Ja han passat 30 anys des de la creació de la nostra benvolguda Universitat i quasi 29 anys des de la meua incorporació al seu claustre, un temps que m’ha passat com si fora un esclat. Una sensació que també supose que tindran els companys i companyes de la meua generació que s’incorporaren a aquest nou projecte per aqueixes dates i que es podria vincular, ineludiblement, amb el fet que han sigut uns anys viscuts amb molta intensitat.

Com és ben conegut, la Universitat Jaume I va ser fruit de l’autogovern valencià, manifestat per un acord de les Corts, que el 19 de febrer de 1991 aprovaven per unanimitat aquest nou projecte i donaven així resposta a les aspiracions de les comarques de Castelló de dotar-se d’un instrument que ja es visualitzava aleshores que seria fonamental per al seu futur, tant pel que fa al valor econòmic i social que comporta el desplegament de les seues funcions docents i investigadores, com pels valors que aquestes institucions mil·lenàries aporten a una societat moltes vegades desorientada per la rapidesa dels canvis.

Doncs bé, en la meua humil opinió, la realitat que avui representa l’UJI crec que supera amb escreix les previsions més optimistes que es podien tindre quan va ser creada, fins i tot si considerem les aspiracions que impulsaren el seu projecte inicial. De fet, quan la Universitat estava acabant la seua etapa inicial, als 10 o 15 anys inicials, ja era visualitzada per agents externs com una institució de referència, per la precoç maduresa aconseguida en tan breu període de temps, per ser pionera en àmbits com la innovació organitzativa, la innovació docent i la vinculació amb les tecnologies de la informació i la comunicació, pel seu compromís irrenunciable amb la normalització plena del valencià en la comunitat universitària, o, també, per ser un referent de la consolidació democràtica a Castelló. En aquest sentit, volia remarcar les contribucions que el procés d’elaboració dels Estatuts va suposar per a posar de manifest la necessitat d’impulsar polítiques compromeses (d’igualtat de gènere, de docència i d’R+D+I, culturals, d’una gestió eficient i transparent, d’internacionalització, etc.) i de potenciar una cultura corporativa vertebradora i integradora, per tal d’aconseguir una institució sustentada en valors. Uns valors i principis que es concretaven en el lema Sapientia sola libertas est. Tot un camí d’esforç i d’il·lusió col·lectiva que ha tingut continuació en una segona etapa, de consolidació, que ens ha portat a altes cotes de reconeixement del sistema universitari espanyol i internacional, especialment rellevants en alguns camps de recerca.

Per finalitzar, voldria compartir amb vosaltres un sentiment. En aquests dies, en interaccionar amb la nostra web i trobar en la pàgina principal una foto aèria del nostre campus, no he pogut deixar de sentir l’orgull d’haver sigut part d’aquesta magnífica realitat que avui és la Universitat Jaume I. Però ho és perquè aqueixa realitat urbanística també representa uns anys de gran esforç col·lectiu, dirigits a fer de la nostra Universitat una institució excel·lent i estimada pel seu poble.

Fernando Romero