Les universitats naixen vinculades a les ciutats que en moltíssimes ocasions els donen el nom, però el contacte amb la resta del territori, tot i que en els seus estatuts es defensa el compromís amb la ruralitat, ja és una altra història. Aquest és el punt de partida d’una recerca finançada per l’Institut Valencià d’Investigació i Formació Agroambiental (IVIFA) i realitzada en col·laboració amb les universitats valencianes Jaume I, la Politècnica de València i la Universitat de València, que demostra que, malgrat alguns esforços, el món acadèmic -com l’administració- viu lluny del món rural, una conclusió que es converteix alhora en un toc d’atenció i una crítica i autocrítica que obri portes a futures solucions.
A l’acte de presentació dels resultats, celebrat avui a l’UJI, han assistit alts representants del món acadèmic i polític, com el director general de Desenvolupament Rural, David Torres; la delegada territorial de Castelló de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Begoña Bellés; el vicerector d’Investigació i Transferència de l’UJI, Jesús Lancis, i la vicerectora d’investigació de la UPV, Belén Picó, a més del professorat membre de l’equip investigador, el director de l’IVIFA, Joan Ramon Peris, i alguns dels representants del món rural i persones participants en la recerca.
Significativament, tots, unànimement, polítics i acadèmics, han expressat la necessitat de mirar cap a la ruralitat des de la mateixa ruralitat per a resoldre els reptes de futur del nostre territori.
Si la investigació universitària és clau per al desenvolupament de les polítiques territorials, també ho hauria de ser per al món rural que des de fa uns anys està reclamant més atenció davant del fenomen de la despoblació, entre altres problemàtiques greus. Segons ha explicat l’equip investigador, «la utilització de criteris homogenis de caràcter qualitatiu (ràtios, nivells mínims...) penalitza el medi rural i cal entendre les seues necessitats específiques en l’aplicació de polítiques i prestació de serveis públics». Però, les conclusions de l’estudi apunten que l’acadèmia investiga molt poc el món rural i quan investiga, ho fa «des de fora del món rural i treballa els temes que creu que són més "rendibles" acadèmicament sense que això coincidisca amb les necessitats de la ruralitat». Aquesta desconnexió crea una «cultura de la frustració» en el món rural.
La recerca titulada «Quina investigació necessita el desenvolupament rural. Les ciències socials orientades a la solució de problemes» també ha trobat vies per a posar-hi remei. El món rural demana que la investigació sobre la ruralitat es faça «amb un contacte molt més permanent i estable entre els investigadors i els actors rurals, lluny de les lògiques de projectes puntuals, i des d'enfocaments participatius». Així, «es podria respondre a la frustració que genera un enfocament "extractivista" de la investigació, que no arriba a retornar els seus resultats als actors que han contribuït a la seua generació».
Una altra conclusió positiva de l’estudi és que «la investigació universitària podria aportar enfocaments absents en el dia a dia de les activitats de les entitats públiques i privades. Sobretot, des d’un enfocament transversal de què manca l’administració». Però, a més, «els científics compten amb una atenció per part de l’administració autonòmica que no tenen els interlocutors rurals -ni tan sols els ajuntaments-, cosa que els converteix en un aliat important per al món rural i les seues demandes a les administracions».
La recerca s’ha fet seguint les tendències internacionals en polítiques territorials, tal com són el rural proofing i el rural lens, on la mirada des del territori juga un rol clau en el desenvolupament de línies estratègiques de recerca i d’acció. El taller es va dissenyar amb cinc grups responent a acció forestal, agricultura interior, nous models de negoci, serveis públics, i governança i participació. En l’equip investigador hi havia els professors, de diverses disciplines, Dionisio Ortiz (UPV), Xavier Ginés (UJI), Vicent A. Querol (UJI), David Gil (UV), i els emèrits Artur Aparici (UJI) i Eladio Arnalte (UPV).