La Universitat Jaume I va celebrar a la sala de juntes del Rectorat una taula redona amb el títol «Construint junts la universitat del futur» amb l’objectiu de reflexionar al voltant d’una sèrie de temes clau per al futur de la Universitat.
En la taula, que va ser inaugurada per Vicent Climent, rector de la Jaume I, i moderada pel cap del Servei de Comunicació i Publicacions de l’UJI, Francisco Fernández, van participar Encarna Barragán, exsecretària general de CCOO-PV a Castelló; José Luis Breva, nou president del Consell Social de l’UJI; Carlos Cabrera, gerent de CERACASA; Emilio Marín, director de la refineria BP Oil Castelló, i Francisco Pérez, catedràtic de la Universitat de València i director d’Investigació de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE).
Els temes tractats a la taula van versar sobre els que recull l’informe «Propuestas para la reforma y mejora de la calidad y eficiencia del sistema universitario español» encarregat pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, més conegut com «informe Wert», és a dir, la selecció del professorat universitari, l’avaluació de la qualitat de les universitats, el model de govern, el finançament de la universitat pública, el catàleg d’estudis i titulacions universitàries, la transferència dels resultats de la investigació i la internacionalització de la universitat.
Respecte al model de governança, José Luis Breva va manifestar el seu desacord amb la «desaparició dels consells socials» i «la integració d’un nou consell format per acadèmics interns» que postula l’informe Wert. En aquest sentit, el president del Consell Social va declarar: «El que m’agradaria és que la universitat tinguera més llibertat, però també més responsabilitat i control dels resultats realitzat per un òrgan extern». Francisco Pérez va reforçar aquesta idea, afegint que «l’altra cara de l’autonomia de la universitat és la rendició de comptes».
Pel que fa al finançament, l’exsecretària de CCOO-PV a Castelló va lamentar el fet que a Espanya el nivell de finançament públic siga inferior a la mitjana europea, fet que produeix «un biaix en la igualtat d’accés als estudis». Al mateix temps, va reivindicar «l’obligació de les universitats públiques de garantir la igualtat i l’equitat tant per a l’estudiantat com per al professorat».
D’altra banda, quant a la internacionalització de la universitat, Carlos Cabrera va apuntar algunes limitacions que el sistema universitari espanyol hauria de pal·liar, com són el finançament dels programes d’intercanvi, les barreres administratives, la qualitat dels programes i el nivell d’idiomes de l’estudiantat.
El gerent de CERACASA va abordar també el catàleg d’estudis i titulacions. Sobre l’augment d’oferta acadèmica, va apuntar que «tenir més quantitat de cursos no implica una major qualitat universitària», i va afegir que caldria considerar la importància dels estudis i plantejar la seua «reconducció o reducció» en funció del finançament i les necessitats. Emilio Marín també va fer referència a aquest aspecte i va destacar la importància de corregir «la desconnexió existent entre la universitat i l’empresa» establint vies d’interacció per adaptar l’oferta acadèmica a les demandes del mercat laboral.
Durant la seua intervenció, el rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent, va apel·lar a la necessitat del debat per tal de «millorar el sistema universitari espanyol i fer-lo més eficient». A més, Climent va anunciar que el debat a l’entorn d’aquests temes s’obrirà a la comunitat universitària en el proper claustre, establert per al 9 de juliol, perquè tothom puga expressar la seua opinió davant les propostes de l’informe.