Les fites estratègiques TI per a l’UJI

05/03/2021 | UADTI, SI i OITAI
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

La instal·lació d'una base de dades única, l'aposta pel desenvolupament propi i el programari lliure, la implantació de la cartera de projectes o la migració al núvol són algunes de les decisions que han marcat l'estratègia en Tecnologies de la Informació (TI) a la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló. En aquesta retrospectiva que hem iniciat amb motiu del 30è aniversari de la Universitat, desgranem algunes d'aquestes iniciatives claus.

Base de dades única

Des de l'inici de la Universitat Jaume I en el 1991, «apostem per agrupar totes les dades rellevants per al Sistema d'Informació en un sol lloc». Així ho recull l'article «El Gobierno TI en el Sistema de Dirección Estratégica de la Universitat Jaume I de Castelló» publicat per la CRUE en 2016. Es va optar per una sola base de dades institucional per a evitar redundàncies i, per tant, també «les temudes inconsistències que provoquen». Aquesta base de dades, que van instal·lar els primers informàtics de l'UJI, es va basar en el sistema Oracle sota la premissa de dada única.

Imagen de la pantalla de inicio del sistema de apoyo a la administración y servicios corporativos e-UJIER@

Imatge d’arxiu del catàleg de serveis automatitzats de suport a l’administració corporativa. Font: https://web.archive.org/web/20001018094403/http://e-ujier.uji.es/

Aquesta ha sigut la filosofia de gestió de la informació en què s'ha basat la Universitat des de la seua creació. La informació no s'ha emmagatzemat en tants llocs com s'ha necessitat, sinó en un únic lloc en què es garanteix l'actualització i l'accés des de qualsevol lloc. «Pensàrem que el millor era unificar la base de dades i evitar que cada aplicació tinguera la seua base de dades», explica José Pascual Gumbau, qui defensa que ha sigut un dels principis clau per a la gestió i el funcionament de les TI en la universitat castellonenca. «La dada única ha sigut un mecanisme molt eficient per a assegurar la qualitat de la informació», afegeix José Miguel Castellet.

Sota la condició de dada única, també es va apostar per crear usuaris perquè cada membre de la comunitat universitària tinguera el seu espai i poguera guardar les seues coses. Segons explica un altre dels veterans, Enric Navarro, es va començar pel personal d'administració i el professorat i es va seguir, després, amb l'alumnat. De fet, l'UJI va ser la primera universitat a Espanya a crear un compte propi a l'estudiantat sota el sistema operatiu AIX d'IBM.

Aquesta base de dades es va sustentar, a més, en una solució pròpia de ERP (Enterprise Resource Planning) centralitzada, és a dir de dada única, i d'ús descentralitzat per a totes les solucions tecnològiques dels serveis de la Universitat. En 1998, es va aprovar l’ERP e-Ujier@ Sistema de Gestión Integral de la UJI com a eina de gestió institucional de suport als processos de l'organització.

Imagen del Sistema de Gestión Integral de e-UJIer@

Imatge d’arxiu del Sistema de Gestió Integral de l’e-UJIer@
Font: https://web.archive.org/web/20010302122429fw_/http://e-ujier.uji.es/E-ujier.html

Desenvolupament propi i programari lliure

El desenvolupament propi i l'ús de programari lliure han estat lligats sempre a l'ADN de l'UJI. Aquest compromís el recullen fins i tot els Estatuts de la Universitat, recentment renovats. En els inicis, el desenvolupament propi va ser una necessitat. L'UJI, recorda el primer informàtic del campus, Toni Bellver, era la primera que naixia amb plans d'estudi per crèdits i això «va condicionar els primers passos de la programació». No hi havia productes en el mercat per a les necessitats de la Universitat, així que «no vam tindre un altre remei». A poc a poc, assegura un altre dels programadors veterans, Salvador García, vam veure «que així no depeníem de tercers ni de les exigències del mercat i ho podíem fer a la mida de les nostres necessitats».

Així, a més de fomentar l'ús de formats informàtics oberts, la universitat castellonenca sempre ha defensat el desenvolupament i la producció pròpia d'aplicacions i ha comptat des de sempre amb un equip propi de desenvolupament. Una mostra d'aquesta aposta va ser la reestructuració de l'àrea d'aplicacions i de metodologia de desenvolupament impulsada en 2010. A part d'eliminar l'entorn d'aplicacions basades en SQL*Forms, s'apostava per separar els entorns de desenvolupament i producció. Tot això es va fer adoptant el conegut com a procés SCRUM, que es basa en un conjunt de pràctiques per a treballar en equip i obtindre el millor resultat possible en els projectes. En aquest moment, van desaparèixer els despatxos individuals, es van enderrocar parets i l'àrea de treball de desenvolupament es va convertir en un gran espai obert compartit per a treballar més fàcilment en equip. Aquests canvis van ser l'embrió de la Unitat d'Anàlisi i Desenvolupament TI (UADTI), que es va escindir definitivament del Servei d'Informàtica.

