Lázsló aposta per un canvi de mentalitat global per a encarar l'eminent canvi de sistema El filòsof considera la ciutadania responsable de les transformacions conceptuals que possibiliten una cultura cooperativa i sostenible

31/05/2013 | LAURA CASTILLO
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  • Consciència Global Inclusiva resumconscienciaglobal conscienciaglobal

    Taula inaugural del I Fòrum Internacional sobre Consciència Global Inclusiva. D'esquerra a dreta: F. Xavier Molina, Cristina Pauner, Aurelia Bengochea, J. Manuel Gil, i Antonio Grandío. | FOTO: DAMIÁN LLORENS

El I Fòrum Internacional sobre Consciència Global Inclusiva, celebrat els dies 23 i 24 de maig a la sala de graus de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques de l’UJI, es va inaugurar amb la intervenció del doctor Ervin Lázsló, president del Club de Budapest i nominat en dues ocasions per al premi Nobel de la Pau. Lázsló, que va participar en el fòrum a través de videoconferència, va assenyalar que els problemes socials «no poden solucionar-se amb la mateixa consciència que els ha provocat».

Sobre el concepte de consciència i parafrasejant Einstein, el filòsof va dir que «és la suma de tot allò que sentim, pensem i valorem [...] i determina la manera com ens veiem, com actuem, i el tipus de món que creem al nostre voltant». Per a Lázsló, la cultura del logos (basada en un sistema de jerarquies, en l’homocentrisme i la competència) ha sigut la que ha mantingut l’actual sistema econòmic. «El logos ha creat un món no sostenible per les contínues tensions entre l’humà i el medi ambient».

Això no obstant, el president del Club de Budapest va dir que «podem canviar la cultura de l’ésser humà» i, amb això, modificar la manera en què un sistema econòmic com el capitalista es comporta davant altres sistemes, com són el social o el mediambiental. Per aquest motiu, Lázsló va apostar per una transformació social que «ens faça moure’ns des del col·lapse cap a l’evolució positiva», i va proposar l’aplicació sistèmica i pràctica del paradigma d’holos. Segons aquest criteri, el món funciona com un sistema complet en què els elements es troben interconnectats i mitjançant procediments de causalitat circular.

D’acord amb això, «la humanitat és un component orgànic de la xarxa de vida a la natura», i «el canvi en qualsevol dels elements –tecnològic, econòmic, cultural, polític o mediambiental– afecta tota la resta». Per això, va afegir, «ens trobem en una època de cooperació» que s’ha de regir d’acord amb una «consciència regional global» segons la qual «totes les regions formen part de la comunitat mundial però són alhora autosuficients». Per a Lázsló, aquest és un requisit essencial a l’hora d’assolir una societat sostenible, pacífica i amb un nivell de benestar comú a tots.

«El principal problema amb què es troba aquest paradigma és que es relega al camp de la imaginació i no a un estat de consciència normal». Segons va explicar, l’assentament de la mentalitat empírica és la trava més gran amb què s’enfronta l’holisme i va dubtar que aquesta visió puga influir en els líders polítics i socials. No obstant això, va confiar en la ciutadania i en les generacions de joves, «que ja s’han obert a aquest canvi cultural».

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions