La Universitat Jaume I va acollir el 24 i 25 d’octubre, en el marc del programa d’activitats del seu 25 aniversari, la reunió de la sectorial CRUE-Internacionalització i Cooperació, xarxa integrada d’universitats que treballa en la promoció i la posada en comú de polítiques universitàries d'internacionalització i de cooperació universitària per al desenvolupament de les universitats espanyoles.
La conferència plenària va ser a càrrec de l’exvicepresidenta del govern espanyol María Teresa Fernández de la Vega, qui va assegurar que «les universitats són el lloc de debat per a millorar la qualitat de la democràcia de la ciutadania», perquè «l’educació permet posar a l’abast de tothom, a més del coneixement, la transmissió de valors més enllà de les fronteres i la religió».
En opinió de la presidenta de la Fundació Dones per Àfrica, «el desenvolupament humà va més enllà de les condicions econòmiques, en especial, el respecte a les diferències». Fernández de la Vega va explicar que l’organització que presideix ha elegit les dones perquè elles «són el més vàlid i potent motor del continent africà» i perquè per a assentar la igualtat en el coneixement i en el saber «cal comptar amb la millor formació». Per això, l’organització tracta de donar resposta a aquests grans reptes amb l’escolarització de xiquetes, la millora de la qualitat de l’educació, la formació d’agricultores o dones que lideren els moviments socials, i «Dones per Àfrica» compta amb les universitats «per a impregnar-se de l’esperit obert que existeix en aquests centres», va concloure.
Per la seua banda, el rector de la universitat pública de Castelló, Vicent Climent, va comentar durant l’acte d’inauguració que «les estratègies d’internacionalització no poden teixir-se al marge de la nostra responsabilitat d’una transformació del món basada en la transmissió crítica del coneixement» i en un intercanvi que ajude a tothom «en la reducció efectiva de les asimetries globals». El rector va estar acompanyat pel president de la Comissió Sectorial de la CRUE-Internacionalització i Cooperació i rector de la Universitat de Salamanca, Daniel Hernández Ruipérez, i pel secretari executiu de la mateixa sectorial, el professor Manuel J. Fernández Iglesias, vicerector de Relacions Internacionals de la Universitat de Vigo.
En la segona jornada, el president de la Xarxa Espanyola per al Desenvolupament Sostenible, Miguel Ángel Moratinos, va abordar l’agenda dels Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS), subscrits pels 193 països de les Nacions Unides. Moratinos va afirmar que «els 17 objectius tenen un sentit profund i reflecteixen una agenda innovadora i revolucionària que si s’aplica podrà canviar el món». En aquest sentit, va explicar que la Xarxa Espanyola per al Desenvolupament Sostenible, que porta des de gener de 2015 en marxa, té una labor de pedagogia i sensibilització de les administracions públiques però sobretot de les universitats perquè «aquestes siguen els principals vectors de canvi i adopció dels ODS».
Pel que fa al paper de les universitats i la comissió de la CRUE, Moratinos va assenyalar que han d’adoptar de manera formal els ODS perquè és l’agenda del futur i oblidar la cultura i manera de treballar dels ODM. També va instar a reflexionar sobre com l’experiència d’internacionalització amb altres universitats a través de programes i projectes pot beneficiar altres sectors de la societat espanyola i, per tant, també la comissió sectorial de sostenibilitat, treballant així de manera integrada i coordinada per anar en la mateixa direcció. A més, va afegir que cal crear programes i cursos propis de sostenibilitat amb experiències i propostes pròpies; continuar defensant els objectius de la cooperació al desenvolupament, i crear una cultura general de sostenibilitat. Així mateix, va proposar la possibilitat de crear un grup de treball dins de la comissió per a avaluar en quina mesura les universitats compleixen els ODS.
Finalment, va reflexionar sobre els dos vectors necessaris per a poder aconseguir aquests objectius: una voluntat política clara i recursos econòmics. «Es necessiten recursos econòmics suficients i raonables, però en polítiques de crisi econòmica on la paraula "austeritat" està present en tot, els pressupostos de l’Estat semblen raquítics», va apuntar. Per això, va instar a mantenir la pressió perquè aquests pressupostos i els esforços de solidaritat global s'assolisquen i a buscar mecanismes diferents de finançament sense abandonar els tradicionals. En aquest sentit, va afirmar que s’hauria de reclamar la constitucionalització del 0,7% del PIB per a ajuda oficial al desenvolupament.