El número 14 de Memòria Viva del PEU-UJI plasma la rellevància dels processos com a eix de les iniciatives que sorgeixen en el territori 

20/02/2023 | SASC
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

La importància dels processos, la cerca i enfortiment de xarxes d’intercanvi d’experiències i coneixements o la cura i acompanyament de cadascuna de les iniciatives d'arreu del territori que s’acosten a la Universitat Jaume I a través del Programa d'Extensió Universitària (PEU-UJI). Són part dels valors essencials del PEU que han quedat perfectament reflexats en els diversos articles que conformen el número 14 de la revista Memòria Viva, la publicació anual en la qual es recullen els projectes i experiències de les comunitats patrimonials que s'han portat a terme arreu del territori a través del programa d'acompanyament del PEU i en el qual també s'inclouen articles d'investigadors i col·laboradors del programa.

La vicerectora de Cultura, Llengües i Societat, Carmen Lázaro, explica en l'article de presentació de Memòria Viva que “la revista és una bona mostra d’aquesta voluntat de crear relacions basades en la complicitat, l’intercanvi i l’horitzontalitat de la institució amb les persones que habiten el territori on desenvolupen la seua creativitat, les seues idees i els seus projectes”. 

La publicació monogràfica del projecte Patrimoni del PEU està coordinada pel tècnic del programa, Ángel Portolés i compta amb 13 articles que es divideixen en dos apartats. El primer està integrat per 5 textos que narren les experiències dels projectes posats en marxa per part de comunitats patrimonials grups locals, col·lectius, iniciatives personals vinculades al PEU. El primer dels articles es titula “De la construcció col·lectiva d’un projecte de poble a l’elaboració d’espardenyes” i en ell, Tesa Giner, plasma el procés de treball del projecte de recuperació patrimonial de l’espardenya que s’està desplegant en el municipi de Villores. El segon dels articles, “Los Calpes. Uns papers amb història”, de M. Carme Macià, presenta la interpretació d’un lligall trobat en Los Calpes, a la Puebla de Arenoso, l'any 2004, i reflexiona sobre el valor que podria tindre com a connexió entre passat, present i futur. 

En el mateix apartat, el tercer dels articles, “Els somnis s’han de convertir en objectius per a fer-los realitat: una mexicana a Espanya coneix nous panorames d’intervenció educativa”, relata en primera persona l’estada de l’estudiant de la Universitat Pedagògica Nacional en Tijuana (Mèxic), Fátima de María Pérez Gómez, a l'UJI i la seua vinculació, col·laboració i aprenentatges adquirits en el PEU UJI i en els contactes amb els seus grups locals. L'article número 4, “Les veus de Penyagolosa”, escrit per Tania Muñoz i Elvira Safont, tracta la importància de la memòria oral i el patrimoni immaterial. Finalment, l’arquitecta i especialista en patrimoni industrial, Diana Sánchez, presenta “Real fàbrica i territori, un projecte de dimensió territorial” una iniciativa al voltant de la Reial Fàbrica de Pisa i Porcellana del Comte d’Aranda que forma part de l’acompanyament del PEU UJI, i que troba origen en la vinculació dels col·lectius i institucions culturals del territori històric relacionat amb la Reial Fàbrica. 

El segon apartat de la Memòria Viva està conformat per articles de recerca de col·laboradors i especialistes. En concret són vuit les investigacions publicades, les quals relacionen el patrimoni amb temàtiques com la memòria, les cartografies, l’educació, la gestió cultural o la ciència ciutadana, des de la importància de la perspectiva de gènere i la inclusió. 

Les investigacions publicades són “ARCA. Nous horitzons per al patrimoni arquitectònic contemporani”, de Sofía Ayllón; “Casinos, teatres i cines de l’Almenara dels anys vint”, d'Estel Bosó Doménech; “Caminant de la mà entre tradicions”, de María Domingo Domingo, Ángel L. Bravo García i Andrés Huerta Rodríguez; “#PeripheralYouthMakers: trobades de joventuts perifèriques per a dinamitzar entorns rurals”, d'Andrea Lara Ramírez i Hugo Saiz Valero; “Experiència etnogràfica i familiar en els silos de Villacañas. Construccions subterrànies i populars, patrimoni cultural de Castella-la Manxa”, de Lorena López-Méndez; “En trànsit patrimonial: traçar una cartografia afectiva investigadora des de l’àmbit personal fins que arrele en l’àmbit professional”, de Stella Maldonado Esteras; “Un projecte de cinema i animació cultural com a eina de divulgació inclusiva”, de Millán Mozota Holgueras, Juan Francisco Gibaja, Alba Jiménez i Xavi Socias; i “Elles habiten la ciutat: patrimoni cultural i gènere”, d'Amaya Muñoz Marzà. 

Les investigacions presentades reflexionen sobre el propi concepte de territori i apunten noves propostes per a la ciutat, l’arquitectura contemporània o els museus. 

 

Informació proporcionada per: Servei d'Activitats Socioculturals