Dates
22, 28 i 29 d’octubre de 2022

Títol
Jornades d'Imatge 2022 | Censura i autocensura en la imatge

Lloc
Sala de conferències de MENADOR espai cultural

Descripció
Tothom crea, emmagatzema i comparteix imatges. Els telèfons intel·ligents en permeten la creació i les xarxes socials la difusió, especialment Instagram. Però, es creen i/o s’imposen models de representació que condicionen el missatge i la creació. Com gestionem la informació que creem a través de les imatges i distribuïm, mitjançant les noves tecnologies de la informació i la comunicació, en el món del web 2.0? 
Aqueixa mateixa idea dels models de representació, la forma com entenem que pot ser transmesa i compartida una imatge, es relaciona amb els esquemes de socialització a través dels quals es creen convencions que determinen la manera de mirar. Els codis visuals, i iconogràfics, es deriven d’una certa concepció ideològica i de la normativització d’allò “correcte” en el camp de la iconosfera. Allò que pensem o ens ensenyen a pensar condiciona l’espectre del visual i la seua gestió.
Aqueixa idea d’allò “correcte” impregna les decisions que prenem a l’hora de crear una realitat social a través de les imatges, que fem pròpia des d’un lloc comú. S’imposa una idea d’allò “adequat” o “del decor” que implica l’autocensura, i allò “políticament correcte”.
A partir d’aquest marc de reflexió, les Jornades d’Imatge 2022 organitzades pel Servei d’Activitats Socioculturals de la Universitat Jaume I tractaran, amb ajuda de les persones convidades, de dilucidar aspectes relacionats amb la censura i l’autocensura en la creació i difusió d’imatges, en el marc d’una realitat completa, en les quals també tenen cabuda aspectes com la postveritat, la desinformació i la mentida informativa. 

Dissabte, 22 d’octubre

11.00 h. De la idea a la producció, censura i autocensura en la creació
Analitzarem els elements de censura implicats en el procés creatiu, des que es concep la idea fins que l’obra s’exhibeix, per a posar en relleu la creixent falta de llibertat, a vegades invisible o normalitzada.
              José Luis Carrillo. Fotògraf, professor i director de l’Escola Mistos de fotografia i vídeo. Titulat en Fotografia i Acció Creativa per la Universitat Miguel Hernández. 

12.30 h. Petjades i memòries. Silenci i eclosió de la fotografia de la guerra
La fotografia memorialista de la Guerra Civil fa eclosió entorn de l’any 2000, en el mateix moment quan comencen a realitzar-se les primeres exhumacions de fosses amb criteris científics. Abans, seixanta anys de silenci. Des de llavors la creació fotogràfica per a recuperar les petjades i memòries de la guerra s’ha multiplicat de formes molt diferents. L’Arxiu de Memòria Fotogràfica de la Guerra Civil, recentment creat en l’UJI, està recuperant totes les publicacions fotogràfiques i pensant les diferents maneres de fer memòria des de la fotografia.
              Marta Martín Núñez (mnunez@uji.es) és professora titular a la Universitat Jaume I. La seua investigació se centra en la fotografia espanyola contemporània, la memòria i les narratives visuals a través de l’anàlisi crítica del discurs audiovisual. Ha sigut la investigadora principal en diferents projectes competitius finançats en convocatòries públiques, dirigeix l’Arxiu de Memòria Fotogràfica de la Guerra Civil i també ha realitzat el comissariat d’algunes exposicions. 

Divendres, 28 d’octubre

18.00 h. Pràctiques institucionals i privades per al foment de la creació artística contemporània. Com mirar (seleccionar) sense biaixos
Aquesta intervenció proposa una reflexió sobre les possibilitats que ofereixen les convocatòries, ajudes, premis, exposicions i concursos actuals per a intervindre, decidir, canviar i incorporar “altres” propostes que s’ajusten al model d’inclusió.
              Mónica Carabias Álvaro. Professora titular del Departament d’Història de l’Art de la Facultat de Geografia i Història (UCM) i coordinadora del programa de doctorat en Estudis Feministes i de Gènere de l’Institut Universitari d’Investigacions Feministes (UCM). 

