La Universitat Jaume I de Castelló s'ha convertit en la seu de la XLV Reunió d'Estudis Regionals i de les VI Jornades Valencianes d'Estudis Regionals que tenen lloc els dies 20, 21 i 22 de novembre. La inauguració de l'esdeveniment, organitzat per l'Associació Espanyola i Valenciana de Ciència Regional (AECR) i l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local de l'UJI, ha comptat amb la presència de la rectora de l'UJI, Eva Alcón; el president del comité organitzador i professor del departament d'Economia de la universitat de Castelló, Vicente Budí; el president de la AECR, Jordi Suriñach, i el conseller d'Hisenda i Model Econòmic de la Generalitat, Vicente Soler.
La rectora de l'UJI ha volgut destacar «l'èxit de les jornades amb més de 200 persones inscrites» i ha remarcat que el congrés «és el principal esdeveniment de la Ciència Regional a Espanya i és tant un punt de trobada multidisciplinària com una oportunitat per a pensar solucions locals per als desafiaments globals». Després de sumar-se als agraïments «per convertir el campus en un espai de reflexió sobre els canvis socials, tecnològics i econòmics que afronten les regions perifèriques», Alcón ha assenyalat que, des de l'UJI, «som conscients de la importància de la dimensió territorial i la necessitat de diàleg entre el local i el global. El nostre arrelament al territori és, sens dubte, una fortalesa des de la qual podem projectem al món i ésser un element clau en la internacionalització de la nostra terra».
«És la segona vegada que es celebra un esdeveniment d'aquestes característiques en terres valencianes», ha subratllat, per part seua, el conseller Vicente Soler, que ha afegit: «És imprescindible avançar en la millora de les funcions que les administracions tenen respecte a l'economia. Hem de trobar la manera que els poders públics facen millors polítiques territorials i per a això són vitals els estudis regionals».
Després de la inauguració, la professora de Desenvolupament Econòmic Regional d'Universitat de Birmingham, Raquel Ortega Archilés, ha analitzat l'impacte econòmic del Brexit al Regne Unit i les regions europees en una conferència moderada pel president del Comité Científic de la Reunió Estudis Regionals, Fernando Rubiera. Tal com ha assenyalat Ortega, les principals motivacions de l'estudi parteixen de tres fets: les regions que van votar deixar la Unió Europea són les que tenen major dependència comercial amb Europa; l'impacte del Brexit té efectes no sols en els sectors primaris i de manufacturació, també en el sector serveis; i els efectes de la ruptura en competitivitat entre empreses. En aquest sentit, ha assenyalat que el projecte crea un escenari sense cap mena de flux de comerç entre Regne Unit i la UE, una situació de «Brexit dur que pot ser considerada extrema, però a causa de la incertesa és l'escenari més pròxim».
De totes les dades analitzades, la professora de la Universitat de Birmingham ha destacat: «Les regions econòmiques més febles de RU seran les més afectades, més de 2.5 milions d'ocupacions de la nació estan exposats als efectes comercials del Brexit i la seua productivitat a llarg termini estaria en risc pel fet que les ocupacions i els sectors que més patiria la ruptura amb Europa són la mitjana més productiva».
«En realitat no importa si el Brexit és dur i de fronteres molt delimitades o més lax, moltes regions de Regne Unit es veuran afectades i hi haurà un efecte internacional i un impacte final molt important a Europa, sobretot als països més pròxims» ha recordat Ortega. Per a concloure, ha confirmat que les regions que es beneficien de la ruptura en el RU ho faran «a costa d'altres regions britàniques, per la qual cosa el Brexit incrementarà la desigualtat interregional».