El Grup d’Ecofisiologia i Biotecnologia de la Universitat Jaume I coordinarà el projecte OPTIMUS PRIME, concedit dins de la convocatòria PRIMA (Partnership for Research and Innovation in the Mediterranean Area), un programa europeu per a l’establiment de consorcis transnacionals dins l’àrea mediterrània per al desenvolupament de projectes de recerca i innovació.
El projecte, que té una durada de tres anys i està coordinat pel professor Vicent Arbona del Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural de l’UJI, se centra en la tomata com a cultiu important de l’àrea mediterrània, incloent-hi nombroses varietats amb característiques morfològiques i usos culinaris diversos. Concretament, l’objectiu és fer front a les dificultats que el canvi climàtic pot provocar en l’aprofitament dels recursos naturals per a la producció agrària i que també pot afectar a una major incidència de plagues altament nocives com ara l’aranya roja o la Tuta absoluta, que tants danys provoca al conreu de la tomata.
El projecte estarà desenvolupat per un consorci constituït per nou participants de sis països: Itàlia, Xipre, Grècia, Turquia, el Marroc i Espanya, entre els quals hi ha experts en fisiologia i bioquímica vegetal, agronomia i empreses relacionades amb la gestió agrària i la producció hortícola. L’equip de l’UJI estarà conformat pels professors Aurelio Gómez Cadenas i Rosa M. Pérez Clemente, així com l’investigador Miguel González Guzmán del programa d’excel·lència Ramon y Cajal del Ministeri de Ciència i Innovació, a més del responsable de projecte Vicent Arbona.
Per a fer front a aquest efecte del canvi climàtic, es desenvoluparan tractaments basats en productes naturals i microorganismes que provoquen respostes fisiològiques i bioquímiques que contribueixen a la major tolerància de les plantes a diferents factors ambientals i plagues. Aquest procés, conegut com «priming», provoca una sèrie de canvis en la planta que la preparen per a suportar millor qualsevol amenaça, ja siga un brusc canvi de les condicions ambientals de cultiu com la sequera, les temperatures elevades o l’atac de plagues, sense alterar la seqüència genètica de la planta o les seues característiques agronòmiques.
«Els resultats derivats d’aquest projecte seran molt útils per a l’agricultor, ja que li permetran reduir els costos de producció derivats de les pèrdues per factors ambientals adversos o plagues i la reducció en l’aplicació de plaguicides. A més, contribuirà a una producció agrària més segura, saludable i sostenible», assenyala el coordinador del projecte Vicent Arbona.
D’aquesta manera, el projecte contribuirà a desvelar els mecanismes que controlen el desenvolupament de les respostes de tolerància a escala genètica i bioquímica i si existeix algun tipus d’heretabilitat en els trets adquirits mitjançant la inducció de canvis epigenètics, per a la qual cosa s’empraran les tècniques més capdavanteres de perfilat de l’expressió gènica i de metabòlits, aprofitant l’equipament que s’ha adquirit recentment i que ha sigut cofinançat per la Generalitat Valenciana i els fons FEDER (IDIFEDER 2018/010-Actuació cofinanciada per la Unió Europea a través del programa operatiu del fons europeu de desenvolupament Regional (FEDER) de la Comunitat Valenciana 2014-2020).
A més, s’estudiarà la possibilitat d’ampliar l’ús dels tractaments a altres conreus hortícoles i, fins i tot, a arbres fruiters, la qual cosa podria contribuir a una producció citrícola més sostenible.