cultural i esportiva dins i fora del nostre Campus, amb una decidida vocació de col·laboració amb les institucions i empreses compromeses en aquest àmbits, que concretem en els següents compromisos:
3.3.2. Duplicarem la participació municipal i el nombre de seus implicades en la Mostra de Teatre Reclam, que ha estat consolidada com la major manifestació escènica de les comarques de Castelló.
3.3.3. Redactarem i aplicarem una normativa per als cursos d'estiu, necessària davant l'ampliació en la quantitat i qualitat de l'oferta formativa estiuenca.
3.3.4. Encetarem un nou període d'Extensió Universitària a les comarques de Castelló, derivat de l'aplicació de les conclusions a les que s'ha arribat amb les jornades d'avaluació d'aquest programa formatiu.
3.3.5. Dotarem a la Galeria Octubre d'un nou impuls creatiu i construirem la nova sala d'exposicions al si de l'Àgora universitària.
3.3.6. Encetarem un programa anual d'adquisició de patrimoni artístic.
3.3.7. Encetarem els primers contactes amb els responsables de la nova residència universitària per a programar conjuntament activitats lúdiques i formatives.
3.3.8. Començarem, a les darreries de l'any, a programar actes i activitats relacionades amb la pròxima celebració del 10é aniversari de la creació de la nostra Universitat, de les quals, volem destacar l'edició de gravacions musicals amb formacions universitàries.
3.3.9.- Continuarem amb el fort compromís de formar i divulgar hàbits i conductes medi ambientals dignes i respectuoses amb el nostre entorn.
3.4 Cooperació i solidaritat
3.4.1 Elaborar un programa d'accions de solidaritat i cooperació al desenvolupament que implique tota la comunitat universitària. Realització d'accions de sensibilització i de formació adreçades al professorat.
3.4.2 Organitzar el finançament intern, inclòs el provinent de la comunitat universitària, destinat a l'àmbit de la solidaritat i la cooperació al desenvolupament. Buscar finançament extern com a complement de l'intern.
3.5 Altres serveis
3.5.1 Supervisar amb la Fundació Universitat-Empresa la mediació professional en el camp de l'ocupació, que al campus realitzarà el Servei Valencià d'Ocupació.
3.5.2 Potenciar aquelles iniciatives que faciliten l'ocupació del nostre estudiantat, com el Fòrum d'Ocupació.
3.5.3 Potenciar nous serveis a la Biblioteca, com ara els de mediateca, consulta de revistes on-line, teleprestec...
4.1.- Desenvolupament de normes i procediments administratius.
4.1.1.- Seguirem amb el desenvolupament normatiu, elaborant els reglaments dels Instituts Universitaris, i dels serveis que calga, tenint en compte el mandat dels Estatuts, determinant les funcions dels serveis, atenent als criteris de descentralització i d'eficàcia.
4.1.2.-Establirem un projecte de Desenvolupament dels Procediments Administratius per tal d'adequar la nova llei de procediment administratiu i a la vegada establir tots els processos interns d'acord amb els principis d'eficàcia, jerarquia descentralització, amb sometiment a la Constitució i a la llei.
4.1.3.-Proposem el desenvolupament d'un codi ètic que autoregule el funcionament de la Universitat i que permeta harmonitzar i facilitar les relacions entre els membres de la comunitat universitària més enllà dels límits jurídics, vinculat amb la Sindicatura de Greuges.
4.1.4.- Per tal de protegir els drets intangibles de la Universitat es vol encetar un Projecte de Desenvolupament de Drets Immaterials, que estarà integrat tant pels produïts fruit de l'investigació com per aquells que formen part de la pròpia imatge de la Universitat.
4.2.- Direcció i gestió
4.2.1. Establiment d'un projecte de pla estratègic i d'un sistema de direcció estratègica que siga capaç de gestionar-lo, i que siga vàlid per a qualsevol altre pla estratègic que un equip rectoral diferent poguera proposar en el futur. La terminació, tant del pla com del sistema de direcció estratègica, i el seu desplegament participatiu constitueixen una de les línies de govern més importants per al pròxim any en aquest camp. Fa un any, en aquest mateix fòrum, ja reconeixíem que la nostra institució no havia prestat atenció suficient al que és l'adopció de nous models de gestió i direcció. Conscients d'aquesta necessitat, al llarg d'enguany hem orientat una part important dels nostres esforços a modernitzar el nostre propi sistema de direcció. L'Equip de Govern i les direccions de Centres van començar per sotmetre's a un seminari de formació en autoavaluació sobre el model de qualitat de la EFQM (European Foundation for Quality Manegement) que, al mateix temps, va ser aprofitat com a anàlisi interna. Posteriorment, gràcies a la participació de la nostra Universitat en l'elaboració del Llibre blanc del sistema universitari valencià, es va poder aprofitar el seu contingut com una anàlisi rellevant de l'entorn que ha servit de base per a l'inici del projecte.
4.2.2. Establiment dels motivadors precisos i dels incentius adequats per a estimular l'alineació de les diferents unitats (centres, departaments, instituts...) perquè contribuïsquen amb el seu esforç, coordinat amb el dels òrgans centralitzats de la Universitat, a assolir els objectius que es plantegen, i aquells adreçats a potenciar la nostra interacció amb l'entorn (a més dels estudiants potencials i les seues famílies, amb les organitzacions socials i empresarials del nostre àmbit d'influència i amb la resta de la societat).
