Metodologia docent i sistemes d’avaluació

26/09/2018 | InfoCampus
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Activitats d'ensenyament-aprenentatge

Ensenyament teòric. Exposició de la teoria per part del professorat i estudiantat que pren els apunts o amb participació de l’estudiantat (implica l’ús de tècniques com ara lliçó magistral, debats i discussions, etc.).

Ensenyament pràctic. Classes on l’estudiantat ha d’aplicar continguts apresos en les sessions de teoria. Inclou tant classes de problemes i exercicis com pràctiques de laboratori (implica l’ús de tècniques com ara la resolució de problemes, casos, simulacions, experiments, ús d’eines informàtiques, etc.).

Seminaris. Es tracta d’un espai per a la reflexió i/o aprofundiment dels continguts ja treballats per l’estudiantat amb anterioritat –teòrics i/o pràctics– (implica l’ús de tècniques com ara tallers monogràfics, cinefòrum, taller de lectura, convidar persones expertes, etc.).

Tutories. Treball personalitzat amb l'estudiantat o en grup, a l’aula o en un espai reduït. Normalment la tutoria suposa un complement al treball no presencial: negociar/orientar el treball autònom, seguir i avaluar el treball, orientar ampliació, etc. (implica l’ús de tècniques com ara l’ensenyament per projectes, supervisió de grups d’investigació, tutoria especialitzada, etc.).

Avaluació. Activitat que consisteix en la realització de proves escrites, orals, pràctiques, projectes, treballs, etc., utilitzats en l’avaluació del progrés de l’estudiantat.

Treball personal. Preparació per part de l’estudiantat, de forma individual o en grup, de seminaris, lectures, investigació, treballs, memòries, etc., per a exposar o lliurar en les classes tant teòriques com pràctiques.

Preparació d’exàmens. Revisió i estudi per als exàmens. Inclou qualsevol activitat d’estudi: estudiar per a l’examen, lectures complementàries, fer problemes i exercicis, etc.

Metodologies docents

Cada assignatura té la seua metodologia. El professorat pot utilitzar, entre les següents, aquelles que considere més adients per a la seua assignatura.

D’acord amb les activitats anteriors, en la docència d’aquest grau es preveu fer servir les diferents estratègies metodològiques:

- Seminaris. En diverses assignatures, a més de les pràctiques de laboratori, es preveu la realització de treballs no presencials que habitualment són supervisats en sessions de seminaris o tutories.

- Avaluació contínua.  La majoria de les assignatures del grau plantegen més d'un itinerari d'avaluació, de manera que l’alumnat pot acollir-se a un sistema d'avaluació contínua. Aquesta avaluació contínua es realitzarà de diverses formes: controls de curta durada al final de cada classe; dossiers d'aprenentatge; en assignatures amb gran càrrega de pràctiques, aquestes avaluen durant tot el curs, etc. En diverses assignatures es preveu que l'avaluació contínua es realitze per la combinació de diverses de les formes descrites.

- Lliçó magistral. Mètode expositiu que consisteix en la presentació d'un tema lògicament estructurat amb la finalitat de facilitar informació organitzada seguint criteris adequats a la finalitat pretesa. Se centra fonamentalment en l'exposició verbal per part del professorat dels continguts sobre la matèria objecte d'estudi.

- Resolució d'exercicis i problemes. Situacions on l'alumnat ha de desenvolupar i interpretar solucions adequades a partir de l'aplicació de rutines, fórmules, o procediments per a transformar la informació proposada inicialment. Se sol usar com a complement a la lliçó magistral.

Aprenentatge basat en problemes (ABP). Mètode d’ensenyament-aprenentatge que pren com a punt de partida un problema, dissenyat pel professorat, que l'estudiantat ha de resoldre per a desenvolupar determinades competències prèviament definides.

Estudi de casos. Anàlisi intensiva i completa d’un fet, problema o succés real amb la finalitat de conèixer-lo, interpretar-lo, resoldre’l, generar hipòtesi, contrastar dades, reflexionar, completar coneixements, diagnosticar-lo i, a vegades, entrenar-se en els possibles procediments alternatius de solució.

Aprenentatge per projectes. Mètode d'ensenyament-aprenentatge en el qual l’estudiantat du a terme la realització d’un projecte en un temps determinat per a resoldre un problema o abordar una tasca mitjançant la planificació, disseny i realització d’una sèrie d’activitats i tot açò a partir del desenvolupament i aplicació d’aprenentatges adquirits i de l’ús efectiu de recursos.

Aprenentatge cooperatiu. Enfocament interactiu d’organització del treball a l’aula en el qual els alumnes són responsables del seu aprenentatge i del dels seus companys en una estratègia de coresponsabilitat per a aconseguir metes i incentius grupals.

Aprenentatge a través de l'aula virtual. Situació d’ensenyament-aprenentatge en la qual s’usa un ordinador amb connexió a la xarxa com a sistema de comunicació entre professorat-alumnat i es desenvolupa un pla d’activitats formatives integrades dins del currículum.

Avaluació

Hi ha molts tipus de proves per a avaluar les competències, i una mateixa competència pot ser avaluada per diferents tipus de proves. Per a no imposar un sistema d'avaluació molt tancat en el pla d'estudis, que impedisca canvis de l'assignatura, es proposa indicar les proves d'avaluació de manera que es justifique l'avaluació de l'assignatura i que al mateix temps permeta flexibilitat futura.

Pràctiques Externes:
Memòries i informes de pràctiques. Treball estructurat la funció del qual és informar sobre els coneixements i competències adquirits durant les pràctiques i sobre els procediments seguits per a obtindre els resultats. Pot tenir des de format lliure, a seguir un guió estructurat o fins i tot respondre a un qüestionari pràcticament tancat. Inclou la memòria de Pràctiques Externes.

