L’aula magna de la Facultat de Ciències Humanes i Socials portarà a partir d’ara el nom de «Joan Francesc Mira i Casterà», a proposta de la Facultat de Ciències Humanes i Socials i amb l’aprovació per unanimitat del Consell de Govern de l’UJI. La inauguració oficial de l’aula magna Joan Francesc Mira ha tingut lloc en un acte presidit pel rector, Vicent Climent, i la degana de la facultat, Rosa Agost. A més, a la sala de graus II de la Facultat s’ha inaugurat l’exposició sobre la figura de Mira titulada L’ofici de mirar i escriure.
Durant l’acte, que s’ha iniciat amb un fragment de l’espectacle Homer: L’Odissea, el rector ha destacat que «calia reconèixer tants mèrits com s’apleguen en la personalitat intel·lectual de Mira i tant de compromís amb el coneixement crític i amb el nostre país i la nostra cultura». Segons Climent, «avui, la nostra universitat uneix el nom de Joan Francesc Mira a aquest espai, a aquesta aula magna, l’aula gran, la que es reserva per als actes acadèmics més importants i solemnes d’aquesta facultat. Ho fem per a aprovar una assignatura que un bon nombre de membres d’aquesta comunitat universitària sentíem que encara teníem pendent d’aprovar».
Per la seua part, la degana de la Facultat de Ciències Humanes i Socials, Rosa Agost, ha destacat «la unanimitat de la Junta de Centre i del Consell de Govern de la universitat a l'hora d'aprovar la proposta de la denominació «aula magna Joan Francesc Mira i Casterà». L'homenatjat, que ha sigut professor de grec de la Universitat Jaume I, per les seues qualitats de docent, traductor, antropòleg i escriptor, travessa les essències d'aquesta facultat». «El compromís per l'educació, les llengües, la història i la comunicació conflueixen en un intel·lectual que, des del respecte pel nostre patrimoni més immediat, té una mirada universal. Mira representa d'una forma admirable i poc comuna la figura de l'humanista i això el fa candidat òptim per a acompanyar un dels espais més importants i entranyables de la Facultat de Ciències Humanes i Socials», ha afegit la degana.
Per últim, Mira ha agraït a l'UJI aquest reconeixement que «arriba de la mà d'una institució amb la qual he mantingut i mantinc un estret lligam des de fa anys. Molts anys de treball amb constància i persistència; per tant, no puc més que expressar la meua satisfacció i agraïment».
EXPOSICIÓ «JOAN F. MIRA. L’OFICI DE MIRAR I ESCRIURE»
En el marc dels actes d’inauguració de l’aula magna Joan Francesc Mira i Casterà, la sala de graus II de la Facultat de Ciències Humanes i Socials s’ha inaugurat l’exposició sobre Joan F. Mira titulada L'ofici de mirar i escriure i que es podrà visitar de 10 a 13 hores i de 16 a 19 hores fins al 20 d’octubre.
La mostra ret homenatge a l'enorme llegat intel·lectual de Joan Francesc Mira i proposa un recorregut seqüencial i retrospectiu, a partir de quatre línies analítiques interconnectades. Exhibeix fotografies, objectes i documents de la trajectòria de Mira com a pensador i antropòleg valencià. Així, es presenten fotografies de diferents moments de la seua biografia, documents de la seua trajectòria acadèmica (cartilles escolars, certificats acadèmics com el de la Universitat Pontifícia de Roma) i objectes personals (màquines d’escriure, gravadores i cintes d’àudio dels treballs de camp). A més, s’hi podran veure fons atresorats durant les campanyes etnogràfiques que s’incorporaren al Museu Valencià d’Etnologia i una mostra dels llibres publicats per l’autor.
Produïda pel Museu Valencià d’Etnologia, aquesta mostra es va exhibir des del mes de desembre de 2016 fins a l’abril de 2017 a les sales del museu. Després de la seua exhibició inaugural, l’exposició va anar a la Universitat de València (Facultat de Ciències Socials).
JOAN FRANCESC MIRA
Joan Francesc Mira i Casterà va nàixer a València el 1939. Estudià a Roma a la Universitat Gregoriana on es va llicenciar en Filosofia per la Pontifícia Universitas Lateranensis (1959). Posteriorment es va titular en Filosofia i Lletres per la Universitat de València (1963). Dos anys després va obtenir la titularitat de grec en aquesta mateixa universitat. Establit a Castelló, va encetar una tasca de recerca etnogràfica per tot el País Valencià, que va tenir com a resultat la seua tesi doctoral defensada a la Universitat de València el 1971.
Com a antropòleg ha col·laborat amb diferents universitats i centres d'estudis europeus. Entre 1973 i 1976 fou membre del Consell Internacional de Ciències Socials-Unesco. Al País Valencià, ha dirigit l'Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social (1980-1984), integrat en la Institució Valenciana d'Estudis i Investigació (IVEI). Entre 1982 i 1984 va fundar i va dirigir el Museu d'Etnografia de València.
Ha sigut docent en la Universitat de València (1984-1997) i en la Universitat Jaume I de Castelló (1991-2005). Fou conseller de la Institució Alfons el Magnànim (1984-1997) i membre de la Comissió Executiva de la Institució Valenciana d'Estudis i Investigació (1991-1997). Des del 1999 és membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha sigut vicepresident del Centre Català del Pen Club Internacional (1995-2002). Ha presidit Acció Cultural del País Valencià, del 1992 al 1999, i, novament, des del 2012.