4.2.3. La promoció de la qualitat, que constitueix un dels objectius més importants per a la diferenciació de la nostra Universitat en un context cada vegada més competitiu, ha de inserir-se en el propi sistema de direcció de la Universitat. La millora contínua dels processos, o reenginyeria si escau, tant en l'àmbit de l'ensenyament, en el de la gestió de la investigació o en el dels processos de suport, ha d'assegurar la satisfacció de les necessitats dels seus respectius clients, interns o externs, per la qual cosa constitueix un altre dels propòsits de la qualitat. L'experiència adquirida amb la participació de l'UJI en el Pla Nacional d'Avaluació de la Qualitat de les Universitats, al qual en l'actual edició ja hem presentat separadament l'avaluació de titulacions, departaments i serveis (aquests últims sota la guia de la EFQM), ens porta a la necessitat de dissenyar el nostre propi sistema de gestió de la qualitat en el qual l'avaluació s'identifique com un dels seus elements rellevants, però no l'únic important. La possibilitat que entitats acreditades certifiquen els processos en què hàgem sigut capaços d'assegurar que satisfan plenament els requeriments establerts, constitueix, més d'un objectiu en si mateix, l'al·licient per a aconseguir el reconeixement extern motivador dels esforços per la millora contínua.
4.2.4. Millora de les aplicacions informàtiques que responguen a les necessitats de la universitat i als processos de gestió, i de la seua integració en el sistema d'informació.
4.2.5. L'elaboració, al llarg del pròxim any, d'una aplicació de comptabilitat analítica que permeta disposar d'informació sobre els costos de les activitats que realitza la Universitat, constitueix una eina poderosa, al mateix temps que el primer pas per a la millora de l'eficiència.
4.2.6. El disseny d'un mòdul de formació específica especialment concebut, tant per al PDI com per al PAS que exerceix funcions directives en els seus respectius àmbits de responsabilitat, constitueix una aspiració i una necessitat àmpliament reconeguda a la qual també hem de donar resposta.
4.3 Personal d'Administració i Serveis
4.3.1. Establiment per primera vegada en la nostra universitat, d'un Pla de plantilles del PAS amb un horitzó temporal de diversos anys. A la data de la celebració d'aquest Claustre es troba en fase de negociació amb els representants sindicals un document que, amb el títol de "1r Pla plurianual de plantilles del PAS de l'UJI", arreplega nombroses aspiracions de política de personal que fins ara no havia sigut possible ni tan sols plantejar-nos. Les més importants són:
4.3.2. Estudi dels processos de provisió dels llocs de treball , accès a la Funció Pública, trasllats i promoció dins el nou marc dels Decrets 33 i 34 de la Generalitat Valenciana.
4.3.3. Millora dels mecanismes de comunicació interna en les matèries del PAS.
4.3.4. Partint de la idea d'una administració participativa i que evoluciona amb les necessitats i canvis tecnològics, proposem l'explicitació de les funcions que es desenvolupen als llocs de treball i inherents al disseny de la plantilla del PAS, com a mecanisme que ha d'afavorir els processos de formació i desenvolupament del personal, així com per a facilitar que el treball siga realitzat per les persones més adequades.
4.3.5. L'anàlisi de les competències necessàries per a exercir els llocs de treball del PAS ha de constituir la base per a orientar els plans de formació i desenvolupament del personal.
4.4 Programes de benestar, prevenció i salut
4.4.1. Continuarem impulsant el projecte de l'Escola d'Estiu, atesa la seua acceptació per la Comunitat Universitària i la societat de Castelló, així com l'alta qualitat d'aquest projecte, buscant la seua consolidació a més a més, de plantejar-nos obrir-lo.
4.4.2. Impuls de les accions de prevenció, seguretat i salut, a travès del Servei de Prevenció:
4.4.3 Establiment d'un programa de gestió mediambiental i de minimització de residus.
En aquest exercici, a més de la posada en funcionament de les noves instal·lacions de l'Àrea Cientificotècnica, la Biblioteca i l'Edifici Rectorat i Serveis Centrals, s'han finalitzat nous projectes, que eixiran a licitació per iniciar-ne l'execució el proper exercici, durant el primer trimestre de l'any 2000:
També es desenvoluparan les obres d'urbanització de la zona oest, destinades a completar la urbanització bàsica de vials i aparcaments de l' Àrea de Ciències Humanes i Socials i la plaça Àgora, amb l'àrea comercial.
Així mateix, s'ha previst iniciar la redacció de nous projectes, dels quals no tenim assegurat el finançament i que haurien d'incloure's en el II Pla d'Inversions:
I haurem de completar l'acondicionament d'espais i l'equipament, tant pel que fa a les necessitats de les noves titulacions com per requeriments generals i es procedirà a la renovació de determinat equipament docent i d'investigació.
Tanmateix es procurarà disposar d'una partida pressupostaria per poder portar endavant: xicotetes reformes i accions correctives, resultants de l'avaluació de riscos o dirigides a millorar la funcionalitat del Campus.
Fernando Romero Subirón
Rector de la Universitat Jaume I
Castelló de la Plana, 25 de novembre de 1999