Treball de Final de Grau:
Memòria del projecte i defensa oral. A fi d'avaluar els coneixements adquirits per l’alumnat en el transcurs dels seus estudis, l'elaboració de la documentació del Treball de Final de Grau, consistent en la memòria, pressupost, plànol, plec de condicions i la realització d'una prova oral final de carrera. En aquesta prova, l'alumnat haurà d'exposar de forma breu, públicament i davant un tribunal format el projecte realitzat.

Examen teoricopràctic:

Desenvolupament o resposta llarga. Prova escrita de tipus obert o assaig, en la qual l'alumnat construeix laresposta amb un temps limitat però sense a penes limitacions d'espai.

Resposta curta. Prova escrita tancada, en la qual l'alumnat construeix la seua resposta amb un temps limitat i amb un espai molt restringit.

Tipus test. Prova escrita estructurada amb diverses preguntes o ítems en els quals l'alumnat no elabora la resposta; només ha d'assenyalar la correcta o completar-la amb elements molt precisos (p.e. emplenar buits).

Exercicis, pràctiques i problemes. Prova consistent en el desenvolupament i interpretació de solucions adequades a partir de l'aplicació de rutines, fórmules, o procediments per a transformar la informació proposada inicialment. Realització de pràctiques.

Examen oral.Prova d'avaluació per a mesurar, a més dels coneixements i comprensió, competències relacionades amb l’expressió oral.

Avaluació de pràctiques (observació de l'execució, resolució de casos, memòries, presentacions orals, dossier, projectes, etc.).Observació/execució de tasques, pràctiques i projectes: estratègia basada en la recollida sistemàtica de dades en el mateix context d'aprenentatge: execució de tasques, pràctiques... Pot ser sobre la base de qüestionaris i escales de valoració, registre d'incidents, llistes de verificació i /o rúbriques que definisquen els nivells de domini de la competència, amb els seus respectius indicadors (dimensions o components de la competència) i els descriptores de l'execució (conductes observables). Pot incloure el control d'assistència i/o participació en l'aula.

Resolució de casos. Suposa l'anàlisi i la resolució d'una situació professional amb la finalitat de realitzar una conceptualització experiencial i cercar solucions eficaces.

Memòries i informes de pràctiques. Treball estructurat la funció del qual és informar sobre els coneixements i competències adquirits durant les pràctiques i sobre els procediments seguits per a obtindre els resultats. Pot tenir des de format lliure, fins a seguir un guió estructurat o fins i tot respondre a un qüestionari pràcticament tancat. Inclou la memòria de pràctiques externes.

Presentacions orals i pòsters. Exposició i/o defensa pública de treballs individuals o en grup per a demostrar els resultats del treball realitzat i interpretar les seues pròpies experiències.

Dossiers d'aprenentatge.Conjunt documental elaborat per l'estudiantat que mostra la tasca realitzada durant el curs en una matèria determinada.

Projectes.Situacions en les quals l'alumnat ha d'explorar i treballar un problema pràctic aplicant i integrant coneixements interdisciplinaris.

Avaluació de seminari:

Participació en seminaris. En l'avaluació es considerarà la participació en els seminaris aplicant sistemes de valoració objectius d'aquesta participació.

Presentacions orals i pòsters. Exposició i/o defensa pública de treballs individuals o en grup per a demostrar els resultats del treball realitzat i interpretar les seues pròpies experiències.

Elaboració de treballs. Desenvolupament d'un treball que pot anar des de treballs breus i senzills fins a treballs amplis i complexos i fins i tot projectes i memòries propis d'últims cursos.

Avaluació de tutoria:

Entrevista de tutorizació. Testimoniatge escrit per un professional o tutor o tutora, sovint sobre la base de qüestionaris, on es valora la competència de l'estudiantat. Pot incloure reunions individuals o grupals per al seguiment i valoració del procés de treball realitzat (a més del resultat/producte).

Observació/execució de tasques i pràctiques. Estratègia basada en la recollida sistemàtica de dades en el mateix context d'aprenentatge: execució de tasques, pràctiques... Pot ser sobre la base de qüestionaris i escales de valoració, registre d'incidents, llistes de verificació i /o rúbriques que definisquen els nivells de domini de la competència, amb els seus respectius indicadors (dimensions o components de la competència) i els descriptors de l'execució (conductes observables). Pot incloure el control d'assistència i/o participació en l'aula.

Memòries i informes de pràctiques. Treball estructurat la funció del qual és informar sobre els coneixements i competències adquirits durant les pràctiques i sobre els procediments seguits per a obtindre els resultats. Pot tenir des de format lliure, fins  seguir un guió estructurat o fins i tot respondre a un qüestionari pràcticament tancat. Inclou la memòria de pràctiques externes.

Avaluació de treballs acadèmics:

Prototips. Elaboracions pràctiques de models o versions inicials del disseny d'un producte que permeten valorar competències professionals (escultures, maquetes, programes informàtics, etc.).

Projectes. Situacions en les quals l'alumnat ha d'explorar i treballar un problema pràctic aplicant i integrant coneixements interdisciplinaris.

Resolució de casos. Suposa l'anàlisi i la resolució d'una situació professional amb la finalitat de realitzar una conceptualització experiencial i cercar solucions eficaces.

Elaboració de treballs acadèmics. Desenvolupament d'un treball que pot anar des de treballs breus i senzills fins a treballs amplis i complexos i fins i tot projectes i memòries propis d'últims cursos.

Fixa’t bé en el programa de l’assignatura on apareix clarament la metodologia i l’avaluació que es durà a terme.

Informació proporcionada per: InfoCampus