L’IUPA lidera un projecte sobre detecció de SARS-CoV-2 en aigües residuals en el marc del conveni entre la Generalitat Valenciana i la Universitat Jaume I de Castelló

17/02/2021 | IUPA
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

L'Institut Universitari de Plaguicides i Aigües (IUPA) lidera el projecte de recerca «Seguiment de la pandèmia COVID-19 a través de l'anàlisi de les aigües residuals. Estudi pilot en municipis de la província de Castelló. COVID_Wastewater », en el marc del conveni entre la Generalitat (Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica), i la Universitat Jaume I de Castelló, per a l'execució de projectes de recerca aplicada a recursos hídrics a la Comunitat Valenciana, en l'exercici 2020.
El projecte, coordinat pel professor Félix Hernández, director de l'IUPA, té per objecte aplicar els principis i estratègies de l'epidemiologia basada en l'anàlisi de les aigües residuals (WBE) a la identificació i quantificació de material genètic de virus SARS-CoV- 2 en aigües residuals de poblacions de la província de Castelló. Es pretén correlacionar les dades obtingudes sobre el virus en aigües residuals amb indicadors epidemiològics (nombre de casos confirmats, taxes d'incidència i prevalença), i donar validesa a la metodologia usada.
S'han seleccionat sis poblacions de diferents mides, característiques socioeconòmiques i taxes d'incidència de la malaltia Covid-19, recollint mostres setmanalment durant un període de, aproximadament, 6 mesos. Quatre d'elles (Almassora, Castelló de la Plana, Benicàssim, Vall d'Alba) pertanyen al Departament de Salut de Castelló, i les altres dues (Borriana, Vila-real) al Departament de Salut de la Plana. La inclusió de Benicàssim ha permès avaluar l'impacte del turisme i de la mobilitat de la població a l'estiu.
Es tracta d'un projecte d'investigació multi-disciplinar per al qual s'ha creat un grup de treball amb experts de diferents àrees: enginyers i tècnics de plantes de tractament (FACSA), microbiòlegs i biòlegs cel·lulars-moleculars per a la detecció de virus per RT -qPCR (R. de Llanos, el M. Barneo, F. Martínez; UJI), investigadors amb experiència en aigües residuals (F. Hernández, L. Bijlsma; UJI) i experts en epidemiologia (M. Rebagliato, UJI; J. Bellido , Salut Pública de la Conselleria de Sanitat).
S'han analitzat aigües residuals preses a l'entrada de les EDAR (mostres compostes de 24 hores), dues vegades a la setmana, entre maig i octubre de 2020. La detecció i quantificació del material genètic de la SARS-CoV-2 s'ha realitzat mitjançant la tècnica de RT-qPCR. Els resultats obtinguts, expressats com a càrrega genètica (cg/L) del virus a les aigües residuals, estan en concordança amb el nombre d'infectats en les denominades "primera onada" i "segona onada". Per als càlculs epidemiològics en aigua residual, s'utilitza la càrrega diària, expressada com a número de còpies genètiques/dia, usant fins a tres gens per a la seva quantificació (N1, N2, E). La normalització de dades (còpies gen/dia/1000 habitants) permet la comparació entre poblacions i l'avaluació de possibles tendències geogràfiques i en el temps. La informació del cens s'utilitza com a població estàtica, encara que també s'han avaluat altres fonts d'informació que permeten realitzar càlculs estimatius sobre la població dinàmica, com són el valor de la demanda biològica d'oxigen, nitrogen total o fòsfor total. D'aquesta manera, es pot avaluar l'impacte dels moviments de població durant el període d'estudi, el que és important en municipis turístics.
Les dades obtingudes en l'anàlisi de les aigües residuals s'han correlacionat amb indicadors epidemiològics, corresponents al dia d'inici de símptomes, data de diagnòstic i data de declaració i ingressos, considerant per a cada un d'ells diferents finestres temporals. La millor correlació s'observa al treballar amb la data d'inici de símptomes, amb la qual s'obté una bona concordança amb les còpies/genòmiques detectades en les mostres analitzades. També s'ha treballat amb models de sèries temporals per avaluar l'evolució temporal de la presència i quantitat de càrrega genètica de SARS-CoV-2 en aigües residuals, i comparar-lo amb la incidència de casos per COVID-19, i valorar el possible desfasament existent entre les dues sèries temporals i el potencial caràcter anticipatori i predictiu de la determinació de material genètic de virus en aigües residuals.
Els resultats d'aquest projecte poden contribuir a l'establiment d'un sistema eficient de vigilància epidemiològica de virus SARS-CoV-2, que permeti conèixer l'evolució de la taxa global d'infecció en una població, i detectar de forma primerenca possibles rebrots de la malaltia. A més, permetrà establir les bases, els avantatges i limitacions, per a futures aplicacions de l'anàlisi d'aigües residuals en el control de malalties.
En el marc de l'esmentat conveni amb la Generalitat Valenciana, també es contempla la realització del projecte "Identificació de contaminants emergents a les aigües subterrànies de la Plana de Castelló. Detecció i orígens ", dut a terme en l’IUPA, sota la coordinació del professor Ignacio Morell, amb el suport de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya. En aquest projecte s'investiga la presència i comportament de contaminants emergents en la meitat meridional de l'aqüífer de la Plana de Castelló, les possibles conseqüències que la seva aportació contínua pogués tenir sobre els ecosistemes hídrics i sobre la salut pública, i els processos que, de manera natural o induïda, poden atenuar els seus efectes i, fins i tot, eliminar-los
 

Informació proporcionada per: Institut Universitari de Plaguicides i Aigües