Dos equips d'investigació de la Universitat Jaume I de Castelló, Epidemiologia Perinatal, Salut Ambiental i Investigació Clínica i els grups Geotec, Anàlisi de Formes 2D i 3D-Aprenentatge Estadístic en Intel·ligència Artificial, Estereologia i GIANT (a través de la Fundació ELLIS) han obtingut ajudes en la competitiva convocatòria de la Fundació BBVA sobre COVID-19 per a la investigació de la càrrega genètica del virus en mostres d’aerosol atmosfèric i l’anàlisi de la mobilitat humana mitjançant les dades massives.
La Fundació BBVA ha impulsat 20 projectes sobre el virus amb la implicació de més de 400 investigadors i investigadores en Biomedicina, Big Data i Intel·ligència Artificial, Ecologia i Veterinària, Economia i Ciències Socials i Humanitats entre les quasi mil sol·licituds presentades a la convocatòria especial d’ajudes, dotada amb 2,7 milions d’euros.
La proposta «Detecció de SARS-CoV-2 en mostres d’aerosol atmosfèric» està liderada per Juana Mari Delgado Saborit, investigadora del grup Epidemiologia Perinatal, Salut Ambiental i Investigació Clínica, qui es va incorporar a la Universitat Jaume I gràcies al Pla GenT de la Generalitat Valenciana per a incorporar personal investigador d’excel·lència al sistema de ciència valencià.
Sota la direcció de la investigadora, un equip multidisciplinari d'experts en epidemiologia ambiental, qualitat de l'aire i microbiologia integrat per les universitats de Castelló, València i Elx i la Direcció de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la GVA investigarà la detecció i quantificació de càrrega genètica del virus SARS-CoV-2 en mostres d'aerosol atmosfèric facilitades pel Servei de Qualitat de l'Aire-GVA.
L'objectiu és explorar i explotar el desfasament entre la incubació del virus i el pic d’infectivitat associat a espiració de partícules virals i la presència de símptomes, per a proposar una xarxa d'alerta que facilite el disseny de plans d’emergència i de mesures d’actuació per reduir l’impacte de futurs episodis de COVID-19 en el benestar de la població i l’economia.
El projecte «Ciències de dades en la lluita contra COVID-19: mobilitat, models epidemiològiques, models predictius i ciència ciutadana» liderat per Nuria Oliver, cofundadora de la Fundació de la Comunitat Valenciana Unitat ELLIS d’Alacant, compta amb la participació de tres grups de l'UJI: GEOTEC, liderat per Joaquín Huerta; Anàlisi de Formes 2D i 3D, Aprenentatge Estadístic en Intel·ligència Artificial, Estereologia (amb Marina Martínez García) i GIANT (amb Emilio Sansano), juntament amb altres quatre centres universitaris i la Fundació per al Foment de la Recerca Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO) i la mateixa GVA.
L’estudi analitzarà la mobilitat humana a gran escala a partir de dades de telefonia mòbil. Amb això es busca valorar l'impacte de les mesures de confinament i fins a quin punt es redueix la mobilitat, així com identificar la mobilitat entre diferents zones geogràfiques d'una població i dins d'aquesta. Això servirà, per exemple, per a determinar la mobilitat màxima que pot absorbir cada departament de salut abans d'aconseguir la seua taxa de contagi màxima que provoque el col·lapse sanitari.
A més, desenvoluparà models epidemiològics computacionals per a determinar com es propagaria la pandèmia sobre la base de diferents situacions i models predictius sobre el nombre d'hospitalitzacions per a preparar els recursos necessaris. Les dades utilitzades per a l'anàlisi de la mobilitat procediran dels habitants de la Comunitat Valenciana a través d'una col·laboració amb l'Institut Nacional d'Estadística. Finalment, hi ha una gran enquesta ciutadana a escala internacional que ja reuneix més de 300.000 respostes i que pretén entendre la percepció ciutadana durant la crisi sanitària.
Imatge (d'esquerra a dreta): Emilio Sansano, Marina Martínez, Joaquín Huerta, Rosa de Llanos i Marisa Rebagliato