Una investigació de la professora del Departament de Filosofia i Sociologia de la Universitat Jaume I Irene Comins critica que la societat contemporània «legitime la manipulació instrumental dels recursos naturals alhora que la natura haja esdevingut un objecte més del capitalisme». Els resultats d’aquest estudi, el qual defensa la transició cap a una nova autoconsciència ecològica, s’han publicat en Daimon, Revista Internacional de Filosofía.

Irene Comins aborda les contribucions de la filosofia del cuidar al pensament ecològic i recomana la revisió de «centrismes excloents i reduccionistes de la realitat, com ara la jerarquia de superioritat de l’ésser humà per sobre del medi ambient», comenta la investigadora de la Facultat de Ciències Humanes i Socials. De fet, aquest treball s’emmarca en la línia de construir una ecosofia: una filosofia ecològica capaç d’orientar el gran canvi d’idees que ha tingut lloc en les últimes dècades en relació amb el deteriorament del medi ambient.

Aquest estudi presenta la Carta de la Terra –promoguda per les Nacions Unides per a la protecció ambiental, els drets humans, el desenvolupament igualitari i la pau– com a exemple de declaració internacional que assumeix la filosofia del cuidar com a marc de sentit per a la construcció d’una nova consciència ecològica. Comins recorda que la història del pensament occidental, a excepció d’alguns corrents puntuals, «s’ha caracteritzat per l’antropocentrisme, és a dir, per situar l’ésser humà en un plànol superior al de la natura».

D’una banda, en opinió de la professora, «la natura es conceptualitza com una matèria inert, susceptible de ser objecte d’una relació instrumentalitzada al servei de l’ésser humà. La ciència occidental, de tradició galileana, ha contribuït a aqueixa transformació de la natura, d’una mare viva i nutrícia en una matèria inert i manipulable, una transformació conceptual que s’adaptava perfectament a l’exigència d’explotació del capitalisme». I, de l’altra, «l’ésser humà, individualista, ha oblidat la seua terrenalitat, la seua connexió íntima amb l’entorn», argumenta Comins.

EL LLEGAT DE LES DONES

En el camí cap a una nova autoconsciencia ecològica, la professora de l’UJI considera especialment interessant «dirigir la mirada cap a les veus silenciades pel pensament occidental hegemònic: les de les dones i les dels pobles no occidentals». Les principals aportacions ecologistes provinents d’aquestes dues veus, tenen, segons l’autora, «alguns punts en comú: una visió que considera la vida sagrada, la terra com a mare i els seus éssers profundament interconnectats».

Aquesta recerca d’Irene Comins se centra en les aportacions del llegat de les dones a la construcció d’aqueixa nova consciència ecològica. «Enfront de la lògica excloent de la dominació i de l’acumulació econòmica –assevera–, cal promoure una d’alternativa de la sostenibilitat de la vida, la qual estiga construïda sobre l’eix relacional de la cura. L’atribució històrica de les tasques del cuidar a les dones ha fet que aquestes desenvolupen unes determinades habilitats morals –de manteniment de les connexions, la sostenibilitat i la cura de la vida– que descobrim ara com a font d’una cosmovisió biocèntrica.»

Davant la lògica de l’acumulació econòmica, «la lògica de la sostenibilitat de la vida dóna un lloc prioritari a la supervivència, al manteniment de la salut, a les tasques de reproducció i de cura, tasques que, a més de mantenir la vida, proporcionen una comprensió pràctica que cal preservar la natura si volem sobreviure», conclou.

Irene Comins és professora del Departament de Filosofia i Sociologia de la Universitat Jaume I de Castelló i directora de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Social i Pau de la mateixa institució. Ha realitzat treballs d’investigació al Departament d’Estudis per a la Pau de la Universitat de Bradford (Regne Unit) i ha participat en diferents congressos internacionals en les universitats de Giessen (Alemanya) i Toluca (Mèxic). Les seues línies de recerca principals giren al voltant de la filosofia per a la pau i els estudis de gènere. Entre les seues publicacions destaca el llibre monogràfic Filosofía del cuidar, una propuesta coeducativa para la paz (Icaria, 2009) i els articles recents «De víctimas a sobrevivientes: la fuerza poiética y resiliente del cuidar» en Convergencia Revista de Ciencias Sociales (2015, vol. 22, núm. 67) i «La ética del cuidado en sociedades globalizadas: hacia una ciudadanía cosmopolita» en Thémata. Revista de Filosofía (2015, núm.  52).

Comins Mingol, Irene (2016): «La filosofía del cuidado de la Tierra como ecosofía» en Daimon, Revista Internacional de Filosofía, núm. 67, 133-148.