Amb motiu del dia internacional de la dona treballadora, des del Consell de l'Estudiantat ens agradaria recordar el paper protagonista que van saber assumir aquestes 5 espanyoles en cadascuna de les  seues branques de coneixement.

1.      SOFÍA CASANOVA (1861 – 1958)

PERIODISME

Va ser una periodista, poeta i novel·lista gallega, la primera espanyola que es va convertir en corresponsal permanent en un país estranger i corresponsal de guerra. Va ser una dona culta, molt coneguda en els ambients literaris de l'època. ​

En el seu treball va destacar el perfil humà de les seues cròniques com a corresponsal del diari ABC a Polònia i Rússia en les quals narrava el sofriment de la població civil durant les guerres que va cobrir. ​ La seua activitat per tota Europa li va permetre viure esdeveniments com la lluita de les sufragistes a Anglaterra, la formació del Partit Bolxevic a la Rússia tsarista, la Primera i la Segona Guerra Mundial a més de la persecució dels jueus pel règim nazi en el gueto de Varsòvia.

En 1915 va entrevistar en exclusiva a Trotski . Va col·laborar en periòdics conservadors com ABC, L'Època, El Liberal, L'Imparcial de Madrid; en la revista Galícia, i en premsa internacional, com la Gazeta Polska i el New York Times.

Va morir a Polònia als noranta-sis anys. La seua longeva vida li va permetre deixar una àmplia obra que abasta tots els gèneres literaris. Nombrosos literats consideren l'obra de Sofía Casanova com una de les mes infravalorades de tot el panorama nacional. Va estar a punt d'obtenir el premi novell.

 2.      ÁNGELA RUÍZ ROBLES (1895 – 1975)

ENGINYERIES

Va ser mestra, escriptora i inventora lleonesa. Va ser la inventora d'una enciclopèdia mecànica que bé podria considerar-se com el primer llibre electrònic de la història, avançant-se en vint anys al dispositiu dissenyat en 1971 per l'estatunidenc Michael Hart i en més de mig segle als actuals e-books.

En els seus primers anys professionals es va dedicar a la docència a Lleó, temps que va aprofitar per a formar-se, donar conferències i publicar fins a un total de 16 llibres científics. Posteriorment es va dedicar més a fons a la invenció i desenvolupament de projectes, sent les seues creacions més conegudes: la màquina taquimecanográfica, un atles lingüístic gramatical i l'enciclopèdia mecànica (precursora del llibre electrònic).

Va rebre diverses ofertes d'universitats i empreses dels EUA per a desenvolupar les seues patents, rebutjant-les totes.

 3.      ISABEL ZENDAL (1773 – es desconeix la data de la seua defunció).

INFERMERIA

Va ser una infermera espanyola, rectora de l'Orfenat  de la Caritat de La Corunya.

Va participar en la Real Expedició Filantròpica de la Vacuna de Francisco Javier Balmis cuidant dels vint-i-dos xiquets de la Casa d'Expòsits de La Corunya que van viatjar a Amèrica , amb edats d'entre tres i nou anys, i dels vint-i-sis que van anar a Filipines , durant els deu anys que va durar l'expedició per a portar la vacuna de la pigota als territoris espanyols d'ultramar.

És considerada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com la primera infermera de la història en missió internacional. Aqueixa expedició va ser la primera acció sanitària d'impacte mundial.

 4.      MERCEDES FORMICA (1913 – 2002)

DRET

 Va ser una jurista, novel·lista i assagista gaditana especialment coneguda pel seu defensa dels drets de la dona a Espanya.

Feminista en plena dictadura franquista, va impulsar la reforma del Codi Civil i les seues denúncies van aconseguir en 1958 la reforma de 66 articles fent un primer pas per a millorar la situació de jurídica de la dona casada, iniciant-se així un llarg procés de reformes que van culminar en els anys 80.

Malgrat el seu nom hauria de figurar en la memòria de juristes i en el de la història de les dones a Espanya,​ els seus assoliments a penes van tenir el reconeixement públic en el posfranquismo, a causa, segons ella mateixa va lamentar, del seu «passat falangista».

Va ser invisibilitzada com a autora a causa, segons estudiosos de la literatura, de les dificultats per ser dona en un món literari dominat per homes.

Va poder realitzar una labor en pro dels drets de les dones precisament per la seua relació amb el règim franquista, la qual no tenien la majoria de feministes contemporànies.

5.      MARÍA ISIDRA DE GUZMÁN (1767 – 1803)

PRIMERA UNIVERSITÀRIA ESPANYOLA

Coneguda com la doctora d'Alcalá, va ser una aristòcrata madrilenya considerada com la primera universitària espanyola.

Va créixer en una casa, envoltada per multitud d'obres d'art i amb una fabulosa biblioteca. La seua facilitat per a la cultura i la llengua es va fer molt de notar en la vila de Madrid, tant que, als 17 anys d'edat és admesa en la Reial Acadèmia de la Llengua, sent la primera dona a formar part de la, llavors, jove institució. Després d'això, va voler fer-se amb el títol de doctor, cosa gens fàcil, perquè les dones tenien prohibit l'accés a la universitat.

No obstant això, el rei Carles III va intercedir per ella davant el rector de la Universitat d'Alcalá de Henares, la qual cosa li va permetre obtenir el títol de doctora després d'un duríssim examen de grau. En 1784 seria nomenada, a més, Catedràtica honoraria de Filosofia Moderna.