La Càtedra de Cooperació i Desenvolupament Sostenible de la Universitat Jaume I ha celebrat la trobada en línia «Aliances internacionals des de la perspectiva de gènere: Xarxes Globals de Sororitat» amb l'objectiu de crear un espai de debat facilitador de l'establiment d'aliances entre xarxes de dones.
En la inauguració, Enric Roig Arranz, subdirector general d'Implementació i Seguiment de l'Agenda 2030 de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, ha posat de manifest com la pandèmia ha suposat una reculada en les condicions de vida de dones i xiquetes i la importància d'establir xarxes i aliances des de la sororitat per a col·laborar i construir un món més igualitari, equilibrat i sostenible. Per part seua, Elsa González Esteban, directora de la Càtedra i vicerectora de Responsabilitat Social, Polítiques Inclusives i Igualtat, ha agraït a la Generalitat Valenciana tot el suport que brinda a la universitat i a totes les persones que s'han incorporat de diferents parts del món a aquest espai de trobada global per a escoltar i compartir experiències.
La directora de la Càtedra ha reflexionat sobre les aliances que les dones ja han sabut teixir i com aqueixa sororitat es pot aplicar a altres aliances i xarxes de solidaritat global per a aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible. Així, ha assenyalat la importància de «conéixer-nos, reconéixer-nos i crear llaços de confiança que ens permeten actuar de manera conjunta per a millorar la societat».
En la trobada, s'ha celebrat una taula redona titulada «Realitats regionals des de la perspectiva de gènere i xarxes de sororitat», moderada per Embarka Hamoudi, tècnica de l'Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat de l'UJI.
Melene Rossouw, directora de Women Lead Movement i membre de la Xarxa de Lideratge de Dones Africanes, ha destacat entre les problemàtiques que afecten les dones africanes la violència de gènere, els feminicidis, les normes socials i estereotips, unes certes pràctiques culturals, la falta d'accés a l'educació i a la salut sexual i reproductiva, la desigualtat econòmica i la limitada participació de dones en la vida política i pública.
Per part seua, Marcela de la Peña Valdivia, coordinadora europea a Bèlgica de la Marxa Mundial de Dones sota el lema «Resistim per a viure, marxem per a transformar», ha incidit en importància de visibilitzar la violència econòmica que pateixen les dones i ha posat en relleu els problemes d'accés a drets de salut que haurien de ser democràtics i la migració afectada per les mesures polítiques conservadores. A més, ha destacat el paper de les polítiques a l'hora de proveir de fons i recursos i com aquestes polítiques no tenen en compte la importància de les cures que es veuen sustentades per les dones.
A continuació, Melania Canales Poma, presidenta de l'Organització Nacional de Dones Indígenes Andines i Amazòniques (ONAMIAP), ha posat en relleu la despulla del coneixement, ciència i tecnologia, autonomia i lliure determinació que han patit com a pobles indígenes durant segles i la lluita que mantenen per enfortir la seua identitat cultural. Així mateix, ha destacat que a la violència patriarcal que viuen les dones indígenes s'uneix la violència racista i classista. En aquesta línia, ha assenyalat la dificultat de les dones per a accedir als espais de representació, a causa del manteniment dels privilegis i el control econòmic d'uns pocs que sustenten la seua posició sobre la base de l'esclavitud i explotació dels recursos naturals i també de les dones.
Posteriorment, Cheija Abdalahe, membre de l'equip directiu de l'Escola de Gènere Sahrauí, ha remarcat que la dona sahrauí és cada vegada més conscient de la necessitat de lluitar pel seu dret a la igualtat des de la interseccionalitat de ser dona, àrab i musulmana. Així, ha exposat les dificultats que presenten relacionades amb l'emancipació, les interpretacions patriarcals del llibre sagrat, la independència econòmica i la violència. «El cos de la dona s'utilitza com a camp de batalla, una situació especialment evident en el cas de les activistes», ha afirmat.
En finalitzar la taula redona, s'ha iniciat un debat i torn obert de preguntes que ha potenciat la reflexió i que ha posat de manifest que, malgrat que les problemàtiques a les quals s'enfronten les dones al voltant del món poden tindre manifestacions diferents, plantegen punts comuns que afecten aspectes centrals com la sobirania alimentària, la tinença de la terra, la desigualtat econòmica, l'accés a l'educació i la construcció de la pau. Complementàriament, s'ha destacat el paper de l'educació i del foment de la participació ciutadana per a donar resposta a les citades problemàtiques.
En la segona part de la trobada, s'ha dut a terme un taller de presentacions i dinàmica de treball conjunt a càrrec de Rosa Beltrán en el qual s'ha conclòs que les aliances han de basar-se en el suport mutu i que incloure la perspectiva de gènere aporta un valor diferencial que contribueix a l'apoderament de les dones i al seu treball solidari. A partir d'aquest treball, s'ha redactat una proposta de manifest que es pot trobar en la secció web de l’activitat.
La trobada està emmarcada dins del programa d'activitats del conveni de col·laboració de la Càtedra 2021 que desenvolupa l'UJI amb la Generalitat Valenciana.
Més informació: www.catedracooperacio.uji.es