Despacho en obras con una escalera en primer plano y tabiques en el sueloEspacio de trabajo remodelado para adaptarse al modelo SCRUM de desarrollo en equipo

Fotos: Espai de treball remodelat per a adaptar-se al model SCRUM de desenvolupament en equip

El primer servidor web i el primer cercador

La tenacitat i l'aposta per la xarxa també han marcat la història tecnològica de la Universitat. En 1993, un grup de visionaris format per Toni i Carles Bellver, Enric Navarro i Enrique Silvestre, del Servei d'Informàtica, i pel professor Jordi Adell, van crear el primer servidor web d'Espanya. Després d'instal·lar un any abans un servidor Gopher, que era estàtic, i després de diversos mesos de funcionament estable i satisfactori, van informar Tim Berners-Lee, el creador de la web, que havien instal·lat un servidor web experimental en l'adreça http://www.uji.es. Berners-Lee ho va incloure en la llista que mantenia en el seu servidor <http://info.cern.ch>. Toni Bellver assenyala que «la nostra convicció i les circumstàncies (érem molt joves i molt oberts a les novetats) ens van fer veure que el futur estava ahí» (parlant de la informació distribuïda i dels servidors web). «En aquest moment», afegeix Enric Navarro, «no érem conscients del monstre que seria després i de l'explosió que ha provocat Internet».

En un recuadro el artículo recoge que en 1993 ya existía la primera web española que era www.uji.es, la web de la UJI.

Foto: Article de PC Actual núm. 164 (2004) dedicat als 15 anys de la informàtica que menciona la creació de la primera web espanyola, www.uji.es.

Listado de servidores web donde consta el de la UJI en septiembre de 1993

Foto: Còpia realitzada per Jordi Adell del llistat disponible entre setembre i novembre de 1993 en el servidor web del MIT Font: https://elbonia.cent.uji.es/jordi/wp-content/uploads/arqueologia/sep93.html#z228

El mateix any 1993, veient com evolucionava la gran revolució de la web i que no hi havia cap registre a Espanya dels servidors web, aquest mateix equip va crear el primer cercador especialitzat en la Internet espanyola. Es va anomenar Dónde? i era una base de dades d'enllaços aportats pels mateixos usuaris, amb un motor de cerca propi. Progressivament van anar apareixent els cercadors comercials Terra, Olé o Yahoo i van entrar en joc «exèrcits de programadors» que van fer que «el nostre cercador, que era artesanal i a mà, no tinguera sentit», relata Enric Navarro. Amb 44.563 registres en la base de dades, va anunciar que tancava les portes l'1 de juny de 1999.

Imagen de la web de dónde? en que se especifica que fue uno de los primeros mapas virtuales del ciberespacio español.

Foto: Dónde? va ser un dels primers mapes virtuals d’Espanya
Font: https://donde.uji.es/

Dins de l'immens univers que va obrir Internet, l'UJI va ser també pionera en la implantació l'any 2000 del correu electrònic en la web. Fins llavors, els usuaris només podien consultar el seu email des de la seua terminal i, el desenvolupament d'una passarel·la, va permetre que s'hi poguera accedir des de qualsevol lloc i, a més, en un entorn gràfic.

Cartera de projectes

Ja en els primers passos de la Universitat, es va dissenyar un pla inicial de l'entorn de gestió que descrivia quines aplicacions s'havien de desenvolupar, sota una mateixa base de dades, amb dada única, i integrades. Encara que, ara, tot allò sembla molt primitiu, en realitat era tota una modernitat per a l'època. Aquell document, escrit a màquina, recollia termes com ara filosofia, client servidor, dada única, sistema integrat... una sèrie de conceptes que altres membres de la comunitat universitària no entenien i, que fins i tot provocaven els riures d'uns altres que veien als primers programadors com «una mica estranys i friquis». Però, el temps i la realitat han donat la raó a aquests primers informàtics que van establir les bases i les regles del joc de la tecnologia a l'UJI.

Superada la fase de creació de la Universitat, en 1996 es va aprovar el Pla de Sistemes que establia un pla estratègic i que ja esmentava la «gestió per projectes com a instruments de desplegament». Anys més tard, en 2002, la Comissió de Prospectiva Tecnològica (CTP), òrgan assessor en matèria de tecnologies d'informació, defineix els eixos estratègics, les polítiques en matèria TI i les idees a desenvolupar conformant tot això el catàleg de projectes TI. Finalment, seguint el model govern TI, en 2011 es va implantar la cartera de projectes, sent una de les primeres universitats espanyoles a fer-ho. Des d'aleshores, cada any la universitat obri una convocatòria interna a tota la comunitat universitària per a definir, seleccionar i planificar les seues solucions i serveis TI. En 10 anys, ha permès implantar 680 iniciatives TI. Un dels impulsors d'aquesta eina de gestió tecnológica, José Pascual Gumbau, assegura que s'ha demostrat que durant aquests anys «no s'ha tractat només de desenvolupar, sinó d'anticipar-se als problemes i necessitats dels serveis i acompanyar-los».

Migració al núvol

La primera aposta de la Universitat pel núvol (cloud) va ser en 2011, quan l'UJI es va convertir en la primera universitat espanyola a implantar les eines de Google en els serveis de correu electrònic i les aplicacions educatives. El següent gran pas va ser en 2016 quan es va migrar tot l'entorn de gestió al cloud de la mà d'Amazon Web Services. Aquest projecte va rebre el reconeixement del Premi Sapiens Administració Pública que atorga el Col·legi Oficial d'Enginyeria de la Comunitat Valenciana (COIICV). Precisament, el cloud s'ha convertit en una infraestructura essencial en la crisi per la pandèmia del coronavirus, tant en l'adaptació al treball remot com en la docència en línia, segons explicava fa uns mesos l'analista de la Unitat d'Anàlisi i Desenvolupament TU (UADTI) Ricardo Borillo, en unes jornades on desgranava les lliçons apreses del pas al cloud.

Blog de l'UADTI

Informació proporcionada per: Unitat d'Anàlisi i Desenvolupament TI