Bandegen la idea de “alegalitat” de la policia com a mediadora L'estudi reivindica una nova forma d'entendre l'autoritat i el poder policial

12/05/2016 | Càtedra de Mediació Policial
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  • Carmen Lázaro i Rosana Gallardo. 250615alegalidad _MG_6787web

    Carmen Lázaro i Rosana Gallardo. | FOTO: Àlex Pérez

Els cossos policials tenen com a objectiu el manteniment de l'ordre públic i de la pau social i per a aconseguir-los poden fer ús de l'autoritat i el poder d'una forma coercitiva, a través de la repressió, la prohibició o el control, però també poden fer ús d'aquesta autoritat i poder per a gestionar els conflictes i cercar solucions amistoses entre les parts. Un estudi realitzat per la professora Carmen Lázaro del Departament de Dret Públic de la Universitat Jaume I reivindica les oportunitats que obri la mediació policial, al funcionament de la qual se li atribueix encara una gran dosi de “alegalitat”. En aquest sentit, la recerca mostra arguments jurídics que recolzen clarament el marc jurídic de la mediació policial i el compliment dels principis informadors de voluntarietat, lliure disposició i confidencialitat que regeixen en qualsevol àmbit de la mediació.


“El tòpic per a la ciutadania i fins i tot dins de la pròpia institució policial és veure a la Policia com l'entitat legitimada per a reprimir, prohibir o controlar, però les seues funcions no són només aquestes. Les responsabilitats atribuïdes en el Dret són moltes més i inclouen també les accions de mediació i gestió de conflictes”, argumenta la professora de Dret Romà Carmen Lázaro. L'estudi realitzat ve a refutar “el tòpic policial que en mediació la Policia funciona amb una gran dosi de alegalitat tant des de la consideració del no regulat ni prohibit com des de la cerca d’alló que és just. En realitat, el contingut de la mediació, que suposa cooperar en la resolució dels conflictes privats, és una constant que compta amb una base legal”, explica la investigadora.

La mediació policial consisteix en la mediació realitzada pels policies habitualment en les instal·lacions policials i amb els agents vestits d'uniforme. La seua força, en aquest context, radica en la confiança que els ciutadans dipositen en la institució i en els propis policies. Els estudis realitzats per la professora de l’UJI en col·laboració amb la Unitat de Mediació Policial de Vila-real (Castelló) mostren que el fet que la policia siga una figura d'autoritat i poder reconeguda pels ciutadans ajuda en la mediació dels conflictes, ja que la ciutadania confia en la seua Policia i aquesta confiança és el que li dóna l'autèntic poder. “La labor de mediació ofereix una visió completament diferent de la tradicional funció repressora i coercitiva que, d'una forma tòpica, s'atribueix a la Policia, i està donant uns excel·lents resultats en els llocs en els quals s'està aplicant”, ressalta Lázaro, afegint que la mediació policial suposa en l'actualitat “un desafiament ja que suposa un enfocament allunyat de moltes pràctiques policials convencionals, encara han de vèncer-se molts clixés existents sobre la Policia”. 

A nivell jurídic, l'estudi adverteix de la necessitat que la Policia compte amb l'adequat suport formatiu i normatiu perquè els principis de voluntarietat, lliure disposició i confidencialitat en els quals ha d'estar basada la mediació no siguen impugnables. “Pot semblar difícil parlar de voluntarietat de les parts quan hi ha present un agent de l'autoritat uniformat. Per açò és important a nivell jurídic que siguen les parts en conflicte les que sol·liciten el servei de mediació. També han de ser les persones implicades els qui cerquen l'acord, mantenint el principi de lliure disposició i limitant-se la Policia a guiar-los i dirigir el procés”, explica. Quant a la confidencialitat, l'article conclou assenyalant que l'actuació d'un mediador privat no difereix de la d'un mediador policial que està igualment emparat pel secret professional.


Més d'un 92% de gestió del conflicte amb acord final en l'exercici 2014

L'experiència desenvolupada per la Unitat de Mediació Policial de Vila-real, amb la qual col·labora el grup de recerca de l’UJI, ha demostrat que l'acció de mediació de la Policia resulta reeixida en més del 92% dels conflictes tractats durant l'exercici 2014. En qualsevol cas, Rosana Gallardo, Inspectora de Policia Local de l'Ajuntament de Vila-real i coordinadora de la Unitat de Mediació Policial, explica que “fins i tot encara que no s'aconseguisca resoldre el conflicte la mediació sempre contribueix a rebaixar la tensió i açò és ja en sí un èxit”.

Els temes tractats en mediació policial poden anar des d'assetjament entre adolescents, a conflictes per qüestions d'herència o disputes entre veïns, entre molts altres casos. En el cas de l'activitat de la Unitat de Mediació Policial de Vila-real, els principals assumptes tractats en l'àmbit comunitari en 2014 van tenir a veure amb qüestions d'insalubritat (51%), seguits de conflictes generats per lladrucs de gossos (20%). En l'àmbit rural, la causa majoritària de conflicte va ser la neteja de finques (57%), seguit dels enfrontaments causats per desacords en les bogues de terrenys (17%). La intervenció de la Mediació Policial en principi està prevista en seu extrajudicial i essencialment en l'àmbit comunitari, però l'optimització de recursos i resultats proporciona com resultat la intervenció de la Unitat de Mediació Policial de Vila-real en via intrajudicial, és a dir, realitzat mediació per derivació d'assumptes des de les instàncies judicials tant civils com a penals, que mostren així la seua confiança en la gestió policial; una vegada més, els primers resultats quant a gestió i resolució de conflictes derivats des de jutjats i tribunals han estat d'èxit.

Rosana Gallardo destaca que la intervenció de la Policia en la gestió de conflictes “té molts avantatges ja que genera confiança entre els ciutadans i suposa una motivació per als mateixos policies”. En definitiva, destaca que es tracta d'avançar a través de la mediació cap a “una nova policia propera, social i psicològica, més professional i familiar que s'esforça a enfortir els llaços comunitaris i afavorir la interacció i la cohesió ciutadana”.


La voluntat de seguir avançant en la recerca i el desenvolupament de la resolució pacífica de conflictes mitjançant les forces policials ha portat a la creació per part de la Universitat Jaume I i l'Ajuntament de Vila-real de la Càtedra de mediació policial «Ciutat de Vila-real». L'objectiu de la Càtedra, dirigida per Carmen Lázaro, és estendre el coneixement en les seues àrees d'influència a través d'activitats de recerca, formació i promoció, destinades a millorar la convivència ciutadana a través de la recerca de solucions pacífiques i la gestió de conflictes mitjançant els Serveis Públics de Policia. D'aquesta manera, la Càtedra es proposa estudiar la mediació policial, el seu context jurídic, i el seu impacte soci-econòmic, implementar i potenciar el model de mediació policial, ser un centre de formació i recerca sobre la mediació policial i fomentar les àrees de formació i integració dels joves i el seu entorn en la cultura de la pau.

 

Video.

 

Referències bibliogràfiques:

-          Cobler, E., Gallardo, R.A., Lázaro, C. y Pérez, J. (2014) Mediación policial: teoría para la gestión del conflicto, Editorial DYKINSON, Madrid 2014.

-          Lázaro, C. “Los principios informadores de la mediación en el contexto de la mediación policial: ¿incompatibilidad o coincidencia?, Revista Internacional de Mediación, -número en premsa-.

Informació proporcionada per: Càtedra de Mediació Policial