Vicente Garrido reivindica el paper del criminòleg en el context judicial

04/11/2016 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  •  congres-criminologia II_Congres_Criminologia_16DLL50_in

    FOTO: Damián Llorens

El criminòleg i professor acreditat catedràtic de la Universitat de València, Vicente Garrido, ha sigut l'encarregat d'oferir la conferència inaugural del II Congrés de Criminologia de la Comunitat Valenciana, que s'ha celebrat a la Universitat Jaume I amb el lema «Una ciència per a la societat», en la qual ha reivindicat la importància del paper del criminòleg en el context judicial i ha destacat la necessitat d'elevar el rigor científic de les aportacions i informes criminològics per a obtenir un major crèdit d'aquesta professió. 

Garrido ha fet una anàlisi de les funcions i el mètode del criminòleg per a reflexionar sobre el futur de la professió. En aquest sentit, ha explicat que el criminòleg té un rol professional dins del context judicial en diferents àmbits de col·laboració, entre els quals ha destacat el seu paper en la implementació de forma sensible al context de programes de rehabilitació dels quals se'n coneix l'efectivitat. «Crec que un àmbit d'especialització de la criminologia hauria de ser el coneixement i domini dels programes que resulten més adequats per a cada cas en concret. Un criminòleg hauria d'estar al dia amb la recerca i conèixer els resultats més propers al seu context i plantejar l'aproximació de treball més adequada. Això no ho fa ningú i caldria reclamar-ho», ha apuntat.

Un altre dels papers del criminòleg que ha posat en relleu és desenvolupar la reflexió crítica i orientar sobre els perills, inconvenients i beneficis dels possibles escenaris vinculats amb pràctiques o polítiques determinades. Així mateix, també ha assenyalat que és necessari promoure la recerca aplicada per a establir una agenda més pública perquè siga debatuda i que es considere no tant com a impuls dels grups de recerca, sinó des del punt de vista del criminòleg dels grans problemes de seguretat ciutadana, per exemple.

Dins del context judicial, Garrido també ha assenyalat que hi ha valoracions i tasques per a les quals els criminòlegs són els més qualificats com, per exemple, en la determinació de les mesures cautelars més adequades. «Són molt pocs els casos on els jutges reben assistència o assessorament sobre aquest tema i em sembla que és un problema que podria ser fàcilment esmenat amb el fet que un criminòleg treballara en un determinat jutjat i poguera fer una valoració», ha assenyalat el professor. En aquesta línia també ha abordat les aportacions que pot realitzar el criminòleg en el procés de recerca criminal i també en judici oral, atès que «la perspectiva criminològica ofereix una interpretació global i comprensiva del fet delictiu i això no ho fa cap especialista».

En definitiva, ha afirmat que els grans àmbits de treball del criminòleg forense en el context del procés són la predicció del risc; el disseny, elaboració i coordinació de programes de tractament per a agressors; la supervisió de tals programes dins de la comunitat i les mesures alternatives fóra d'aquesta i mesures de seguiment dels delinqüents, així com la prevenció i gestió del risc i atenció a les víctimes.

Finalment, ha fet una reflexió sobre la necessitat que els criminòlegs, al costat d'altres professionals de les ciències socials, realitzen un esforç per a elevar el rigor de les seues aportacions. «Els informes criminològics haurien de deixar clar quina és la teoria o la tècnica que s'ha utilitzat i que aquesta ha sigut contrastada empíricament», ha afirmat. A més, ha afegit que el testimoniatge expert ha de ser el producte d'haver-hi aplicat mètodes fiables i vàlids i que aquesta tècnica s'haja aplicat de forma correcta. «Si els criminòlegs som capaços en els nostres informes de fer això, els jutges s'acostumaran a donar-nos més crèdit. Encara no es veu suficientment necessari l'input del criminòleg per a establir el millor criteri per a donar una sentència», ha afirmat.

En aquest sentit, Garrido ha conclòs que es necessita una recerca rigorosa per a assentar els coneixements de la criminologia. Així mateix, ha assenyalat que l'aportació del criminòleg és útil i genera elements positius dins del procés, no tant perquè suposa assegurar el resultat, sinó en la mesura en què dóna a valorar nous ítems o qüestions que cap altre professional introdueix, incrementant així la validesa del procés.

La inauguració del congrés ha sigut a càrrec de la vicerectora d'Estudis de la Universitat Jaume I, Isabel García; la vicedegana del Grau en Criminologia i Seguretat de l’UJI, Cristina Guisasola, i el degà de l'Il·lustre Col·legi Oficial de Criminòlegs de la Comunitat Valenciana, Pablo-Darío Ibáñez.

Aquest congrés interuniversitari se celebra en col·laboració entre les universitats públiques valencianes (Universitat Jaume I de Castelló, Universitat de València-Estudi General, Universitat d'Alacant i Universitat Miguel Hernández d'Elx) i l'Il·lustre Col·legi Oficial de Criminòlegs de la Comunitat Valenciana.

Fotografies

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions