FOTO: Damián Llorens
FOTO: Damián Llorens
FOTO: Damián Llorens
L’expresidenta de l’Associació Europea d’Universitats (EUA) i catedràtica de la Universitat d’Aveiro, Helena Nazaré, ha impartit la conferència inaugural del curs «El talent que necessiten les universitats. Retenir-lo, atraure’l i recuperar-lo» a El Palasiet de Benicàssim, en el marc de la Universitat d’Estiu de l’UJI. Nazaré ha parlat sobre les oportunitats i reptes de la gestió del talent i ha destacat que la seua atracció i retenció «és un treball que les universitats no estan preparades per a fer a soles: només poden fer-lo en col·laboració amb les administracions nacionals, regionals i locals i amb les empreses».
Nazaré ha afirmat que les universitats «han de prendre’s molt seriosament aquesta tasca d’atracció i retenció del talent». En aquest sentit, ha parlat de la creació d’una estratègia específica amb suport de professionals al més alt nivell com una condició imprescindible per a l’èxit. L’expresidenta de l’EUA considera que la competició pel talent «és un dels problemes econòmics que defineixen el moment actual, marcat per la velocitat del canvi» i constata que les universitats competeixen no sols entre si, sinó també amb les empreses.
Motiu de preocupació
En l’acte inaugural, la rectora Eva Alcón ha explicat que la gestió del talent «ens preocupa perquè sabem que en aquest tema ens juguem el futur de les nostres universitats, i perquè partim d’una situació que no és especialment bona». No obstant això, Alcón ha destacat que «les universitats sí que sabem el que volem: necessitem captar gent amb lideratge en la investigació; ens va la vida en això, perquè necessitem augmentar la qualitat de la nostra producció científica». La rectora s’ha preguntat si les universitats poden treballar en solitari en la captació dels millors estudiants o la retenció dels doctorands, i ha conclòs que «probablement no: haurem d’anar de la mà de les administracions».
D’altra banda, el director del curs, Francesc Michavila, rector honorari de l’UJI i conseller d’Educació de les delegacions permanents d’Espanya davant l’OCDE, la Unesco i el Consell d’Europa, ha subratllat l’actualitat del tema de la gestió del talent: «La generació de coneixement està molt vinculada al talent, i té un sentit global i social: el que fem en aquest tema tindrà un impacte».
Promoció de la carrera investigadora al marge de la docència
En la segona jornada del curs, Liesbeth van Welie, membre del Board of Governors de la Universitat de Leiden; Victoria Galán-Muros, exanalista de Polítiques Públiques d’Educació Superior a l’OCDE, i Jesús Lancis, vicerector d’Investigació i Transferència de l’UJI, han participat en una taula redona moderada pel periodista Pepe Beltrán.
Lancis ha fixat com a reptes per a l’atracció del talent el compromís pressupostari, el dinamisme de la institució universitària i el reconeixement i consolidació de la carrera universitària al marge de la contractació per necessitats docents, per a fer front a desafiaments com ara la concentració del talent en grans ciutats i en determinades àrees de coneixement. D’altra banda, Lancis ha recalcat que la carrera investigadora a Espanya «és una odissea, una carrera de 15 anys per arribar a ser joves investigadors de 40 anys, amb una escassa oferta de llocs de treball i condicions salarials molt millorables».
Al seu torn, Van Welie ha subratllat la necessitat de «passar de gestió de personal a gestió de talent» a les universitats. En aquest sentit, ha fet algunes recomanacions en la línia de «desenvolupar programes específics a la universitat, i crear un grup de prestigi que supervise l’execució dels plans de forma permanent». Van Welie ha insistit en el fet que «el millor talent necessita personal de suport» i ha assenyalat la importància de la recerca interdisciplinària i d’impulsar fòrums on puguen reunir-se investigadors amb talent, per afavorir la seua atracció.
Finalment, Victoria Galán-Muros, exanalista de Polítiques Públiques d’Educació Superior a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), ha apuntat que la capacitat d’atracció de talent d’Espanya es troba en la part mitjana-baixa de l’OCDE, mentre que la situació relativa del país quant a l’atracció d’estudiantat internacional és un poc millor. Entre els factors d’èxit per a l’atracció d’investigadors, Galán-Muros ha destacat la importància d’identificar bé qui són i on estan «aquells perfils als quals volem atraure», i a continuació, oferir informació presencial i crear expectatives realistes per a crear relacions de confiança.
Participació en projectes europeus per a captar talent
Carlos Martínez Riera, conseller d’Investigació i Innovació de la representació permanent d’Espanya en la Unió Europea, i Luis Sanz, professor de recerca en l’Institut de Polítiques i Béns Públics del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), han debatut en l’ultima jornada del curs en una taula redona moderada per Víctor Navarro, director d’El Mundo-Castellón al día.
El paper dels programes europeus en la gestió del talent ha sigut l’eix de la intervenció de Martínez Riera, qui ha proposat la creació d’estructures a les universitats per a la promoció de la participació en projectes europeus, «atès el gran volum de recursos econòmics disponibles en la política comunitària, els quals tenim capacitat per a captar-los». En aquest punt, ha dit que «un equip ben format, que coneix i mobilitza els investigadors, aporta un gran avantatge, si considerem els seus costos i el retorn global que generen».
Martínez Riera ha subratllat que, per al seu volum, «Espanya està molt ben situada en el programa Horitzó 2020, davant de països més grans que no obtenen tant de finançament». No obstant això, «tenim problemes estructurals a casa, perquè necessitem un millor entorn per a rebre els fons europeus, atès que els programes europeus són bones palanques de canvi: no disposem del sistema regional ni nacional més favorable per a contractació, flexibilitat o mobilitat».
Al seu torn, Luis Sanz ha repassat les polítiques d’atracció i retenció de talent en l’oferta d’ocupació pública i el seu impacte en la gestió de les universitats. Així, ha argumentat que ha d’haver-hi major pes de la investigació en els processos de selecció per a millorar la investigació: «No és excusa que la universitat tinga altres missions; els docents seran millor docents si la seua docència està integrada en la investigació. I aquest és un tema central». En la seua intervenció, Sanz ha lamentat la distorsió de l’enfocament dels programes: «Algunes autoritats acadèmiques veuen els programes d’atracció de talent com una via de finançament excepcional; altres ho veuen com una forma d’estalviar-se la gestió dels processos de selecció de personal».
Així mateix, Sanz s’ha lamentat per la separació de les funcions docent i investigadora «perquè no es prenen les decisions en recursos humans de manera que puguen respondre als objectius estratègics de la universitat».
La jornada s’ha completat amb les intervencions de Matías Rodríguez Inciarte, president de Santander Universidades, qui ha parlat sobre la perspectiva internacional del flux de talents, i de José Manuel Pingarrón, secretari general d’Universitats, qui ha presentat les línies generals de la política espanyola per a la retenció i captació de talent.
Directe de les conferències d’Helena Nazaré i Francesc Michavila