L’UJI nomena honoris causa els juristes Montero Aroca, Martín Queralt i Vives Antón

11/11/2013 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

La Universitat Jaume I ha investit el 5 de novembre com a doctors honoris causa Juan Montero Aroca, catedràtic de Dret Processal; Juan Martín Queralt, catedràtic de Dret Financer i Tributari, i Tomás S. Vives Antón, professor emèrit i catedràtic de Dret Penal, tres de les principals figures jurídiques espanyoles del moment, vinculades amb la docència i la recerca a la Universitat de València i impulsores dels estudis de Dret a Castelló. L'acte ha sigut presidit pels rectors de la Universitat Jaume I, Universitat de València, Universitat de Múrcia i Universitat de Castella-la Manxa; el president del Consell Social de l’UJI i el director general d'Universitat, Estudis Superiors i Ciència. 

La investidura s'ha iniciat amb la laudatio que ha realitzat el catedràtic de Dret Financer i Tributari de l’UJI Germán Orón sobre Juan Martín Queralt, del qual ha destacat «la seua dedicació i treball incessant perquè l'Estat de dret siga una realitat, i que els principis de justícia i la llei, també justa, no es tornen paper mullat a l'hora de ser aplicats». El catedràtic de l’UJI també ha dit de Martín Queralt que pels coneixements que atresora, i no solament jurídics, sinó també històrics, musicals i literaris, és un savi jurista i un polímata. Per a finalitzar, ha llegit algunes de les frases que han dedicat al nou honoris diferents experts i juristes, entre les quals calen destacar elogis com que «ha realitzat aportacions molt valuoses a la ciència del Dret Financer i Tributari i està reconegut a Espanya i en tots els països d'influència llatina com un dels professors més excel·lents d'aquesta disciplina» i que «és l'especialista del dret financer i tributari més rellevant de la seua generació».

Per la seua banda, Martín Queralt ha començat la seua intervenció agraint a la Universitat Jaume I l'honor que li ha concedit, «amb un agraïment molt profund i sentit» i ha realitzat un repàs a les persones que l'han acompanyat en la seua trajectòria personal i professional. Després ha abordat alguns temes d'actualitat que li preocupen seriosament, com ara la banalització de la cultura, que està danyant molt greument la Universitat pública: «Moltes universitats són centres dedicats a la creixença mercantil i no a la formació de l'excel·lència»; la fallida de la tradició romanista i la seua substitució per la concepció anglosaxona del Dret; la conversió de l'administració en recadera dels àugurs de Brussel·les; l'interminable estira-i-arronsa entre comunitats autònomes i estat central pel finançament; les demores en la resolució dels processos incoats per frau a la hisenda pública per part dels governants; les retallades en els salaris i l'increment de les càrregues fiscals sobre el poble pla, etcètera. L'honoris ha conclòs el seu discurs afirmant que fer un repàs d'aquests temes és descoratjador, ja que «el 2013 es repeteixen els mateixos problemes que fa 500 anys. Res ha canviat. Potser hem d'atribuir-ho a la desmemòria col·lectiva. Potser…». 

Juan Luis Gómez Colomer, catedràtic de Dret Processal de l’UJI, ha exercit de padrí del doctor Juan Montero Aroca, al qual ha qualificat com «un exemple i model per a tots els universitaris pel seu magisteri i la seua professió d'investigador, un mestre de debò, una persona íntegra, honrada i justa que domina a més la disciplina com pocs. És intel·ligent, obert al progrés, crític constructiu i receptor de crítiques, de manera tal que els seus grans coneixements es tradueixen en escrits que valen la pena perquè aporten solucions i et fan pensar». Quant a la seua faceta investigadora, el catedràtic ha destacat la importància de les recerques de Montero Aroca per a una bona pràctica del procés que porte a una solució més justa del litigi, conflicte o causa. Finalment, ha conclòs afirmant que Montero Aroca ha de passar a la història jurídica per ser qui millor ha realçat fins ara el valor principal del dret processal, que és el Poder Judicial i no el procés, sense menysprear ni aquest ni el dret d'acció, amb totes les conseqüències que això implica, i per haver explicat de manera incontestable que la clau de volta del sistema és la independència judicial i les seues garanties.