19.15 h. Radicals però elegants o com reconèixer i desactivar quatre tipus diferents de censura
Quan et censuren no sols volen que calles -que també- sinó que no existisques si més no. Això, deixar d’existir, es pot fer de moltes maneres. Ací n’explicarem quatre: intimidació, fricció, inundació i ignorància; i les organitzarem de manera que puguem entendre com es passa de les unes a les altres sense massa desgavell.
              Jordi Claramonte. Doctor en Filosofia i investigador en l’àrea de l’Estètica i la Teoria de les Arts de la UNED. Des de la seua pròpia experiència com a activista cultural i docent, la relació entre política i art ha sigut sempre una constant vivencial i també motiu de reflexió. 

Dissabte, 29 d’octubre

10.30 h. La llibertat d’expressió i informació i els drets de la personalitat i seguretat: límits, col·lisions, decisions
De manera pràctica i participativa s’exposarà la situació legal i evolució de la jurisprudència en els àmbits del dret a la informació, la llibertat d’expressió, la privacitat, la “seguretat”, el dret a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge; i com la seua regulació en alguns casos resulta de iure i de facto pura i dura censura de la nostra professió i en altres causes de determinades autocensures en els nostres projectes personals o treballs fotogràfics.
Com decidir quins límits acatar i quins saltar-me en la presa o difusió de la imatge? Què hauria de canviar i com? De la seguretat jurídica dels meus actes a l’objecció o incompliment de les exigències legals amb coneixements fundats de les possibles conseqüències.
             Marta C. Dehesa. Advocada i gestora cultural. Fa assessorament professional en el sector artístic i de les indústries creatives com a consultora, docent i lletrada especialitzada, des de la seua experiència en el camp de la gestió cultural i la consultoria. 

11.45 h. Una càpsula en el temps. Arxiu COVID
Per primera vegada en la història, la gran majoria de professionals del fotoperiodisme, videoperiodisme, fotografia i vídeo documental han estat treballant al mateix temps sobre un mateix tema: la pandèmia provocada per la COVID-19 i les seues conseqüències. Aquesta iniciativa cerca crear una memòria fotogràfica d’aquesta crisi que contribuïsca al dret a la informació, que siga profunda, diversa, respectuosa i fidel a les difícils realitats que s’han documentat. 
             Natalia Garcés. Alterna la seua dedicació professional com a fotògrafa amb la de gestió cultural, de disseny gràfic i d’exposicions per a la Universitat d’Alcalá, a més de ser la impulsora i creadora de l’Aula de Fotografia de la Fundació General de la Universitat d’Alcalá. 

13.00 h. El repte de transmetre les realitats en un món cada vegada més bipolar
Hanna presentarà els seus treballs realitzats a Polònia en els últims anys, l’objectiu dels quals és documentar i analitzar les raons de la creixent militarització, radicalització i augment de l’ultranacionalisme en la societat polonesa. Al mateix temps, l’autora parlarà de reptes a l’hora de documentar aquest tipus de temes en un món cada vegada més bipolar i vehiculat per la desinformació i manipulació.

             Hanna Jarzabek. Fotògrafa documental, llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat de Ginebra. Treballa com a analista-politòloga, elabora informes sobre els refugiats per a agències de l’ONU com ara UNRWA, OCHA i CNUCED. Els seus projectes aborden la discriminació i les disfuncions socials a Europa, amb accent en el tema d’identitat de gènere i de la diversitat sexual.

Entitats
Universitat Jaume I, Ajuntament de Castelló, Diputació de Castelló, Fundació Dávalos Fletcher, Generalitat Valenciana, Consorci de Museus, Institut Valencià de Cultura