Regar les tomaques amb menys aigua quan els fruits ja han quallat ajuda a augmentar el seu valor funcional i millora el seu sabor. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi desenvolupat per investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV), la Universitat Jaume I de Castelló (UJI), l'Institut Navarrès de Tecnologies i Infraestructures Agroalimentàries (INTIA, S.A.) i el Centre de Recerques Científiques i Tecnològiques d'Extremadura (CICYTEX). L'estudi, parcialment finançat per l’INTIA i els fons FEDER, ha sigut publicat en la revista Food Chemistry.
Cada vegada els consumidors presten més atenció a la capacitat dels aliments per a prevenir el desenvolupament de malalties o contribuir a una bona salut en general. És el que s’anomena valor funcional dels aliments. «En la tomaca aquest valor funcional ve condicionat especialment pel contingut en carotenoides (beta-carotè i licopè), àcid L-ascòrbic (vitamina C) i polifenols. Aquests compostos ajuden a prevenir determinats tipus de càncer i malalties cardiovasculars», apunta Jaime Cebolla, investigador de l'Institut Universitari de Conservació i Millora de l’Agrodiversitat Valenciana (COMAV) de la UPV.
En aquest estudi, els investigadors van avaluar l'impacte i eficàcia d'un reg deficitari controlat (RDC) per a augmentar el valor funcional de la tomaca. «Es tractava de restringir el reg quan els fruits ja han quallat amb l'objectiu de reduir l'ús d'un recurs cada vegada més escàs com és l'aigua, millorant alhora el seu sabor. Aquesta estratègia davant d'un reg deficitari continuat afecta en menor mesura els nivells de producció», apunta Raúl Martí, també investigador del COMAV-UPV.
L'estudi conclou que el reg deficitari controlat no augmenta el contingut en carotenoides, però sí determinats polifenols i l'àcid L-ascòrbic. «No obstant això, hi ha una important interacció genotip-ambient. És a dir, la resposta de cada varietat canvia en funció de l'ambient de cultiu. En aquest cas, es van avaluar les respostes en dues de les principals zones productores de tomaca d'indústria: Extremadura i Navarra», matisa Miguel Leiva, investigador del COMAV-UPV.
Per a optimitzar el valor funcional, els investigadors conclouen que és fonamental seleccionar les varietats i zones de cultiu que maximitzen l'acumulació d'aquest tipus de compostos, polifenols i àcid L-ascòrbic. «L'ús de varietats amb alt licopè permet augmentar no solament els continguts en carotenoides, sinó també en polifenols i àcid L-ascòrbic, per la qual cosa representen el material idoni per al desenvolupament de productes processats d'alt valor afegit», afegeix l’investigador Salvador Roselló de la Universitat Jaume I.
Pel que fa al reg controlat deficitari, els investigadors destaquen que permet augmentar el valor funcional en determinades zones. A més, estudis previs constaten que augmenta el contingut en sucres i àcids i volàtils relacionats amb el sabor de la tomaca. «L'ús combinat de varietats amb alt licopè, el seu cultiu en zones més favorables i l’RDC pot contribuir a obtenir productes amb elevat valor funcional, que ens ajudaran a prevenir malalties degeneratives», conclou Jaime Cebolla.
Aquests resultats s’emmarquen dins del projecte «Optimización de la calidad organoléptica y funcional del tomate de industria. Selección de genotipos y técnicas de cultivo respetuosas con el medio ambiente».
«Influence of controlled deficit irrigation on tomato functional value». Food Chemistry. Volume 252, 30 June 2018, Pages 250-257. Autors: Raúl Martí; Mercedes Valcárcel; Miguel Leiva-Brondo; Inmaculada Lahoz; Carlos Campillo; Salvador Roselló; Jaime Cebolla-Cornejo.
https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0308814618301079