Per la seua banda, el professor Montero ha centrat el seu discurs en la gran paradoxa que es dóna en el dret processal del segle XXI, en haver de triar-se políticament entre la llibertat, representada pel procés penal; i els diners, representats pel procés civil. «Els poders atribuïts al jutge han canviat les tornes i els que eren clàssics del procés civil ara s'apropien pel procés penal, i al revés, amb el que al final del viatge al servei dels diners importa la veritat material i els poders del jutge s'augmenten; i al servei de la llibertat, la veritat és el que les parts diuen que és veritat i els poders del jutge disminueixen, quan per a anar tot bé hauria de ser exactament al contrari».

En últim lloc, la catedràtica de Dret Penal de l’UJI María Luisa Cuerda Arnau ha realitzat la laudatio de Tomás Salvador Vives Antón. Cuerda ha destacat que Vives Antón ha dedicat la seua vida al servei de la consolidació democràtica, sense oblidar la seua faceta de mestre i el seu compromís amb la universitat pública. Pel que fa a la seua inabastable obra científica, la catedràtica s'ha referit a la seua obra magna, els Fonaments del sistema penal, amb la qual Vives ha mostrat que «o concebem el món des de la llibertat o no podem concebre'l en absolut» i que «el sistema de justícia penal ha de construir-se des de la idea de democràcia, el nervi de la qual el constitueixen els drets fonamentals com a regles de tracte i convivència entre éssers humans que es reconeixen lliures, iguals i responsables». Per a Cuerda, els deixebles de Vives Antón «hem de contribuir a difondre aquest missatge. Avui més que mai. Perquè ens dirigim a una generació de joves que creix amb una falta crònica de perspectives socials, en una política de desigualtat creixent i de corrupció pública, al mig, en suma, de la més profunda contradicció que haja existit mai entre capitalisme i democràcia». 

En la seua intervenció, el professor Vives Antón ha incidit en la importància que el dret penal siga exposat amb claredat per a ser intel·ligible a tots i ser aplicat amb rigor per a garantir la seguretat jurídica. D’altra banda, ha apel·lat a la interpretació de les lleis segons l’ús comú del llenguatge i el sentit comú i les exigències de la Constitució com a instrument per a aconseguir la garantia dels drets de llibertat. «Per això he intentat defensar les llibertats liberals cada volta que les he vist agredides» ha assenyalat. «L’àmbit del dret penal delimita un camp en el qual els abusos del poder lesionen o posen en perill les llibertats bàsiques dels ciutadans i el principi que ha de regir l’activitat dels juristes ha de ser el principi de nulla poena sine lege, principi sobre el que gira el dret penal civilitzat, ja que un sistema jurídic que no el respecte no seria dret, sinó terror penal».

Per a finalitzar, el rector ha mostrat la seua satisfacció pel nomenament com a nous doctors honoris causa dels professors Martín Queralt, Montero Roca i Vives Antón i ha destacat que aquest acte té una especial rellevància per tres factors: «perquè representa la incorporació al nostre claustre universitari de tres destacats juristes que han desenvolupat una intensa labor docent, però sobretot investigadora, en els camps del dret processal, del dret tributari i financer i del dret processal; perquè en les tres persones que avui homenatgem coincideix una història de vinculació amb la nostra Universitat que es remunta als temps del CUC; i per les matèries que avui posem en valor, tres especialitats molt concretes de l'àmbit del dret». En aquest sentit, Climent ha volgut destacar que el dret és una branca del saber humà que té un valor fonamental atès que «tot el que hem avançat com a societats civilitzades no hauria sigut possible sense l'armadura del dret, que ens protegeix contra les pitjors versions de l'ésser humà i ens brinda un camí sòlid cap al millor de nosaltres mateixos», ha assegurat. 

 

Vídeo complet de l'acte en diferents formats

 

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions