L’ètica en l’atenció sanitària en salut sexual i reproductiva protagonitza el II Congrés Internacional sobre Violència Obstètrica que reuneix a més de 350 persones L’UJI analitza l’esfera social, professional i política-legislativa de les cures en l'acompanyament a la salut sexual i reproductiva de les dones en un congrés sobre la violència obstètrica

26/05/2023 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

El Grup d’Investigació en Infermeria de l’UJI i l’associació El Parto es Nuestro han organitzat, junt amb l’Observatori de Violència Obstètrica, el II Congrés Internacional sobre Violència Obstètrica sota el lema «Ètica de les cures en l'acompanyament a la salut sexual i reproductiva» amb l’objectiu d’analitzar l'esfera social, professional i política-legislativa que plantege una conversió que erradique la violència obstètrica amb la construcció d'un nou paradigma sanitari integratiu.

Aquesta trobada, que ha reunit a més de 350 persones, ha sigut inaugurada per la directora del congrés, la investigadora Desirée Mena; la directora de l'Institut Universitari d'Estudis Feministes i de Gènere Purificación Escribano, Sonia Reverter; el director del Departament d'Infermeria de la Facultat de Ciències de la Salut de l’UJI, Víctor González; i pel director de la Unitat d'Igualtat de l’UJI, Fernando Vicente Pachés, qui ha destacat que la jornada respon «a un exercici de responsabilitat institucional, de compliment d'una obligació ètica, que no sols no podem obviar, sinó que devem i volem promoure». 

La primera conferència «L'ètica en l'atenció sanitària obstètrica i la seua relació amb la violència obstètrica» ha estat a càrrec de la matrona, doctora en bioética i sociòloga especialista en salut sexual i reproductiva Josefina Goberna Tricas, que ha reivindicat la importància de la sensibilització i la formació dels sanitaris de manera continuada per a previndre els traumes mentals en el moment de vulnerabilitat emocional que té la dona en un part.

La doctora en bioètica ha començat la seua intervenció amb un repàs del sorgiment dels principis bioètics en l’aparició del respecte a l’autonomia, que «és el més important al que hem de posar l'accent quan parlem de violència obstètrica». Ha aprofundit en la medicalització de l'assistència al naixement i en la consideració mèdic-sanitària del fetus com a pacient i ha assenyalat la importància «d’aprofundir en els principis bioètics implícits en cada cas, els quals són sistemàticament violats en els casos de violència obstètrica». «No són els avanços mèdics els generadors de violència, sinó la forma sistemàtica i mecanicista de posar-los en pràctica», ha afegit.

Josefina Goberna ha finalitzat amb la proposta d'aplicació clínica d'un model de comunicació deliberatiu, que reconega el principi d'autonomia de la dona en la presa de decisions, com a element clau en la millora de la satisfacció materna, al temps que puga potenciar la responsabilitat de les mares i professionals, i així disminuir les pràctiques jeràrquiques i patriarcals catalogades com a violència obstètrica.

Seguidament, ha tingut lloc la primera taula redona que ha abordat «L'ètica de la cura maternal en un paradigma tecnocràtic. Estat actual»  i ha comptat amb les intervencions de Helena Eyimi, Irene Comins i Thais Brandao, que han analitzat, respectivament, la necessitat de l'ètica en la formació del personal sanitari, de la cura com a instrument de canvi i de l'epistemologia sanitària de la maternitat.

El congrés continuarà aquesta vesprada amb la taula redona «Ètica i violència obstètrica: socialització i normalització?» en la qual Mara Ricoy, Ester Massó i Susana Soldevilla es centraran en la normalització de la violència obstètrica a través dels mitjans audiovisuals, la violència obstètrica i la lactància materna i la relació entre la violència obstètrica i la mort gestacional i neonatal.

A més, s’han presentat les comunicacions científiques. Entre les més de 30 propostes, el comité organitzador ha premiat  Lucía Alcaraz  com a millor comunicació oral amb el treball titulat «Casa Laietània Centro de Nacimientos de HGT. Ejemplo de buena práctica y buen trato en el parto» i a Kirsten Falcon-Jácome, Martha Fors-González i María Luisa González-Riesco com a millor pòster amb «Validació cultural i lingüística de l'instrument PercOV-S (percepció d'estudiants de ciències de la salut sobre violència obstètrica)».

La jornada finalitzarà amb l'actuació del projecte VOCES, un relat creatiu amb la narració d'experiències de part i il·lustrat a través de la dansa, i la clausura en la que participarà Sara Bellés, la il·lustradora del cartell d’aquesta edició. 

Fotografies

Enllaç als vídeos en directe del congrés (YouTube)

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions