La Universitat Jaume I aconsegueix més d'un milió i mig d'euros per a equipament a través del Programa Operatiu FEDER a la convocatòria de la Comunitat Valenciana.

15/10/2020 | IUPA
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

La Universitat Jaume I de Castelló ha aconseguit més d'un milió i mig d'euros en la convocatòria de la Generalitat Valenciana d'infraestructures i equipament de R + D + i per al període 2020-2021, cofinançada per la UE a través del programa operatiu de Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) Comunitat Valenciana 2014-2020. Un dels projectes és «Química analítica i salut pública. Aportacions de l'espectrometria de masses d'alta resolució» (IDIFEDER / 2020/011), dotat amb 579.834,22 euros, liderat pel catedràtic Félix Hernández Hernández i que es durà a terme a l'Institut Universitari de Plaguicides i Aigües (IUPA). L'objectiu és dotar l'Institut d'un sistema de cromatografia de gasos acoblat a espectrometria de masses d'alta resolució i de masses en tàndem (GC-EI-HRMS (/ MS)), que millorarà les capacitats analítiques, gràcies a l'alta resolució i a l'exactitud de mesura de masses. Aquest sofisticat equipament permetrà avançar en la realització d'estudis multidisciplinaris i analítics d'elevada complexitat en les línies de treball de l'IUPA. Dues són les línies de recerca que presenta el projecte i en què el IUPA aplica l'espectrometria de masses d'alta resolució (HRMS). La primera és l'estudi de drogues d'abús, noves substàncies psicoactives (NPS) i fàrmacs, que implica la identificació de les NPS en els productes consumits, l'estimació de l'consum de drogues mitjançant l'anàlisi de les aigües residuals, aspectes ambientals relacionats amb la presència d'aquests compostos en les aigües superficials, i estudis de metabolisme. La segona línia de treball aborda les aplicacions metabolòmiques en àmbits com l'alimentació, la salut o el medi ambient.

Segons l'opinió del director de l'IUPA, Félix Hernández, l'impacte social d'aquestes línies d'investigació és evident perquè «hi ha preocupació social pel consum de drogues, en particular per les noves drogues de disseny. Així mateix, també preocupa la presència, cada vegada més gran, en les aigües dels denominats contaminants emergents, entre els quals destaquen els fàrmacs. Els resultats obtinguts en les nostres investigacions serviran per establir programes de prevenció i seguiment en l'àmbit de les drogues. Pel que fa al medi ambient, es podrà ajudar a establir una millor regulació en matèria de qualitat de les aigües, així com proposar sistemes més eficaços d'eliminació en les plantes de tractament d'aigües residuals». Quant a les aplicacions metabolòmiques, «Els resultats -explica Hernández- servirien, entre altres aspectes, per a la detecció precoç de malalties, la identificació de biomarcadors de gran utilitat en estudis de nutrició, per a l'autenticació d'aliments premium, protegits amb una denominació d'origen, com l'oli d'oliva verge extra, i la generació i transferència de mètodes analítics».

El nou equip també donarà servei a altres línies de treball desenvolupades per grups de recerca de l'UJI com els de 'Ecofisiologia i Biotecnologia'; 'Metabolic Integration and Cell Signaling' o 'Organic and Medicinal Chemistry', i serà d'interès per a la investigació que es realitza a la Unitat Associada d'R + D + I de Ecotoxicologia Marina de l'UJI a través del Institut d'Aqüicultura de Torre de la Sal del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). La proposta presentada, a més de posar en valor l'important paper de la Química Analítica en un camp multidisciplinari com el de la salut pública, pretén incentivar la participació d'investigadores en aquesta àrea de coneixement mitjançant el foment de les vocacions científiques entre l'alumnat femení del grau en Química i del Màster Interuniversitari de "Tècniques Cromatogràfiques Aplicades", així com la direcció de treballs per part de les investigadores júnior que formen part de l'Institut.

Informació proporcionada per: Institut Universitari de Plaguicides i Aigües