Xavier Freixas: «La pròxima crisi financera serà diferent i la nostra responsabilitat és prevenir la irracionalitat que la precedeix»

12/11/2019 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  •  conferencia-xavier-freixas Xavier_Freixas_19DLL08_in

    FOTO: Damián Llorens

El catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat i premi Rei Jaume I d’Economia 2018, Xavier Freixas, ha analitzat, durant la conferència impartida en el cicle organitzat per la Càtedra Ciutat de Castelló, les crisis bancàries i com detectar-les. El professor Freixas ha començat explicant els costos que implica una crisi bancària, com la reducció del creixement econòmic, un major cost fiscal i uns costos indirectes, tals com els bancs zombis, la reducció del crèdit o el baix cost dels actius. «La passada crisi bancària i la seua recapitalització ha tingut un alt cost per càpita, és a dir, cada espanyol ha pagat 851 euros per a rescatar els bancs», ha destacat. «Amb la passada crisi financera podem predir si la tempesta perfecta pot tornar a ocórrer, ateses condicions com ara la fragilitat macrofinancera, la situació de contagi i un detonador», ha afegit.

Segons Freixas, els millors predictors per a detectar una crisi financera són l'aparició de bombolles financeres, l'endeutament excessiu, l'entrada de capital estranger i l'excessiu creixement del crèdit. És per això que adverteix que «la pròxima crisi financera serà diferent i la nostra responsabilitat és prevenir la irracionalitat que la precedeix, ja que la regulació pot ajudar, però únicament si es limita la intervenció política».

Freixas és llicenciat en Matemàtiques i Economia per la Universitat de Tolosa, i doctor en Economia per la mateixa universitat. És catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat en la Universitat Pompeu Fabra, on va ser degà de la Facultat de Ciències Econòmiques entre 2004 i 2008. A més, és professor investigador a la Barcelona Graduate School of Economics. Amb anterioritat va ser professor en les universitats de Tolosa i Montpeller, així com president de la European Finance Association.

Les seues línies de recerca s'han centrat en la banca i el sistema financer estudiant el paper dels bancs en l'assignació de recursos i el dels bancs centrals com a garants, la normativa de regulació financera, l'eficiència del mercat interbancari i els riscos sistèmics.

Entre els reconeixements que ha rebut destaquen la distinció de la Generalitat de Catalunya per promoure la recerca universitària (2002), el Premi Michael Brennan al millor article en The Review of Financial Studies (2006) o el Premi Rei Jaume I d'Economia (2018) concedit per la Generalitat Valenciana, entre altres.

Fotografies

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions